La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra va detectar 175 possibles casos de radicalització violenta entre joves catalans EL 2022, la gran majoria en l’àmbit jihadista (84%), però també de l’extrema dreta (10%), segons les dades de la policia catalana recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). La detecció dels casos es fa a través del programa de prevenció d’extremismes violents (PREV), que normalment aconsegueixen intervenir a temps i desactivar el procés de radicalització violenta abans d’un any des de la identificació. El 15,5% es mantenen actius després d’un any i només tres joves van acabar a la Fiscalia, dos per protegir el menor implicat i l’altre per dur a terme una acció policial.
Les dades publicades pels Mossos suposen un increment important respecte a anys anteriors. Segons va explicar El Món ara fa un any, entre el 2018 i el 2021 el Protocol per la detecció del radicalisme i extremisme a les escoles catalanes (PRODERAE) va permetre identificar fins a 187 casos de radicalització violenta a les escoles catalanes. Igual que l’any passat, el jihadisme i l’extrema dreta van tenir un gran protagonisme. El mateix programa aplicat als centres penitenciaris catalans ha permès detectar 427 casos en sis anys. Des dels atemptats del 17-A a Barcelona, amb diversos joves catalans implicats, la Generalitat ha redoblat els esforços per millorar la detecció i la prevenció, en especial a les escoles.
El cas més greu detectat l’any passat és del d’un jove que va amenaçar amb un ganivet de grans dimensions un alumne de la seva escola. Tot i que no han transcendit més dades, els responsables del centre sospiten que darrere de l’atac hi havia un rerefons ideològic i es va avisar els Mossos perquè fessin un seguiment del cas. Un altre jove va ser posat sota vigilància pel seu interès desmesurat per les armes i un tercer va ser investigat per què de manera recurrent celebrava accions terroristes comeses per altres persones. En aquests casos, els Mossos combinen investigació policial, al carrer i a les xarxes, amb iniciatives pedagògiques i amb una mirada més assistencial per incorporar professionals d’altres disciplines socials.
Vigilància a la xarxa amb un programa tipus Pegasus
Fa temps que els Mossos d’Esquadra fan servir el programa Voyager, un sistema sniffer (rastrejador) de les xarxes socials que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i revisar milions de dades virtuals per “prevenir” delictes. El motiu oficial és el jihadisme, però no hi ha cap tallafoc que permeti controlar si la policia catalana investiga altres moviments socials o fa perquisicions prospectives. “És una mena de gran germà de la xarxa”, explicaven fa un any a aquest diari fonts dels Mossos. El sistema està integrat en una xarxa a la qual també tenen accés la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i on s’aboca, per exemple, el contingut dels registres legals fets amb Pegasus.
6
3
