“És difícil pensar que no hi ha ningú al darrere”. Aquesta és la premissa amb què treballa la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra en la seva anàlisi dels aldarulls i pillatge de dissabte a la nit al centre de Barcelona. Si bé des de la Prefectura fan autocrítica, la centren en el fet que no van avaluar bé la dimensió dels avalots per definir el dispositiu que van preparar per afrontar-lo. “Ens vam trobar amb l’efecte perdigonada, és a dir, diversos grupuscles en diverses zones de la ciutat, on diguem-ne que les furgonetes de la Brigada Mòbil no són operatives, amb una violència gratuïta i inusual”, apunten. Ara preparen canvis en l’obtenció d’informació i en nous sistemes més àgils de neutralització dels avalots públics.
Després dels fets i de la informació recollida, arriba l’hora de l’anàlisi dels precedents i de la prevenció de futurs aldarulls i sobretot de la gestió del primer problema gros amb què es troben el nou director general de la Policia, Ferran López, i la nova comissària en cap del cos, Sílvia Catà. “Informació havia alertat des de dilluns passat d’aquest moviment, més enllà de l’amenaça de Blocus -el terme francès que serveix per esperonar les protestes puntuals de manera més o menys immediata- i es va preparar un operatiu concret, que tenia en compte possibles aldarulls i també el pillatge, però que no va ser efectiu”, admeten fonts de la policia en conversa amb El Món. De fet, el dispositiu tenia en compte que la trobada era per “preparar el que farien el dia 31, el dia que se suposava que seria el fort”.
Un equip especial treballant les 24 hores fins al 29-N
De fet, havien tingut un avís, tot i que de “molt baixa intensitat”, amb una manifestació el dimarts 21 a Manresa, amb “una protesta d’estudiants que va acabar amb trencadisses, llançament d’ous i alguna escena de pillatge”. També veuen similituds en la manifestació per l’habitatge on els aldarulls es van repartir en accions ràpides i en diversos punts que reduïen eficàcia a l’acció policial. Ara l’objectiu dels Mossos d’Esquadra és contextualitzar aquesta protesta, si el marc és, per exemple, la vaga general de l’11-N o bé les eleccions del 29-N, per poder trobar “qui hi ha al darrere”. En aquest sentit, ja han posat fil a l’agulla. D’entrada, la CGI prepararà un equip de 24 hores i 365 dies fins a nova ordre o com a mínim fins a les eleccions al Congrés per “patrullar” per les xarxes i detectar qualsevol moviment que pugui aportar indicis cap als instigadors de les protestes. També preparen noves estratègies d’ordre públic que permetin a la policia tenir més mobilitat i capacitat de reacció puntual.
Trobar un patró comú
Un dels punts forts de la investigació és trobar patrons comuns de conductes i de manifestants. Fonts policials insisteixen que el dispositiu preventiu de la convocatòria va suposar l’activació de “filtres” als voltants de la plaça Catalunya per detectar pirotècnia, esprais o objectes susceptibles de ser utilitzats en destrosses de mobiliari urbà o d’establiments. Un dispositiu on es van arribar a identificar fins a 450 persones. Una xifra gairebé de rècord. “Gràcies a aquest dispositiu la concentració no es va arribar a fer”, comenten les mateixes fonts.
Ara bé, això va fer que diferents grups, com a màxim d’una vintena de persones cadascun, fessin “l’efecte perdigonada”. És a dir, amb dispersió als voltants de la zona com el carrer Canuda, Rambla, o el Portal de l’Àngel. “Era molt atomitzat, disgregat, dispersat”, addueixen altres fonts. “Tot plegat amb una ambient de barreja de bretolada bèstia, com una manera d’apujar l’adrenalina i cert desfasament, de buscar el caos com un divertiment, aprofitant l’embranzida de protestes en altres ciutats europees”, indiquen les mateixes fonts.
En aquest sentit, fonts d’Informació relaten que el mateix dissabte es van fer convocatòries per Girona, Mataró o Granollers. A la capital gironina no hi va anar ningú. A Mataró s’hi van concentrar entre 15 i 20 joves i a Granollers un centenar llarg. De fet, a la ciutat vallesana van identificar 130 persones -54 majors d’edat i 76 menors. Tenint present que a Barcelona, a més de les 450 identificacions es van detenir unes 130 persones, hi ha prou informació -procedència, edat, característiques individuals- per intentar localitzar un “patró comú” que ara com ara encara no han perfilat.
Quina és la intenció
En aquesta línia cal recordar que el treball de la CGI sí que fa tasques preventives d’investigació, sobretot, a les comunitats enllaçades a través de les xarxes socials. Però ara com ara, les conductes són diferents de les que poden fer moviments de l’extrema dreta, o l’extrema esquerra, el jihadisme o el supremacisme blanc, que també han comportat alguna sorpresa als Mossos. Per exemple, veterans de la CGI recorden com la policia es va veure superada per una convocatòria exprés a la xarxa per part de moviments negacionistes de la COVID-19 el 30 d’octubre de 2020. En aquella ocasió va ser un divendres.
Tot i això, la investigació els va permetre localitzar impulsors de la protesta i escatir-ne l’origen social arran del confinament i l’aturada en sec de l’activitat econòmica que generava un evident malestar social. En aquest sentit, però, ara diferencien que la capacitat de resposta policial va ser més efectiva perquè significats membres de la protesta estaven fitxats com a actius membres de l’extrema dreta i van ser denunciats al cap de pocs dies. En aquesta ocasió, però, detecten que, de moment, els detinguts de les protestes estaven “com immersos en la necessitat d’un escenari de caos”. La principal hipòtesi dels Mossos és que rere dels aldarulls de dissabte hi ha alguna cosa que respondria a una estratègia global. “No és casual que Trump parli dels aldarulls de Barcelona”, subratllen les mateixes fonts.
“Violència urbana”
La idea dels Mossos coincidiria amb la recollida pel think tank del Ministeri de Defensa, l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, l’IEEE, que ja el 2020 publicava advertia de les noves maneres de violència urbana, en el dossier Les ciutats: agents crítics per una transformació sostenible del món. Aleshores, l’analista principal de l’IEEE i professor associat de la Universitat Complutense de Madrid, el coronel Pedro Sánchez Herráez, expert en l’evolució de les amenaces a la seguretat, alertava del possible ús de les ciutats per organitzar un conflicte a gran escala o com una estratègia per esmicolar l’autoritat de l’Estat.
“La violència urbana no ha de desembocar, necessàriament, en un conflicte armat a gran escala… però sembla que els conflictes armats a gran escala sí que han triat les ciutats com a camps de batalla”, argumentava. Seguint aquest fil, remarcava que “en moltes ocasiona la violència urbana, més enllà dels brots esporàdics i ocasionals, quan se sosté, respon a una estratègia establerta d’apropiació de les funcions estatals per part d’actors no estatals”. És a dir, una tesi que relliga amb el raonament dels Mossos de buscar en un país com Catalunya, amb moltes ciutats mitjanes, la sensació de “caos i descontrol”.
El paper de les xarxes
Per altra banda, els Mossos utilitzaran les seves eines, com el Voyager, per poder monitorar aquests moviments ara que tenen més dades. De fet, segons les fonts consultades, les convocatòries com les de dissabte són “més normals que habituals”, però aquesta vegada, tot i veure-hi elements substancialment diferents, sí que admeten que no se’n va calcular bé la “intensitat”. També estaven al cas d’un circuit paral·lel de la protesta, com són els manuals o els tutorials de protecció, com ara, el diagrama del “kit de protecció passiva veïnal” que ha fet furor a la xarxa.
D’aquí la importància de recollir tota la informació i fer un estudi amb eines d’intel·ligència artificial per poder desembolicar la troca i arribar al cap del carrer. En aquest sentit, diversos estudis en el darrer any arreu d’Europa utilitzant ja aquest sistema per poder escatir factors i patrons comuns en les noves modalitats de protesta. Per exemple, la tesi de L.J. Spierenburg titulada Avenços en l’anàlisi de la segregació residencial i els disturbis urbans, de la Universitat Tecnològica de Delft, als Països Baixos, que dedica un especial apartat a l’estudi dels aldarulls “a través de la lent de les xarxes socials”.
És a dir, aprofitar la informació recollida a les xarxes, l’activitat prèvia dels detinguts així com el seu origen i l’objectiu físic de les protestes per poder assenyalar elements claus de la investigació. Un altre estudi recent és L’era del contingut: com el contingut alimenta les protestes a les xarxes socials visuals, que analitza el que es cou als canals d’informació per internet per poder “cartografiar el malestar social amb una alta resolució espacial-temporal”, especialment interessant per a “esclats sobtats” com els que es van viure dissabte. Una de les solucions de la consellera d’Interior, Núria Parlon, és que el departament instarà judicialment el tancament dels grups de missatgeria mòbil que es van utilitzar per convocar els aldarulls de dissabte a Barcelona, perquè “inciten a la violència”. El jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ja ho va intentar amb Telegram, i va haver de retirar l’ordre.
