El comissari Josep Maria Estela, cap dels Mossos d’Esquadra, ha sigut destituït aquest dilluns al matí per decisió del mateix conseller d’Interior que el va nomenar, Joan Ignasi Elena, fa menys d’un any en substitució de Josep Lluís Trapero. Les tensions amb el conseller han anat creixent en paral·lel a la guerra amb el segon de la Prefectura, Eduard Sallent, que és el guanyador del nou episodi de l’eterna guerra de gorres a la policia de la Generalitat, com apuntava El Món fa uns dies. Sallent substituirà Estela en funcions, almenys de moment, fins a final d’any. Fonts d’Interior matisen que la resta de comandaments de la Prefectura i del cos continuaran treballant “de forma col·legiada”.
La destitució ha estat executada pel director general de la Policia, Pere Ferrer, després que el comissari s’hagi negat a dimitir en una trobada amb Elena avui mateix, quan ja estava cantat que d’una manera o altra seria rellevat. Ara Estela passarà a ser cap de la regió policial de Ponent.
La tria de quatre noves comissàries, el detonant
Tot i que feia setmanes que la crisi es covava, tot ha saltat pels aires la darrera setmana arran del nomenament dels nous comissaris del cos. Mentre en paral·lel es paralitzava el concurs de promoció per nomenar nous intendents i nous inspectors per les sospites de tupinada –va aparèixer un mòbil misteriós en un calaix gravant l’activitat del tribunal–, el de comissaris va tirar endavant amb normalitat, i la setmana passada es van anunciar els sis noms escollits: dos homes i quatre dones.
Aquesta tria va provocar un daltabaix perquè Estela no hi estava d’acord: la seva aposta eren quatre homes i dues dones, i va considerar que la voluntat de la conselleria de feminitzar el cos hi havia intervingut. Tanmateix, fonts consultades per El Món indiquen que les dones elegides havien obtingut la millor puntuació i que la seva designació era justa amb criteris objectius.
El conseller que no tolerarà “ingerències policials” en la política
L’afer dels nous comissaris s’havia afegit a una crisi ja llarga perquè feia temps que Elena no s’entenia amb Estela, que fins i tot sovint no responia a les trucades del conseller amb la immediatesa que se n’esperava. I Elena, ara amb ERC, és un home format en l’aparell del partit del PSC, on la disciplina i la jerarquia són molt valorades.
De fet, una intervenció recent del conseller d’Interior al Parlament, el 4 d’octubre, ja va ser molt eloqüent en aquest sentit: el conseller va advertir que no toleraria “ingerències policials” en les seves decisions polítiques, en el disseny de les polítiques de seguretat que han d’aplicar els Mossos però que considera que han de decidir els polítics.
Espadaler acusa Elena de “manipulació barroera”
Un altre personatge que té un paper en aquesta crisi és Ramon Espadaler, actualment diputat del PSC-Units per Avançar i que havia sigut conseller del ram –per UDC– quan governava CiU. L’avís parlamentari d’Elena del 4 d’octubre ja va ser motivat per una interpel·lació d’Espadaler sobre les tensions amb Estela, i ara Espadaler també ha tornat a pressionar el conseller i s’oposava a rellevar el cap dels Mossos nomenat el desembre de l’any passat. En una piulada difosa aquesta mitjanit, Espadaler acusava Elena de “manipulació barroera de la cúpula dels Mossos” i li exigia que s’aturés el que ja es veia que acabaria en cessament i que s’assumissin responsabilitats polítiques “pel mal que s’està fent a persones i a la institució”.
Indignació del sindicat majoritari de comandaments
Espadaler recollia en el seu tuit una piulada del sindicat Sicme, el majoritari dels comandaments del cos, que manifestava encara més obertament la seva oposició a la destitució d’Estela. Els comandaments agrupats en aquest sindicat asseguraven que “no s’entendria” el cessament i reclamaven “estabilitat i continuïtat, així com respecte a la Prefectura del cos”. També anunciaven que havien demanat una reunió urgent amb el conseller i amb el director general, Pere Ferrer, per abordar la qüestió.
Divisió entre els comandaments?
Una altra qüestió que apunta el fil a Twitter del Sicme no és menor: què passa entre els comandaments, hi ha divisió davant d’una crisi que reforça Sallent, que ja havia estat cap del cos i que va ser rellevat pel conseller Miquel Sàmper per restituir Josep Lluís Trapero? El Sicme es planteja convocar un congrés extraordinari del sindicat per i “escoltar la majoria dels comandaments”.
Sis caps en cinc anys
Hi ha un fet objectiu assenyalat pel sindicat de comandaments que és innegable: la cúpula dels Mossos, i per tant el cos, està en una inestabilitat permanent des del 2017. Des de la primera destitució de Trapero, la del 155, cap dels màxims responsables uniformats del cos han arribat als dos anys en el càrrec.
Trapero va ser rellevat per decisió del govern espanyol de Mariano Rajoy l’octubre del 2017, i el seu segon, Ferran López, el va substituir en l’interinatge del 155. El juliol del 2018, el nou conseller sorgit de les eleccions del 21-D del 2017, Miquel Buch, va triar Miquel Esquius per rellevar López. Tanmateix, l’equip de Buch ja tenia pensat nomenar Eduard Sallent, que en aquell moment era intendent, quan ascendís a comissari.
Sallent va aconseguir els galons de comissari a principis de juny del 2019 i va ser nomenat immediatament comissari en cap. Però ell mateix tampoc no va durar gaire, perquè el novembre del 2020 el conseller que va succeir Buch, Miquel Sàmper, va restituir Trapero un cop absolt en els seu judici per l’1-O a l’Audiència Nacional.
I, una vegada més, amb el canvi de titularitat en la conselleria d’Interior, uns mesos després que se’n fes càrrec Elena, hi va haver un altre relleu, el desembre del 2021. Estela va desplaçar Trapero quan el major feia només un any i un mes que havia recuperat la cadira. Ara és Estela el que ha seguit el mateix camí i ha caigut quan no feia ni un any que dirigia el cos.
8
1
