Dolor bategant i intens en un costat del cap. Nàusees i canvis en la visió. Mareig i cansament. Aquests són només alguns dels símptomes que presenta la migranya, una malaltia crònica que es situa, segons l’Organització Mundial de la Salut, entre les vint patologies més discapacitants. La migranya afecta a més de 3’5 milions de persones només a l’estat espanyol.
Els estudis demostren que més del 20% dels qui la pateixen mai ha acudit a un especialista i el 50% abandona les revisions mèdiques en els primers mesos. La malaltia pot afectar entre el 4 i el 9% dels homes i fins al 25% de les dones.
Joan Bello és neuròleg del Consorci Sanitari Integral des de fa vint-i-set anys. Explica a El Món el procés que ha de seguir el metge a l’hora de diagnosticar la migranya: “Primerament es fa una història clínica detallada amb antecedents personals i familiars, s’analitzen la simptomatologia i els factors agreujants i en cas que es consideri atípica, es decideix si s’ha de fer un TAC”. “És recomanable que el procés diagnòstic sigui dirigit per un metge amb experiència en aquest camp”, afirma Bello.
La migranya es pot presentar amb aura o sense. L’aura fa que apareguin símptomes neurològics que acompanyen el mal de cap, normalment reversibles en menys d’una hora. Aquests símptomes poden ser visuals com ara punts lluminosos o sensitius com punxades a la cara o les extremitats.
Segons el doctor Bello, hi ha dos tipus de tractaments per la malaltia: el de la crisi i el preventiu. És important diferenciar entre la migranya episòdica i la crònica, ja que el tractament pot variar: “normalment, quan es tracta d’una migranya episòdica fem servir antiinflamatoris i triptans. En el cas que sigui crònica recomanem les injeccions de toxina botulínica”, explica el neuròleg. “També recomanem tècniques de relaxació, exercici físic, i seguir horaris regulars de son i menjar.
Les migranyes poden durar fins a setanta hores i es poden manifestar en qualsevol moment. Els símptomes poden ser generats per estímuls com ara olors intenses, llums brillants, certs tipus d’aliments, canvis de temps o canvis hormonals.
David Murillo té 44 anys i es dedica a la construcció. Explica a El Món que el primer símptoma és un fort mal de cap a la templa que està acompanyat per nàusees i coïssor als ulls. “És una malaltia que afecta molt al teu dia a dia, no pots fer gairebé res”, afirma Murillo. El paleta es veu obligat a “ficar-se al llit amb la llum apagada i sense soroll” cada cop que pateix migranya. “No hi ha res que elimini el dolor”, lamenta Murillo.
La migranya és tan incapacitant que pot obligar, fins i tot, a haver d’agafar una baixa a la feina. És el cas de Víctor Hueso, que des dels dinou anys en pateix episodis. El darrer, fa només dues setmanes, el va obligar a quedar-se al llit a les fosques durant dies. “Et ploren els ulls, tens mal a les cervicals, punxades al cap… és impossible fer vida normal”, denuncia.
El moment del diagnòstic
Si la migranya es diagnostica tard, el tractament és més complicat, ja que moltes vegades els pacients s’automediquen i utilitzen fàrmacs en excés. Per això és important la tasca de conscienciació que fan des de l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE). “Part de la nostra missió és donar visibilitat a la migranya i les seves necessitats sanitàries i socials”, expliquen al Món. Entre les activitats que realitzen està la difusió dels resultats de l’Atlas de la Migraña, un estudi de l’associació en col·laboració amb la Universitat de Sevilla i Novartis que mostra l’impacte de la migranya a Espanya.
Des de l’Associació asseguren que es tracta d’una “malaltia neurològica infradiagnosticada”, ja que el procés pot durar fins a set anys. Les principals raons d’aquest retard diagnòstic són, segons l’AEMICE, l’abús de medicaments sense recepta, el fet que el pacient infravalori els símptomes o pensi que no tenen solució i la dificultat dels metges per a derivar el pacient a l’especialista adequat.
