L’elevada pujada de les temperatures i l’escassetat de pluja propiciada per la llarga sequera que travessa Catalunya són dos dels factors que amplifiquen el risc d’incendi. Segons dades de la Generalitat, l’any passat es van registrar un total de 643 incendis a Catalunya, unes xifres que no desentonen amb la tònica que s’està vivint aquest any, ja que, segons xifres provisionals recollides pel Govern, ja s’han produït un total de 370 incendis al territori català.
En aquest context, de focs cal un gran nombre de bombers, i és en aquest punt on entren en joc els bombers voluntaris, una figura que fa desenes d’anys que formen part del model mixt del cos d’emergències de la Generalitat –de bombers funcionaris i bombers voluntaris. A ulls de la gent, els voluntaris presenten poques diferències respecte dels seus companys, ja que treballen amb els mateixos camions i duen el mateix uniforme, a excepció d’una petita ‘V’ que els identifica com a voluntaris. Ara bé, aquests bombers voluntaris es queixen des de fa dècades d’una clara diferenciació interna que causa malestar dins el sector.
“Tothom n’està fart”, expressa el bomber voluntari Marc Ferrer en declaracions a El Món. Ferrer acusa l’administració de fer “moltes promeses buides” i no arribar a complir-ne cap. En aquest sentit, amenaça que si no arriben millores pròximament, des del sector estan sospesant “tornar a fer una protesta encoberta” com la que es va fer a l’incendi de Rasquera del 2012, en el qual els voluntaris van negar-se a formar part dels equips d’extinció del foc.
El principal greuge que afecta el sector és la formació que reben per fer la feina. Mentre que un funcionari rep una formació de 900 hores lectives i 1.104 hores de pràctiques en un parc, els voluntaris només reben 300 hores lectives, 200 hores d’habilitació i 120 de pràctiques. “No sortim preparats i hem de fer la mateixa feina en una emergència”, expressa Ferrer. Una falta de formació que s’estén, també, al permís de conducció del camió. Mentre que als funcionaris se’ls exigeix que tothom tingui aquest permís específic de conduir, per als voluntaris no és un requisit: “Com pot ser que tots els membres d’una unitat no puguin conduir el camió? I si passa qualsevol cosa i els que tenen el permís no poden conduir-lo?”, pregunta Ferrer. I no només això: “A vegades un conductor que sigui bomber voluntari [com que no és un requisit alguns tenen el permís i altres, no] ha hagut de fer tota la tasca de conductor sense poder ser rellevat, ja que cap company el podia substituir perquè no tenia el carnet”.
“Menyspreu” laboral
Aquests dos, però, no són els únics problemes amb els quals asseguren que es troben cada dia els bombers voluntaris. En referència als riscos laborals, els voluntaris alerten que no tenen delegats de prevenció, salut i seguretat, i no tenen cap pla d’actuació i mesures a adoptar en cas de possibles situacions d’emergència dins el mateix parc, unes condicions de feina que sí que tenen els funcionaris. En aquest sentit, doncs, la situació s’agreuja quan un voluntari pateix algun accident mentre treballa i requereix una indemnització. “És cansat ser l’últim de la cua, acaba desgastant”, etziba Ferrer, que denuncia el “menyspreu” que diuen patir, tot i que admet que fer de bomber és “una passió” per a ells.
Per tal de donar resposta a les queixes del sector en referència a la problemàtica dels riscos laborals i les indemnitzacions, el director general Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Joan Delort, assegura que ja s’ha posat sobre la taula “revisar” les cobertures que reben els voluntaris en cas de quedar parcialment o totalment incapacitats fruit d’un accident en una actuació. Segons explica, els canvis en les cobertures comportarien que la Generalitat es fes càrrec de la baixa durant el primer any i, en cas que s’allargués, després la baixa es regís pel conveni de l’altra feina que tenen els voluntaris.
Tot i que Delort ha plantejat revisar-ho, des del sector esperen amb candeletes millores en aquesta matèria, ja que, tal com explica Ferrer, “hi ha algun cas d’algun voluntari que s’ha quedat sis mesos de baixa sense cobrar res de part de la conselleria” i ha hagut de fer mans i mànigues per poder “tirar endavant”.
Un maldecap econòmic
La tercera de les grans preocupacions dels bombers voluntaris és la remuneració econòmica. Segons explica Ferrer, “un bomber voluntari percep una compensació econòmica per assistència a sinistres i per serveis de rereguarda de 10 euros l’hora, mentre que per a un funcionari les hores extres es paguen des dels 23 euros fins als 34, segons el càrrec que tingui cadascú”. Així doncs, ja hi ha una gran diferència salarial entre els dos grups que conformen el cos. Ferrer també lamenta que als voluntaris tampoc se’ls paga un extra de serveis nocturns, cosa que sí que passa amb els funcionaris. El gran problema, però, ve amb les hores de treball compensades. “Als bombers voluntaris se’ns exigeixen 650 hores anuals de disponibilitat, les quals contradient una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no se’ls computen com a hores de treball, ni tampoc estan compensades econòmicament”, sentencia.
Com desencallar el conflicte?
Des del sector de voluntaris demanen que es posi solució d’una vegada per totes a aquest reguitzell de greuges que ja fa més de vint anys que arrosseguen. Per a Ferrer, tot i admetre que la situació “és molt complexa”, hi ha tres possibles solucions: laboralitzar tots els voluntaris, és a dir, que tothom passi a formar parr del cos de Bombers i deixin de tenir altres feines paral·leles; crear un model a temps parcial, un funcionament que ja s’aplica al nord d’Europa; o mantenir el model mixt actual, un model que, segons lamenta Ferrer, “comença a no funcionar”.
La resposta de l’administració per resoldre la problemàtica és molt taxativa. “El futur ha de passar o bé per mantenir el sistema dual, molt millorat i empoderat o, senzillament, per un cos únic de bombers professionalitzat“, assevera Delort. Ara bé, fonts de la conselleria adverteixen que la jurisprudència no avala aquesta laboralització dels voluntaris, motiu pel qual l’única manera d’incorporar-los professionalment dins el cos és a través del procés d’oposicions. Així i tot, aquesta opció de passar a formar part del cos entrant com a opositors és una solució que costa de veure factible des del sector per la mitjana d’edat dels voluntaris, que ronda els 50 anys.
En resum, des de la conselleria continuen apostant per a un model mixt com el que fa anys que existeix a Catalunya, perquè consideren que ja “ha anat funcionant bé”. Tot i això, des de la conselleria coincideixen amb Ferrer que el sector ha de rebre millores, ja que en els darrers anys la figura dels voluntaris s’ha convertit en un dels pilars de diversos parcs de bombers de Catalunya. De fet, segons explica Ferrer, els parcs de “Puigcerdà, Sitges o Cadaqués se sustenten exclusivament per voluntaris”. Així doncs, veient el pes que tenen, els voluntaris intenten posar contra les cordes l’administració per millorar la seva situació.
