El pas de la DANA Alice per Catalunya ha tornat a castigar amb duresa el sud del país. Les poblacions de les Terres de l’Ebre han tornat a patir els efectes dels fenòmens meteorològics intensos i extrems i ha deixat molts danys materials, com ara cinc edificis amb danys estructurals, vuit més on només es pot entrar amb certa precaució i una desena més amb afectacions menors, a més de multitud de cotxes destrossats i locals inundats que fan trontollar negocis. La irrupció dels aiguats sobre les Terres de l’Ebre ha tornat a posar sobre la taula l’impacte que té el canvi climàtic, l’escalfament del Mediterrani i la urbanització del litoral català en la força, freqüència i els efectes de les tempestes.

Forat fet en un bar de Godall per poder pujar als pisos superiors. Data de publicació: dilluns 13 d’octubre del 2025, 13:26 Localització: Godall Autor: Marc Font

En els darrers anys ha estat l’Ebre el territori que més ha rebut -amb sequeres pel mig- l’impacte d’aquestes fortes tempestes i les seves conseqüències. Maria Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), explica en conversa amb El Món que les pluges que han sacsejat les Terres de l’Ebre són pertorbacions que afecten el País Valencià i que es traslladen a Catalunya. “La configuració orogràfica fa que es disparin les tempestes en aquesta part de Catalunya i les inundacions que es produeixen estan més vinculades amb les que es produeixen més al sud”, assenyala Llasat. És a dir, provenen de la costa del País Valencià, i no pas de les comarques gironines o les barcelonines.

Un aspecte que destaquen els experts consultats és que aquestes inundacions, al contrari del que ha passat altres vegades, no tenen una relació amb el riu Ebre. “El temporal ha estat local, molt fort a les Terres de l’Ebre, però les pluges, en aquest cas, s’han produït a les cadenes de muntanya del litoral i el prelitoral” assenyala la professora de la UB, que afegeix que quan l’Ebre juga un paper clau en els desbordaments i les inundacions és per culpa de pluges “més extenses”, en zones més altes del riu o directament en altres zones de la península Ibèrica, com ara Navarra o l’Aragó, un fet que provoca un augment del cabal.

Sobre el paper de l’Ebre i el comportament d’aquestes pluges, Javier Sigró, senior researcher del Centre for Climate Change C3, membre de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica, IU-RESCAT i secretari acadèmic del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), destaca que les precipitacions d’aquest octubre han estat “un cas molt diferent del d’altres vegades, perquè les precipitacions s’han produït a la costa, en els relleus i muntanyes molt properes a la costa, gairebé fora de la conca de l’Ebre”. “Alguns barrancs desaigüen directament cap a la costa, però hem de tenir en compte les característiques d’aquests rius intermitents i barrancs, ja que poden multiplicar moltíssim el seu cabal. Normalment, gairebé no hi baixa aigua, però que en aquestes situacions poden multiplicar per 2000 el seu cabal habitual”, afegeix. “Tenim riuets que en moments així baixen amb més capacitat que l’Ebre”, sentencia Sigró.

L’urbanisme, una pedra a la sabata

Òscar Saladié, doctor en Geografia (UB), professor Agregat del Departament de Geografia (URV), responsable d’Ensenyament del grau en Geografia i Ordenació del Territori (URV) i director de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible, es mostra molt dur amb com s’ha tractat el territori català. “Si hem ocupat de forma inadequada el territori, les conseqüències negatives es multipliquen”, lamenta.

De fet, Saladié no és l’únic que assenyala aquesta urbanització mal planificada com un dels problemes afegits a les tempestes. Llasat assenyala que “hem de pensar que és una zona on hi ha molts barrancs i rieres, és una zona amb atractiu turístic i ha fet que es construís molt en zones inundables. Normalment, aquestes rieres no porten aigua i s’ha anat ocupant el territori. S’hauria de fer una bona cartografia del risc”. Javier Sigró afegeix que no és un problema només del sud de Catalunya, sinó generalitzat arreu del territori català. “Ha passat en aquesta zona igual que passa al Maresme, a la Costa Brava, i a la Costa daurada. Hi ha hagut un creixement urbanístic que en molts casos no ha tingut en compte les zones pantanoses properes a la costa i el que tenim ara és que quan passen aquestes coses tenim construccions fetes en zones inundables. Algunes directament en la llera d’un barranc”, lamenta.

Cotxes arrossegats pels aiguats a Godall (Montsià), les Terres de l’Ebre / ACN

La temperatura del Mediterrani, un aspecte clau

L’escalfament del mar Mediterrani té un impacte directe en les tempestes que arriben a Catalunya. Els experts coincideixen a assenyalar-lo com a factor de les precipitacions d’aquest octubre a les Terres de l’Ebre. Diversos estudis científics alerten que el Mediterrani s’està escalfant cada vegada més

Llasat assenyala que l’escalfor del mar juga un paper fonamental en la violència i freqüència d’aquestes tempestes. “Si el mar està molt més calent, hi ha més aigua que s’evapora. Per tant, tenim més aigua disponible a l’atmosfera disponible. Això fa que s’escalfi la part inferior de l’atmosfera i afavoreix que hi hagi moviments verticals de l’aire que ajuden el desenvolupament d’aquestes pertorbacions”, explica. Sigró, en la mateixa línia que la catedràtica de la UB, destaca que l’escalfament del mar Mediterrani “està agreujant la situació de tempestes importants”. “El que alimenta aquestes tempestes és una massa d’aire càlida i humida. Com més càlid és el Mediterrani, la massa d’aire és més càlida i humida i genera més vapor d’aigua, hi ha més disponibilitat als núvols i això implica més aigua, més pluja quan es condensa aquesta i, per tant, hi ha més força en la tempesta”, afegeix.

L’ombra del canvi climàtic, amagada darrere aquestes pluges

Els experts coincideixen en un aspecte fonamental: aquests episodis de llevantades i fortes tempestes són habituals i consubstancials al clima mediterrani. Llasat assenyala que la “variabilitat de la precipitació és un fenomen natural del Mediterrani”. Però, igualment, els experts destaquen que el canvi climàtic ha tingut un aspecte fonamental en l’impacte d’aquest tipus d’aiguats. Saladié alerta que “en els darrers temps aquests fenòmens s’estan tornant més freqüents. El risc d’aiguats hi és i n’hi haurà sempre, però ha augmentat per culpa del canvi climàtic”. “Els diferents estudis mostren que en les precipitacions hi ha un increment de la freqüència i la intensitat. Són més recurrents i més intenses. No únicament les tempestes, també passa amb les sequeres”, afegeix Sigró.

De fet, Sigró descarrega de responsabilitat la temperatura del mar. El secretari acadèmic del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) assenyala que aquests fenòmens atmosfèrics estan lligats a la temperatura del mar “però també a altres factors relacionats amb el canvi climàtic, com afecta la dinàmica atmosfèrica, com arriben les masses d’aire, com arriben les danes”. “El canvi climàtic fa que aquests processos siguin molt més marcats, que hi hagi una torrencialitat més alta, que hi hagi períodes més curts i més llargs sense pluja, i exacerba un fenomen propi”, afegeix Llasat.

El canvi climàtic, a més, es complementa amb el problema de l’urbanisme. Saladié alerta que malgrat que “en alguns llocs la planificació urbanística es va fer sense tenir en compte les zones inundables”, l’impacte del canvi climàtic ha fet que el panorama urbanístic hagi canviat i “espais que en el moment de la construcció no eren zones inundables, amb el canvi de context, ara no s’hi construiria perquè ara sí que són zones inundables”. Davant d’aquesta situació, el professor de la URV assenyala que es pot fer dues coses: mitigar l’impacte del canvi climàtic i adaptar-se a la nova realitat.

Un habitatge precintat després del pas del temporal per Godall. | Marc Font (ACN)
Un habitatge precintat després del pas del temporal per Godall. | Marc Font (ACN)

60 Milions per a la recuperació de les zones afectades

Dimarts, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va anunciar durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu que havien aprovat un paquet de mesures urgents per a la recuperació de les zones afectades. El paquet consta de la “posada en marxa d’ajuts, subvencions i préstecs per un import inicial de 60 milions d’euros ampliables, així com altres actuacions en matèria de contractació pública i gestió d’emergències”. El Govern, a més, va assenyalar que els ens locals afectats podran actuar com a col·laboradors en la tramitació dels ajuts per agilitzar els tràmits burocràtics i generar una gestió més propera davant la crisi generada per aquests aiguats.

Comparteix

Icona de pantalla completa