Plataforma per la Llengua ha denunciat que una psiquiatra de l’Hospital de Dia Còrsega, gestionat per la Fundació CPB, va negar el tractament en l’àmbit de la cobertura sanitària pública a una pacient que va patir una crisi suïcida i que volia ser atesa íntegrament en català. El centre hospitalari va donar suport a la metgessa en aquest nou cas de discriminació lingüística i, fins i tot, el director mèdic de la Fundació CPB Serveis de Salut Mental de Barcelona va pressionar i esbroncar la pacient per haver enregistrat les visites com a prova per defensar els seus drets lingüístics i denunciar la denegació de tractament mèdic per raó de llengua. L’ONG ha fet públic el cas i els àudios després d’acompanyar la víctima en tot el procés legal i haver aconseguit que el Departament de Salut hagi sancionat el centre amb una multa de 3.006 euros per discriminació lingüística, però no ha sancionat cap dels professionals implicats en la discriminació ni tampoc ha indemnitzat la pacient de cap manera. La víctima i l’entitat consideren la multa “injusta i insuficient” i per això han anat un pas més enllà i ella ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servei Català de la Salut per demanar una indemnització de 30.000 euros en concepte de danys i perjudicis.
Els fets donats a conèixer aquest dimarts per l’entitat que presideix Òscar Escuder es remunten el febrer de l’any 2024 quan la pacient va anar a l’Hospital de Dia Còrsega per valorar l’ingrés a un programa d’atenció específic. En aquella primera sessió d’avaluació, que es va fer el 27 de febrer, la pacient va demanar a la psiquiatra fer les sessions individuals íntegrament en català, i la metgessa, tot i algun comentari negatiu, la metgessa va acabar acceptant la petició. Al cap de dos dies, la pacient ja va tenir la primera cita amb l’infermer i, tot i que ella havia sol·licitat explícitament sessions en català, aquest s’hi va adreçar en castellà, li va fer saber que “no se sentia còmode parlant català” i no la va poder atendre correctament arran d’això. L’endemà, la psiquiatra li va dir a la pacient que no podia obligar cap professional a parlar en català i la va convidar a “deixar de banda” la seva opció lingüística per poder seguir el tractament, i va arribar a comparar la seva situació a no voler deixar de prendre drogues o autolesionar-se. “És la meva realitat. Jo no pateixo en castellà, pateixo en català”, va defensar la usuària. Tot i això, la doctora li va comunicar que el centre no podia garantir l’atenció individual en català i li va explicar que el seu tractament quedava suspès a l’espera de tractar la situació amb l’equip.
El 7 de març, la metgessa va trucar la pacient i li va deixar clar que l’equip havia decidit que el tractament s’havia de fer en la llengua escollida pels professionals, i la va instar a escollir entre fer la teràpia en castellà o renunciar al tractament, però ella no va cedir i va acusar el centre mèdic de “xantatge”. “No és un xantatge, és un bany de realitat”, va respondre-li la psiquiatra. El 12 de març, la doctora li va confirmar que es va mantenir ferma en la negativa a oferir un tractament psiquiàtric en català, li va indicar que si no li semblava bé, podia presentar una reclamació, i també li va reconèixer que no s’havien plantejat cap escenari alternatiu per garantir-li el tractament, si calia, redirigint-la a un altre centre. Davant aquesta situació, la psiquiatra va emetre un informe d’alta de la pacient afirmant que “la pacient pren la decisió de no iniciar tractament al nostre centre”. Una afirmació falsa, perquè la víctima d’aquesta vulneració de drets lingüístics volia fer el tractament psiquiàtric prescrit després d’un ingrés per crisi suïcida, però en català.
Esbroncada per enregistrar les converses
La pacient va presentar una reclamació perquè la fundació investigués els fets i en sancionés els responsables, i perquè la derivessin al centre que la fundació té al barri del Coll de Barcelona, però fundació va negar cap situació de discriminació. Arran de la resposta, la víctima es va posar en contacte amb Plataforma per la Llengua, que li va oferir assessorament jurídic, i es va interposar una segona reclamació davant la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut. Motivat per aquesta reclamació, el director mèdic de la fundació es va reunir amb la víctima i amb l’ONG del català. Allà va rectificar i va admetre que la pacient tenia dret a rebre el tractament en català i la va redirigir al centre mèdic que la fundació té al Coll. Tot i això, el 19 d’abril, quan la pacient va començar el tractament al nou centre, el director mèdic de la fundació i una altra doctora van esbroncar la pacient per enregistrar les converses que li han servit per evidenciar la discriminació lingüística que va patir.
La sanció de 3.000 euros imposada per Salut és insuficient
Arran de la reclamació feta a Salut, la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut va acordar iniciar un procediment sancionador contra la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental. La instructora va considerar que hi havia hagut manca de controls i precaucions, i ho tipificava com a infracció greu segons l’article 35.b.2, de la Llei general de Sanitat. L’expedient sancionador obert el 25 de juny del 2024 es va tancar a finals de novembre d’aquell any amb una sanció de 3.006 euros per a la fundació, que va pagar la multa.
Plataforma per la Llengua veu insuficient la sanció i ha continuat assessorant la víctima, que el passat mes de març va presentar una reclamació d’indemnització en concepte de responsabilitat patrimonial derivada del funcionament del servei sanitari públic contra el Servei Català de la Salut, ja que es considera que hi ha responsabilitat directa d’aquesta institució en la prestació defectuosa de l’assistència sanitària. “La pacient va patir una vulneració dels seus drets fonamentals d’igualtat, no discriminació, integritat física i moral i llibertat d’expressió, a més d’alguns altres drets derivats del fet que no se li comuniquessin informacions sobre el seu tractament”, subratlla l’entitat en un comunicat, on quantifica el dany moral en 30.000 euros. De moment, la reclamació ha estat admesa, però la resolució del procés es pot allargar parell d’anys.
Finalment, a més, l’entitat presidida per Òscar Escuder considera que cal una indemnització directa de la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua ha acompanyat la víctima a presentar una reclamació contra la fundació perquè reconegui el seu dret a percebre la indemnització corresponent als danys i perjudicis i perquè comuniqui el sinistre a l’asseguradora i n’indiqui el nom a l’entitat per fer-hi la reclamació directa. Així mateix, ha reclamat al Col·legi de Metges de Barcelona que assumeixi responsabilitats perquè, malgrat que la resolució de Salut defensa l’actuació del centre i la considera “bona praxi mèdica”.
