L’entitat Tallers per la Llengua es rellança amb l’objectiu de normalitzar el català al carrer. El seu objectiu és clar: que els catalanoparlants mantinguin el català en una conversa en la qual l’interlocutor és castellanoparlant. Tot i que l’entitat va néixer l’any 2005, no va ser fins al 2007 que va agafar embranzida. Des d’aleshores, s’han dut a terme més de 400 tallers i aquest any 2022 s’ha tornat a impulsar definitivament.

En un context en el qual es parla de la situació del català a les aules i a l’audiovisual, Tallers per la Llengua vol anar més enllà i normalitzar l’assertivitat lingüística. “Cal normalitzar mantenir el català en una conversa”, diu Carles Palau, un dels impulsors de l’entitat. “Tenir consciència lingüística no garanteix que aquella persona mantingui el català,” explica Palau.

Tallers per la Llengua a l'Ametlla de Mar / Beti Español
Tallers per la Llengua a l’Ametlla del Vallès / Beti Espanyol

Es basen en l’assertivitat lingüística

El terme assertivitat implica la capacitat d’autoafirmar els drets d’un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Segons Palau, a molts catalans els costa mantenir el català davant una persona castellanoparlant. Per això organitzen classes, tallers i activitats per fer un gir a aquesta qüestió. Amb tot, matisa que “hi ha situacions en què això no és possible i els límits els posa cadascú”. Encara que aquestes situacions són “ben poques”.

Palau creu que la no comprensió entre les dues llengües és una fal·làcia, ja que considera que es poden comprendre entre elles. “Tenim inculcat que la llengua és conflictiva, i això és un problema. Tenim ficat al cap que si parlem català l’altre no ens entendrà i és de mala educació“, reflexiona l’impulsor de Tallers per la Llengua.

Sessions de 15-20 persones

Els tallers són sessions d’unes quantes hores en grup, fent exercicis perquè els participants identifiquin les seves dificultats. “Les dificultats hi són i ens poden fer sentir malament en algunes situacions”, explica. L’objectiu final de Tallers per la Llengua és mantenir el català i sentir-se còmode, i si és possible, que l’altre interlocutor arribi a seguir la conversa en català. Tallers per la Llengua no vol culpabilitzar els catalanoparlants de la situació de la llengua i deixa clar que qui ha ensenyat aquests comportaments és l’Estat espanyol amb “l’objectiu de minoritzar la llengua”.

Les sessions acostumen a ser en grups d’entre 15 i 20 persones perquè siguin tan personalitzades com sigui possible. A més, ho acostumen algunes entitats o es paguen inscripcions. L’entitat té professionals que són lingüistes o psicòlegs. “Ens podem trobar situacions difícils i som un equip de gent ben preparada”, diu Palau.

Una de les persones que ha participat en un dels tallers és la Beti Espanyol, i va assistir a una sessió a l’Ametlla del Vallès. Eren unes 20 persones i els van explicar per què és important mantenir el català. “Va ser una sessió molt pràctica, amb partir d’exercicis i per explicar la nostra experiència amb amics i als llocs de feina”, explica Espanyol, que també és regidora de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla.

L’exemple de la Beti

Espanyol forma part del grup municipalista Ametlla’t, que aposta molt pel català. “El principal missatge que em vaig emportar va ser que estem molt acomplexats“, diu. La regidora s’ha proposat, a partir d’aquella sessió, mantenir el català. “Abans em semblava que si ho feia era de mala educació. En canvi, ara me n’adono que la gent m’ho agraeix”, explica Espanyol.

Exposat dos exemples de sorpreses que s’ha endut. Un es refereix a una situació que va viure mentre feia cua al supermercat. Tenia una noia d’origen africà al darrere. Espanyol li va dir a l’altra noia si volia passar davant seu, ja que anava poc carregada. “Ella em va contestar amb un català perfecte”, recorda. El segon cas se’l va trobar en un bar amb un cambrer equatorià. Li va demanar per patates, escopinyes i olives chupadedos. “De sobte, ell em contesta que en català se’n diuen ‘olives llepadits'”, narra Espanyol, que creu que la gent va als tallers molt sensibilitzada. “Estaria bé portar les sessions a llocs on la gent no estigués tan motivada”, enraona la regidora de Cultura de l’Ametlla del Vallès.

L’objectiu de portar els tallers a les escoles

Per això, Tallers per la Llengua s’ha proposat portar aquests tallers a les escoles per oferir les activitats als professors, així com als monitors de menjador i de pati. “Són el model dels alumnes. Si volem canviar la dinàmica del català, hem d’arribar allà”, reflexiona Carles Palau, que creu que el català ha de ser la llengua del “bon rotllo”. Palau no descarta també portar els tallers davant els alumnes i opina que els dirigents que estan treballant amb el català no donen prou importància a l’assertivitat lingüística.

Més notícies
Notícia: Campanya de la Plataforma per la Llengua per fomentar el català a la universitat
Comparteix
Estudiants del món sencer expliquen a través de vídeos curts per què s'ha d'aprendre català
Notícia: Plataforma per la Llengua alerta que l’acord pel català obre la porta al 50% de castellà
Comparteix
L'entitat avisa que la justícia podria aprofitar la denominació 'curricular' del castellà per ampliar les hores lectives
Notícia: Plataforma per la Llengua vol un front judicial comú contra el 25% de castellà
Comparteix
L’entitat reclama a la Generalitat que s’aliï amb les entitats de defensa del català per recórrer la interlocutòria del TSJC
Notícia: El dèficit fiscal català amb l’Estat arriba als 20.196 milions el 2019
Comparteix
Una part de l'informe ha estat estimada, ja que el govern espanyol no envia les dades necessàries des del 2016

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 10, 2022 | 22:10
    Anònim setembre 10, 2022 | 22:10
    ¿ De dónde sale el dinero para tanta tontería ?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa