La llengua catalana ha tornat a posar-se al punt de mira de la societat després de les diverses estocades que ha rebut en els últims dies. Entre la cancel·lació de les subscripcions municipals de totes les revistes editades en català, com ara El Temps o Enderrock, entre d’altres, a Borriana, poble del País Valencià liderat per una coalició de PP i Vox, i les tres sentències contra la immersió lingüística del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliguen a certs grups de tres escoles a impartir una assignatura troncal en castellà, la defensa de la llengua catalana s’ha convertit en un discurs més de la recta final del 23-J.
Aquest passat dimecres, la cap de llista de Sumar – En comú Podem per Barcelona, Aina Vidal, va assegurar durant un acte que tenen intenció d’aprovar una Llei d’ús de llengües oficials per què el català, l’euskera i el gallec es pugui aprendre arreu de l’Estat com una llengua opcional. Una mesura que, a priori, no té cap connotació negativa. La polèmica ha arribat més tard, però. Diversos usuaris a través de Twitter, entre ells el fotoperiodista Jordi Borràs, han denunciat que Sumar diferencia el català i el valencià dins la seva pàgina web, és a dir, que considera que són dues llengües diferents.
Borràs interpel·la directament a Vidal per les seves declaracions: “Ah sí? I llavors per què segregueu català i valencià com si fossin dues llengües diferents al web del vostre partit? Però això que és!?”, etziba. A les xarxes, la diferenciació del català amb el valencià ha aixecat molta polseguera i diversos usuaris els acusen de només defensar el català per motius electoralistes únicament.
Sense resposta política
Des de Sumar no han donat cap resposta oficial, ni les principals personalitats de la formació tampoc han fet cap comunicat oficial al respecte. En aquests moments, però, alguna reacció sí que hi ha hagut dins el partit de Díaz perquè en aquests moments ja han retirat l’opció del valencià de la seva pàgina web.
6
2
