Les discriminacions lingüístiques que han patit pacients de l’Hospital Universitari Dexeus, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i la Clínica Diagonal, que ha anat explicant detalladament El Món, no són casos aïllats en l’àmbit sanitari. De fet, Plataforma per la Llengua remarca en l’InformeCAT 2025 que entre el 2019 i el 2023 s’han multiplicat per set els casos de discriminació lingüística que s’han denunciat a l’entitat. L’evolució de les denúncies per discriminació lingüística que ha rebut l’entitat, a expenses de conèixer l’any 2024, és la següent: 32 (2019), 52 (2020), 99 (2021), 118 (2022) i 113 (2023). I, de tots aquests casos, el 91,7% s’han produït en els serveis sanitaris. És a dir, més de 9 de cada 10 casos dels 414 denunciats a Plataforma per la Llengua durant quatre anys s’han produït en l’atenció sanitària.
L’ONG del català remarca que la quantitat de casos coneguts per l’entitat a través de la seva bústia de denúncies ha crescut de “manera sostinguda”, i atribueix aquest creixement a “un augment molt notable de l’activitat del servei d’atenció i assessorament de queixes i consultes”. En aquest període de quatre anys, l’entitat ha passat de tenir coneixement de 32 casos de discriminació lingüística l’any 2019 a 113 l’any 2023, i detalla que els casos que més han augmentat són els protagonitzats per treballadors autonòmics, ja que l’any 2019 es van detectar només 9 casos d’aquestes característiques, que representaven el 28,1% del total a 61 l’any 2023, que van suposar el 54% del total. En definitiva, l’entitat en defensa de la llengua subratlla que els casos de discriminació a les administracions autonòmiques s’han multiplicat “pràcticament per set” en quatre anys.
De tots aquests casos de discriminacions lingüístiques que ha tingut coneixement l’entitat, la “gran majoria” es produeixen en el sistema sanitari. De fet, en el període analitzar el 91,7 % dels casos autonòmics van succeir en la prestació de serveis de salut i en cap dels quatre anys analitzats ha representat menys del 75% dels casos. El 2019 van ser-ne el 88,9%; el 2020, el 75%; el 2021, el 97,4%; el 2022, el 93, %, i el 2023, el 91,8%. De fet, l’entitat presidida per Òscar Escuder adverteix que la “minorització” de la llengua catalana té efectes sobre els drets lingüístics i l’informe ofereix algunes dades en aquest sentit. A Catalunya, el 36,5% dels catalanoparlants asseguren que “sovint o mai” no són atesos en català en els establiments comercials, però, a més, el 69,6% dels catalans afirma que ha hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió.
Més català amb la policia que amb els metges
De fet, la darrera Enquesta de Participació Cultural 2024, que elabora periòdicament el Departament de Cultura des de l’any 2001, conclou que els catalans parlen més en català amb agents dels Mossos d’Esquadra o policia local que quan acudeixen a un hospital per una revisió o un problema de salut. Segons les dades d’aquesta enquesta publicada el passat mes d’abril, les converses amb els cossos de seguretat abans esmentats mostren que l’ús exclusiu del català és del 33,5%, superior al 30% de l’exclusivitat del castellà. En canvi, el bilingüisme es dona en el 34,4% dels casos –un 14,8% ho fa més en català que el castellà, un 8,6% més en castellà i un 11% situa ambdues llengües al mateix nivell–.
Per contra, en l’àmbit sanitari predomina l’ús exclusiu del castellà, un 34%, per sobre del català, que només és del 23,9%. Amb tot, el bilingüisme és majoritari, ja que la combinació de les dues llengües arriba al 40,2% i amb el català per davant del castellà. Hi ha un 15,6% que diu fer-ho més en català que el castellà, un 10,3% diu que ho fa més en castellà i un 14,3% diu que parla igual en català i en castellà amb els metges.
La meitat de catalanoparlants ha renunciat a parar la llengua per “evitar problemes”
Una altra dada que recull el document elaborat per l’entitat en defensa de la llengua és que un 50,5 % dels catalanoparlants de Catalunya han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”. És una dada extreta dels resultats de l’Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, que també mostren grans diferències entre la població que s’identifica amb el català i la que s’identifica amb el castellà, ja que poc més de la meitat dels catalanoparlants declaren que, en alguna ocasió, han hagut de renunciar a la seva llengua “per evitar problemes”, mentre que entre els castellanoparlants només és el 23,5%.
A més, els primers declaren que se senten més còmodes quan tenen la possibilitat de parlar la seva llengua, i el 50,9%, que estan més còmodes quan estan envoltats de gent que parla català, mentre que el 68,4% de castellanoparlants diu que se sent més còmode quan poden parlar en castellà, i el 36,6% que s’hi senten quan estan envoltats de parlants de castellà. “En totes dues preguntes els catalanoparlants indiquen més desig de viure en la seva llengua”, exposa l’entitat, que remarca que “les situacions de minorització sovint promouen aquesta mena de percepcions: com que els catalanoparlants tenen més dificultats per usar la seva llengua amb normalitat, aprecien més els espais lingüísticament segurs”.
