Plataforma per la Llengua ha fet un pas endavant en la defensa del català a la sanitat pública i ha presentat al·legacions al projecte de reial decret del Ministeri de Sanitat que modifica el sistema de residència sanitària especialitzada (MIR). L’ONG del català ha sol·licitat que el decret fixi el coneixement del català com un mèrit per a les places a Catalunya, el País Valencià i Balears i, a més, també demana que els residents que no n’acreditin coneixements rebin formació obligatòria dins de la jornada laboral o formativa. Les al·legacions presentades per l’entitat presidida per Òscar Escuder, de fet, fan extensives aquestes mesures a totes les llengües oficials de l’Estat diferents de la castellana.
L’organització considera que la reforma del reial decret és una “oportunitat” per garantir que els futurs professionals sanitaris disposin de les competències necessàries per comunicar-se adequadament amb els pacients en català. “Tenir en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears serviria per reconèixer una competència especialment rellevant per a l’exercici professional en aquests territoris”, exposa en un comunicat. En aquest sentit, l’entitat en defensa de la llengua recorda que la llengua, com acrediten diferents estudis, és indissociable d’una bona atenció sanitària.
Competència comunicativa durant el primer any
Plataforma per la Llengua proposa que el personal resident que no acrediti un coneixement suficient de català hagi de cursar una formació lingüística obligatòria i específica per al sector de la salut. Aquest aprenentatge estaria orientat a dominar el vocabulari, les expressions i les situacions comunicatives habituals de l’entorn sanitari, prenent com a referència un nivell inicial equivalent a l’A2. l’organització reclama que aquests cursos es computin com a temps de formació i s’integrin plenament dins la jornada laboral o formativa, en línia amb els objectius de reforçar la dimensió docent de la residència i protegir la salut i conciliació dels professionals.
Així mateix, l’organització planteja en les seves al·legacions que l’adquisició d’aquesta competència comunicativa amb els pacients en la llengua pròpia del territori s’incorpori com un objectiu formatiu en si mateix durant el primer any del MIR. Com que el sistema de residència es basa en l’assoliment progressiu de competències professionals sota supervisió, l’entitat defensa que la capacitat per comunicar-se eficaçment amb l’usuari s’ha de tractar com un requisit indissociable d’una atenció mèdica de qualitat.
“La llengua és indissociable d’una bona atenció sanitària”
L’entitat justifica les al·legacions argumentant que la competència lingüística no és una qüestió secundària, sinó un element indissociable d’una atenció sanitària de qualitat i de la mateixa seguretat del pacient. Des de Plataforma per la Llengua recorden que una comunicació fluida resulta fonamental per a la diagnosi, la recollida d’historials clínics i l’obtenció del consentiment informat, i se sustenten en diversos estudis internacionals que vinculen una millor atenció en la llengua del pacient amb una reducció dels riscos i de la mortalitat hospitalària.
Segons dades aportades per la mateixa organització, l‘àmbit de la salut s’ha convertit en un dels punts negres pel que fa al respecte dels drets lingüístics. Durant el 2025, Plataforma per la Llengua va registrar 354 queixes per discriminació lingüística als hospitals i centres de salut catalans –197 a la sanitat pública i 157 a la privada–, mentre que en el que portem de 2026 la xifra ja s’eleva a 197 denúncies -117 a la pública i 80 a la privada–. Aquestes dades s’alineen amb els estudis del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que indiquen que prop del 69% dels metges col·legiats afirmen no saber parlar català.
Pressió a l’Estat i a la Generalitat
Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén aprofitar la reforma de la normativa estatal per forçar el Ministeri de Sanitat a assumir la pluralitat lingüística de l’Estat en la formació mèdica. Així i tot, Plataforma per la Llengua remarca que aquestes al·legacions al MIR són només un complement a la seva demanda principal cap a la Generalitat: que exigeixi el domini del català com a requisit indispensable per a tot el personal sanitari que vulgui exercir en el sistema públic de salut català i s’apliquin sancions en cas d’incompliment. En aquest sentit, proposa quatre mesures: sessions obligatòries d’assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any de contractació, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics, amb l’obertura d’expedients i l’aplicació de sancions quan pertoqui. “L’ús de la llengua no pot dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit de la correcta praxi sanitària”, sentencia.
