Plataforma per la Llengua reivindica la relació entre la llengua i la identitat catalana com a antídot contra les “actituds intransigents”. Aquesta és la principal conclusió que surt del seminari anual que organitza l’ONG del català, que aquest dissabte ha reunit prop de 200 persones a la Casa Convalescència de Barcelona. L’entitat apunta que aquesta trobada apuntala aquest vincle entre dos conceptes que van units. “La llengua és un element sòlid i visible que contribueix a enfortir la identitat en un moment de grans transformacions i canvis socials. La llengua és un element eminentment obert i integrador, disponible i assequible a tothom. Això és una virtut que permet incloure nous parlants i nous membres de la comunitat en aquest món global”, resumeixen des de l’organització. Les tres ponències del dia, que aborden aquest “potencial integrador de la llengua”, estaran disponibles pròximament a la plataforma YouTube.
Comença un nou #Semicercles, el seminari de sociolingüística de Plataforma per la Llengua. 🎓
— Plataforma per la Llengua #LaVeuQueCreix 📢 (@llenguacat) October 19, 2024
Enguany, sota el títol «La pertinença a un poble. La llengua i la identitat a debat» a la Casa Convalescència de la @UABBarcelona. pic.twitter.com/JgnSyT0vYC
Antoni Simon Tarrés, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha obert foc amb un repàs de la construcció estatal-nacional espanyola. El catedràtic manté que entre el 1580 i el 1714, la llengua castellana actua com a element expansiu de la monarquia, però que “té la dificultat d’imposar-se a la resta de llengües autòctones”. A partir d’aquí, la seva ponència ha abordat la situació del català entre 1714 i 1879. Simon detalla que en una segona fase, que arribaria fins al 1812, la nació política [espanyola] s’associa a una llengua i que posteriorment l’estat nacional-liberal s’hi acaba “enfrontant”.
El context històric serveix per entendre el model de llengua actual. El catedràtic de Ciència Política de la Universitat d’Augsburg, Peter A. Kraus, segon ponent del dia, considera que “la sobirania institucional –referint-se a l’autonomia– no ho soluciona tot”. En tot cas, el professor concreta que el repte principal és dissenyar polítiques institucionals que “afrontin el multilingüisme”. “El que acabi sortint del laboratori català dependrà de la direcció política que el país vulgui seguir”, insisteix l’expert.
El paper integrador de la llengua
La tercera ponència del seminari portava l’autoria de la sociolingüista i professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Maite Puigdevall, que ha alertat del repte que suposa que Catalunya sigui terra de pas. “Gairebé 3 milions (57,6 %) dels 5 milions de persones que declaren saber parlar català d’un total de 7,6 milions són nous parlants que no el tenien com a llengua familiar. I entre el 2003 i el 2018, el català va incorporar uns 850.000 nous parlants amb el català com a llengua d’identificació i d’ús quotidià”, explica Puigdevall. Remenant sobre la mateixa idea, sobre aquest vincle entre llengua i identitat, la professora conclou que “el futur de la llengua depèn de com som d’hàbils creant comunitat, vincles i xarxes permeables a l’accés de nous parlants i que aquestes funcionin en català”.
Les tres ponències d’aquest dissabte consoliden els seminaris de Plataforma per la Llengua, que el 2022 va analitzar el discurs discriminatori del supremacisme lingüístic castellà i el 2023 va comparar el model de reconeixement lingüístic de la Constitució espanyola amb els models igualitaris de Suïssa, el Canadà o Bèlgica.
