La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres un recurs de cassació al Tribunal Suprem després de saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la decisió que havia adoptat al juny d’excloure l’entitat del procés per la sentència del 25%. El TSJC va argumentar que la Plataforma per la Llengua no en pot formar part perquè el cas té a veure amb la vehicularitat del castellà, i no del català. L’ONG del català considera que aquesta decisió és “completament irregular i atempta contra el principi de contradicció, perquè només accepta la participació de les entitats en defensa de l’execució de la sentència”. Per això han presentat un recurs per “evitar quedar exclosos del procés”.
Aquest recurs s’ha presentat juntament amb les organitzacions amb qui es va formar un front judicial comú per tombar la interlocutòria i demanar la nul·litat de la sentència del 25%. Segons la Plataforma per la Llengua la decisió del TSJC “és del tot irregular” perquè “no acceptar l’entitat com a part interessada és particularment ridícul” tenint en compte que sí que va acceptar com a part interessades dues entitats de defensa del castellà: Asamblea por una Escuela Bilingüe i Asociación Hablamos Español. L’entitat denuncia que “no ha rebut un tracte igualitari en aquest procés judicial i que, per dissimular la discriminació, el mateix tribunal ja va evitar resoldre totes les peticions de personació en una mateixa resolució”. Denuncien que va “optar per emetre dues resolucions diferenciades en funció de si les entitats eren partidàries o contràries a introduir el castellà com a llengua vehicular”.
“Una arbitrarietat absoluta”
“Un principi bàsic del dret processal en un estat democràtic és el de contradicció: la norma estableix que, de la mateixa manera que, després de dos mesos de comunicació d’una sentència, qualsevol de les parts afectades pot instar que s’executi de manera forçosa la sentència, també qualsevol part pot oposar-s’hi. Així, és completament irregular que el TSJC només accepti la participació de les entitats que defensen l’execució de la sentència”, recorda l’ONG del català abans de concloure que “el tribunal no pot defensar o protegir les seves decisions i impedir que qui creu que hi està en desacord accedeixi a formar part del procés, perquè això suposa una arbitrarietat absoluta”.
3 
