L’Hospitalet de Llobregat ha presentat la Xarxa per la Llengua, un pla d’actuació conjunt entre el Departament de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i l’Ajuntament per intentar revertir l’emergència lingüística que viu el municipi. Les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023 dibuixen un panorama extremadament complex a la segona ciutat del país: el català ja només és la llengua habitual del 10% de la població, dos punts menys que el 2018. En contraposició, el castellà s’enfila fins al 73%, imposant-se com l’idioma d’ús diari tant entre les noves generacions com entre la població nouvinguda.
Davant d’aquesta tendència a la baixa, que manté l’Hospitalet –juntament amb el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud– al capdavant de les zones amb menys ús del català de tot Catalunya, les institucions han decidit passar a l’acció des de la proximitat. La Xarxa per la Llengua busca implicar de manera directa comerços, escoles, equipaments i entitats veïnals per crear espais de relació on parlar la llengua sigui una opció real i quotidiana.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha deixat clar que l’aprenentatge formal no és suficient si no es tradueix en pràctica al carrer: “Per fer-se seva una llengua, no n’hi ha prou d’aprendre-la, també s’ha de poder fer servir. Hem de crear oportunitats perquè el coneixement es converteixi en pràctica i generi confiança. Necessitem que els diferents espais de la vida quotidiana treballin plegats per fomentar l’ús del català, ja sigui fent esport, participant en activitats culturals, anant a comprar o relacionant-nos amb els veïns”. En una línia similar, l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha cridat a “sumar esforços” perquè el català torni a ser present “als comerços, les entitats i els llocs de treball”. Per la seva banda, el codirector del Centre de Normalització Lingüística (CNL) local, Toni Mercadal, ha subratllat que la promoció de l’idioma és “una responsabilitat compartida” per tot el teixit social i econòmic.
Formació a comerços i reforç als barris
El desplegament del pla s’articularà a través d’eixos molt concrets. Un dels principals serà el programa Comerços aprenents, que oferirà formació pràctica i acompanyament als establiments per facilitar l’atenció al públic en català. Aquestes accions tindran una incidència especial en barris com el Centre, Sant Josep i Santa Eulàlia. A més, es treballa amb les associacions veïnals, les entitats dels barris i els Plans Educatius d’Entorn perquè l’ús del català s’estengui a les relacions quotidianes entre els comerciants i la ciutadania.
Paral·lelament, es posarà el focus en l’ús oral de la llengua fora de les aules, especialment entre infants i joves. En col·laboració amb centres educatius, entitats culturals i esportives, equipaments i espais de lleure, es promouran activitats relacionades amb el teatre, l’audiovisual i l’expressió creativa en espais de lleure i entitats esportives. A més, en l’àmbit laboral, s’incorporaran cursos adaptats de català per a les persones participants en els plans d’ocupació municipals.
Diagnosi municipal i seguiment trimestral
Més enllà de la feina als barris, la iniciativa inclou un compromís per part de les mateixes institucions. L’Ajuntament i el CNL realitzaran una diagnosi dels usos lingüístics municipals per identificar manques i millorar la presència del català en l’àmbit institucional. La coordinació executiva del projecte recaurà en el CNL de l’Hospitalet, mentre que una Taula per la Llengua –amb representació del consistori, entitats, escoles i teixit econòmic– es reunirà de manera trimestral per avaluar l’impacte de les mesures i detectar noves necessitats. El projecte roman obert a noves adhesions de comerços i entitats a través d’un document de compromís, amb l’objectiu d’articular un front comú per fer recuperar terreny al català a la ciutat.
