El govern espanyol ha tornat a demanar a la Unió Europea abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec en el si de la Unió Europea. El ministeri d’Exteriors, dirigit per José Manuel Albares, ha demanat a la presidència de torn de la UE, que correspon a Dinamarca, que el tema es tracti en el pròxim Consell d’Afers Generals, previst per al 18 de juliol.
Segons ha confirmat el mateix departament, Albares hauria tractat la qüestió amb el ministre d’exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, així amb el secretari d’Estat davant la UE, Fernando Sampedro. Fonts diplomàtiques han assegurat a l’agència ACN que l’executiu accediria a aquesta votació “amb el suport i la col·laboració de la part danesa”. La inclusió de l’oficialitat del català a l’ordre del dia del CAG s’abordarà demà.
Canvi de plans
La Moncloa, amb aquest moviment, busca recuperar la presència del català a Europa després que la seva petició quedés fora de l’agenda del CAG en la reunió del passat mes de juny. Llavors, la presidència de torn polonesa es va mostrar contrària a la mesura, davant les reticències de fins a set estats membre -Alemanya, Àustria, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca-. Dinamarca, però, consta entre els països més pròxims a les demandes catalanes, si bé ha demanat que l’executiu de Pedro Sánchez segueixi els “procediments ordinaris” per debatre-les. El passat dilluns, de fet, l’ambaixador danès davant la UE, Carsten Gronbech-Jensen, assegurava que “encara no havien estat abordats” per tractar la qüestió. Albares, doncs, ha accelerat en les darreres hores les converses per mirar de desbloquejar l’oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries, un dels punts irrenunciables dels partits catalans en els acords d’investidura que van tornar a portar Sánchez a la Moncloa.
