La Fundació Puigvert ha elaborat un Pla de Gestió Lingüística, una iniciativa que posa el focus en el foment i normalització de l’ús del català en tots els àmbits del centre, que deixa clar el seu compromís amb els drets lingüístics de la ciutadania i la qualitat assistencial en llengua catalana, alhora que es garanteix el dret a ser atès en qualsevol de les dues llengües oficials. “La reculada del català en l’àmbit sanitari és perceptible en el sector perquè ve gent de fora i és perceptible perquè hi ha queixes de gent que vol expressar-se en català i no pot perquè la persona que l’atén no el sap”, exposa la presidenta del Patronat de la Fundació Puigvert i presidenta del Consell per la Llengua de la institució sanitària, Helena Ris, en conversa amb El Món, on destaca que el retrocés de la llengua, a banda de la problemàtica anteriorment exposada, també es produeix “perquè la gent que el parla no el fa servir i anem retrocedint”. Per posar remei a la situació, el Consell per la Llengua de la Fundació Puigvert ha elaborat un pla de gestió lingüística, amb el lema A la Fundació, fem salut en català, que inclou 14 eixos d’acció, amb l’objectiu de garantir els drets dels seus usuaris de ser atesos en català. Entre les mesures adoptades, n’hi ha que fixen criteris per a la contractació de personal.
És a dir, que fixen el català com a requisit i, com a mèrit, tenir un nivell de coneixement de la llengua superior al mínim exigit per ocupar una vacant. Així, el pla estableix que el departament de Recursos Humans revisarà i indicarà al Consell per la Llengua, que es va constituir l’octubre del 2023, quins perfils no disposen encara en la seva descripció de lloc de treball de cap requisit de coneixement de llengua catalana, i “vetllarà perquè tots els perfils professionals tinguin a la seva descripció de lloc de treball el requisit de nivell de coneixement de català que determinarà aquest consell per a cada un d’ells”. A més, vetllarà perquè “totes les noves contractacions” compleixin amb els requisits lingüístics estipulats. Tanmateix, en aquells casos que es requereixi contractar una persona que no acrediti el nivell requerit per ocupar la plaça, la Fundació Puigvert inclourà “una clàusula en el contracte d’aquest nou professional per la qual gaudirà d’un termini no superior a dos anys des de l’inici de la seva activitat laboral a la Fundació per acreditar el nivell requerit que se li sol·licitava a la seva incorporació”. “És per fer entendre que el català és útil”, subratlla Ris.
A més de l’apartat referent a la contractació, la institució contempla un pla d’acollida perquè els nous professionals tinguin al seu abast un pla formatiu i d’acompanyament en la llengua i el departament de Recursos Humans planificarà la inscripció als cursos oficials del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) o els del Departament de Salut. “Com a institució i com a país tenim un repte perquè ve molta gent que no sap parlar català, però s’ha d’oferir totes les facilitats perquè el puguin aprendre”, exposa Ris, que subratlla que en la majoria d’ocasions “no trobes actituds hostils a fer-ho”. “Moltes vegades menystenim els nouvinguts perquè pensem que no voldran aprendre català, però mitjanament tothom veu que aprendre el català quan vens de fora és una manera d’integrar-se al país”, insisteix.
Una plantilla amb un “ampli coneixement de català”
El pla, a banda de l’establert en la contractació, recull una bateria d’accions concretes que s’adrecen als més de 750 professionals que conformen la plantilla de la Fundació, d’orígens molt diversos, així com als professionals en formació que passen cada any pel centre. Ris detalla que una enquesta interna ha conclòs que entre els professionals “hi ha un ampli coneixement de català” amb la plantilla estable, però reconeix que “hi ha una certa dificultat” amb la part de formació perquè, segons apunta, arriba molta gent de Sud-amèrica que ve a fer activitats de formació que només venen “a passar un temps aquí a Catalunya”. Aquí, Ris fa autocrítica perquè en moltes sessions o reunions la llengua vehicular hauria de ser el català, però es canvia perquè algú no l’entén. “Això no ha de ser així, perquè aleshores estem pensant que tenim un idioma que està subordinat i que som poliglotes i que no costa cap esforç parlar en castellà”, defensa. De fet, el pla estableix que les accions formatives que es facin a la institució han de ser “per defecte” en català, que també ha de ser la llengua principal de les aplicacions informàtiques.
El pla contempla que la Fundació faci una enquesta a tot el personal per conèixer amb detall l’ús del català a la institució. “Aquest document serà realitzat per la Comissió per la Llengua i els resultats seran una guia per poder desenvolupar la resta de les accions formulades en aquest document”, detalla el pla, que també assenyala que l’enquesta “facilitarà els indicadors per avaluar els resultats de les accions d’aquest pla”. En el document, també es detalla que els professionals tindran a la intranet de la institució eines per reforçar l’ús del català i enriquir el vocabulari. Així, disposaran d’un apartat de ‘Fem salut en català’ amb una sèrie de “píndoles lingüístiques” amb normes ortogràfiques i sintàctiques com, per exemple, “en català no tenim que, hem de” o la normativa per fer servir per o per a, perquè o per què, entre altres. També es farà difusió periòdica entre els professionals, pacients i usuaris del centre d’un decàleg de drets lingüístics referits a l’ús del català, decàleg que elaborarà aquest consell, que serà també inclòs en el Pla d’acollida dels nous professionals de la Fundació.
El referent lingüístic: una figura “clau” per impulsar l’ús de la llengua
A banda de tot això, el pla contempla la creació de la figura del referent lingüístic, que serà la persona que, entre altres assumptes, serà l’encarregada d’atendre reclamacions lingüístiques, siguin internes o procedents de la ciutadania respecte als serveis del centre, i elevar-les al Consell per la Llengua de la Fundació per a la seva gestió; i vetllar perquè la documentació es faci seguint les normes del manual, entre d’altres. Helena Ris apunta que ja disposen d’aquesta figura “polivalent” i, entre les seves funcions, està “revisar els protocols que tenim i els usos que es fa de les llengües en l’atenció al ciutadà”. Per exemple, ara que la institució està canviant tota la retolació de la casa, el referent és una “peça clau” per vetllar que tot estigui amb “bon català i sigui intel·ligible”. També és l’encarregat que tot el personal que faci i distribueixi comunicats i escrits utilitzi les eines posades al seu abast per corregir i traduir els escrits.
