La lluita per convertir el català en nova llengua oficial dins la Unió Europea (UE) continua ben viva. Aquest dilluns, a la vigília de la votació al Parlament Europeu, el govern espanyol ha trobat una nova escletxa legal per defensar l’oficialitat de les llengües oficials de l’Estat dins Europa. En la seva proposta de reforma del reglament lingüístic, la delegació espanyola es remet a l’article 55.2 del Tractat de Lisboa, un article aprovat l’any 2007 que sosté que aquest reglament ja reconeix “com a cooficials” al català, el gallec i el basc, ja que reconeix el dret a ser oficial al fet que aquest instrument legal sigui traduït a altres idiomes reconeguts pels estats membres. És a dir, que com que Espanya reconeix el català, el basc i el gallec com a “cooficials”, Europa també hauria de fer-ho.
Es tracta d’una escletxa legal que encara no havia entrat en vigència l’any 2004 quan l’expresident espanyol José Luis Zapatero va llençar aquesta mateixa petició a Brussel·les, però sense èxit. “Aquest Tractat pot ser traduït a altres idiomes com determinin els estats membres entre aquells que, d’acord amb la seva ordre constitucional, gaudeixen d’estatus oficial en tot o en part del seu territori“, determina l’apartat 2 de l’article 5 del Tractat de Lisboa. Encomanant-se a aquesta petita escletxa legal, Espanya pretén superar el possible bloqueig de la reforma com el que es va produir l’any 2005 i fer-ho, sense citar-los però, el cas irlandès, que també es va impulsar el 2005 i sí que va arribar a bon port.
El català, en dubte
En les pròximes 24 hores el Parlament Europeu debatrà per fer oficial el català dins la Unió Europea. En aquesta votació els 27 estats membre han d’estar-hi unànimement d’acord, cosa que, en aquests moments, posa en dubte que la resolució acabi sent favorable i el català passi a ser oficial. De fet, és possible que no s’arribi ni a celebrar la votació, ja que diversos països han demanat informació addicional abans de prendre una decisió i es rumoreja, doncs, que aquest debat es posposi al consell de l’octubre o del novembre.
