L’escola de Canet de Mar El Turó del Drac s’ha convertit en un dels principals escenaris de l’actuació de l’espanyolisme el català a l’escola. Durant el curs 2021/22, el centre d’educació primària del municipi del Maresme va viure un revés judicial que va capgirar radicalment el funcionament de les aules: una família de l’escola va sol·licitar que el seu fill de P5 fos escolaritzat en castellà partint de la base de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que establia el 25% de castellà a tot el sistema –una resolució que de moment no s’aplica de manera general, però que obre la porta a peticions individuals, almenys segons el criteri del TSJC. D’entrada, la família de l’alumna d’El Turó del Drac va demanar legalment que la seva criatura, i en conseqüència la resta de l’alumnat de la seva classe, fos escolaritzada en castellà en la meitat d’assignatures. Una sol·licitud que va posar en peu de guerra les 27 famílies restants de l’aula, que van rebre el suport del Departament d’Educació, en aquell moment en mans de Josep González Cambray, d’ERC.
La família, però, va persistir fins a aconseguir que el TSJC, mentre estudiava el cas per dictar sentència, establís unes mesures cautelars que obligaven el centre a impartir una assignatura troncal -originàriament prevista en català- en castellà. És a dir que l’escola de Canet es va veure forçada a modificar les seves planificacions i impartir una assignatura més en castellà. Davant aquest embat contra la llengua a l’escola, hi va haver mobilitzacions organitzades pel sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC) i altres entitats independentistes, com Òmnium Cultural, i l’administració catalana també va reaccionar. Aleshores, l’espanyolisme polític també va perdre partit contra els que protestaven. De fet, la llavors ministra de Justícia pel PSOE, Pilar Llop, va expressar “tot el seu suport” a la família i es va comprometre a estudiar el suposat “assetjament” i les presumptes “amenaces de mort” que els pares d’aquesta criatura deien que havien patit a través de cartes i de les xarxes. Un assetjament, però, que la llavors alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell, va desmentir en declaracions a El Món.
El TSJC ratifica les mesures cautelars
Gairebé dos anys després de l’aplicació de les mesures cautelars sobre l’escola de Canet, el 26 d’octubre de 2023, el TSJC va passar de les mesures cautelars a la sentència per obligar l’escola Turó del Drac a oferir una assignatura troncal més en castellà a una alumna de l’escola i tota la seva classe. I, aquest passat juliol, el Tribunal Suprem va ratificar-la. La justícia va estimar part del recurs dels pares obligant a fer una classe més en castellà, però també va decidir mantenir el projecte lingüístic del centre per no establir percentatges en l’educació. Així esquivava els últims canvis normatius aprovats pel Parlament, que tenen l’objectiu d’impedir l’aplicació generalitzada de la sentència del 25%. De fet, el TSJC va tirar pel dret malgrat que el Tribunal Constitucional no s’ha manifestat encara sobre aquesta llei improvisada al Parlament el 2022. La nova norma va ser consensuada i aprovada a la cambra catalana –amb els vots d’ERC, Junts, el PSC i els Comuns– i el mateix TSJC la va portar al TC, al·legant una possible inconstitucionalitat. Va fer el mateix amb el decret de la Generalitat que concretava l’aplicació de la nova llei. L’alt tribunal espanyol encara no s’ha pronunciat sobre cap dels dos textos.
“El TSJC no ha aconseguit aplicar el 25% del castellà a tot el sistema educatiu gràcies a les noves lleis. Ara retorça els arguments jurídics per adjudicar-se la capacitat de decidir en quina llengua s’ha de fer l’escola en casos molt concrets”, apuntava l’exconseller d’Educació. Unes paraules força similars a les que va expressar la seva successora, Anna Simó, que va acusar el TSJC d’actuar amb un “biaix polític inadmissible”. De fet, la mateixa exconsellera també va assenyalar un error en la resolució judicial que obliga l’escola de Canet a realitzar una assignatura troncal en castellà, ja que recorda que el concepte de matèria troncal “no existeix”: “Al TSJC no li importen ni les lleis d’educació, ni la pedagogia, ni la sociolingüística”, va etzibar l’antiga titular de la cartera.
Les famílies i Europa prenen partit
Davant l’ofensiva del TSJC contra l’escola de Canet, les famílies afectades per aquesta imposició del castellà a les aules també han contraatacat judicialment. De la mà d’Òmnium Cultural -que s’ha encarregat d’assessorar els afectats durant tot el procés-, diverses famílies del centre van presentar el passat 19 de setembre un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la sentència del TSJC. Un recurs que, tal com van assegurar des de l’entitat independentista, té com a objectiu final escalar el conflicte fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg: “Mantindrem el pols ferm contra un tribunal de part, que ignora els criteris pedagògics i s’interposa en el poder legislatiu per imposar el castellà a les aules”, va asseverar el president d’Òmnium, Xavier Antich, en declaracions als mitjans.
Mentrestant, la batalla contra la imposició del castellà a les aules catalanes ja ha arribat a Estrasburg per una altra via, extrajudicial, perquè, aquesta mateixa setmana, el Consell d’Europa –l’òrgan del qual també depèn el TEDH– ha clavat una clatellada al TSJC en l’informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. L’organisme veu amb “gran preocupació” la resolució que obliga l’escola a aplicar el 25% de castellà a les aules. Des d’Estrasburg consideren que és “incompatible” aquest posicionament judicial amb els compromisos adquirits per l’Estat espanyol com a signant de la carta, motiu pel qual insten el govern de Pedro Sánchez a prendre “totes les mesures necessàries” per revertir la problemàtica.
En aquesta línia, el mateix conseller de Polítiques Lingüístiques, Francesc Xavier Vila, va celebrar dijous l’informe del Consell d’Europa, durant la seva primera comissió parlamentària al capdavant de la cartera el posicionament europeu, i va confiar que la justícia espanyola es farà enrere: “Com que el TSJC va emetre una sentència sense tenir en compte un tractat internacional vinculant a Espanya, perquè està signat pel monarca, crec que la sentència del TC donarà una visió relativament positiva en defensa del model lingüístic educatiu de Catalunya”, va argumentar el conseller davant les preguntes dels diputats independentistes que van participar en la sessió. Així doncs, a l’espera de la resolució de la justícia espanyola, l’escola de Canet continua sent el taulell d’escacs de la batalla pel català a l’escola, però s’obre un nou front a Europa.
