Cat Lletres és l’alter ego d’un terrassenc nascut l’any 2000 i ha tingut un creixement exponencial des que l’any 2023 va posar en marxa un projecte per viralitzar la música en català. Dos anys després de posar-lo en marxa, el misteriós personatge, que llueix una barretina i unes ulleres d’esquiar, ha aconseguit més de 100.000 seguidors al seu compte d’Instagram i és un dels finalistes del Premi a la Innovació dels de la tretzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig que atorga Plataforma per la Llengua. Cat Lletres es jugarà el guardó per reconèixer persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana, que s’atorga per votació popular, amb Easy Catalan i La Sotana. En aquesta entrevista amb El Món, Cat Lletres explica com va néixer el projecte i el personatge, i, a més, aborda la situació del català, ja que també és mestre de professió. “Sentia que s’ho estava menjant tot la música en castellà”, manifesta, i durant la breu etapa de docent es va adonar que “es pot fer més per la llengua”. A més, reconeix que ha patit catalanofòbia, però que el fet de portar una “màscara” l’ajuda a relativitzar-la. També dona la seva opinió sobre el panorama musical català i creu que travessa un “període de transició” perquè la música urbana que ha marcat els darrers anys “s’està veient obligada a canviar”. Així mateix, celebra la fita d’Oques Grasses, que omplirà l’Estadis Olímpic en quatre concerts. L’eleva al nivell de grups com Coldplay i no entén com és que això no és notícia a l’estat espanyol.
S’esperava aquesta nominació al Premi a la Innovació dels premis de Plataforma per la Llengua?
Doncs no, la veritat és que no. Mai espero res del que jo no hagi fet conscientment. Quan faig una cosa sí que espero un resultat, però quan, entre cometes, no faig res, o arriba com de sorpresa, doncs, molt agraït. Em fa molta il·lusió i molt content. És una grata sorpresa, evidentment.
Com i quan neix Cat Lletres?
Neix l’estiu de 2023. Sabia que existia el concepte dels vídeolyrics en castellà o en anglès o en altres idiomes, i em vaig adonar que en català no n’hi havia. Hi ha molta música en català, i vaig pensar que es podria viralitzar més la música en català. En cosa de dues setmanes, ho vaig petar bastant. És una cosa que jo no esperava, però el setembre de 2023 ja em van començar a convidar a llocs, però en cap moment sortia jo perquè vaig apostar per crear un personatge.
Què és un vídeolyric?
És un vídeo amb la lletra subtitulada, però amb una font, un tipus de lletra, en concret. Vaig triar la font i la vaig posar en blanc i negre perquè em quedava una mica més maco i també uniformava els vídeos.
Et sents un dels pioners de l’ús del català a les xarxes socials com a creador de contingut?
No m’atreviria a dir això. Crec que no, perquè hi ha gent que porta molts anys, hi ha gent que porta molt com el Long Li Xue o la Juliana Canet, que va ser la primera. Hi havia molta gent fent coses en català quan jo vaig aparèixer. Per tant, no sé si un pioner. He aparegut, fa res, i m’he colat una mica allà.
Aprofitant una mica el boom de la música en català…
Sí, ha anat tot una mica junt. Ja hi havia creadors de continguts, ja hi havia música en català, però jo m’he colat aquí i ara m’han d’escoltar i donar premis.
Què va ser primer la música o el català?
Jo crec que la música. Soc molt amant de la música i això va acompanyat de la música en català. Però potser la música, i després vaig decidir fer-ho en català perquè és un idioma normal. És a dir, és un altre idioma i no veig per què no fer-ho en català. Al principi no ho vaig fer per lluitar per la llengua, però, amb el temps, sí que he anat notant que la gent també t’ho agraeix i t’anima a continuar-ho fent.
Però aquí hi ha una elecció, no? Vas triar la música en català en comptes de la música en anglès o la música en castellà.
Sí, però clar, en català era més minoritària. Hi ha una intenció de lluitar, expandir-la i fer vídeos virals en català. Vull dir, si aquests vídeos són molt virals en altres idiomes, també es pot fer molt viral en català.
I d’on neix aquesta inquietud per la llengua i per la música en català?
És una llengua que he parlat des de petit a l’escola i a casa, però sentia que s’ho estava menjant tot la música en castellà. És a dir, tu vas a una discoteca i quasi sempre la música és en castellà. És a dir, la festa és en castellà i els joves parlen en castellà. Jo soc mestre de primària, i tenia la preocupació aquesta de fer més per la llengua perquè és una cosa que també veia amb els nens. Encara que parlin en català a l’escola, entre ells parlen en castellà.
O sigui, com a mestre, veies que la gent jove socialitzava en castellà.
Exacte. La majoria dels nens juguen i s’insulten en castellà. Per exemple, els referents del món del futbol tots parlen en castellà i a la vista està que cada vegada hi ha menys ús social del català.
Com vas crear el personatge de la barretina, les ulleres i el que és avui Cat Lletres?
Vaig decidir crear el personatge perquè té més pes que hi hagi algú que puguis escoltar i seguir. I va ser bastant aleatori. Vaig pensar en una barretina, perquè és a Catalunya. És a dir, la barretina va ser fàcil. Per a la cara, primer vaig pensar a posar-me mascareta, però ho vaig descartar perquè no podia anar amb la boca tapada. Havia de poder parlar, beure, somriure i vaig posar-me unes ulleres d’esquí. Bàsicament, perquè eren més grans que unes ulleres de sol. Anar amb ulleres de sol i barretina era com… No m’acabava d’agradar. Vaig trobar aquelles ulleres d’esquí, que eren blanques i amb mirall, i vaig dir, ‘aquest és el look’.
I has pensat a canviar-lo o donar la cara?
Quan tenia entre 10.000 o 20.000 seguidors, més al principi, la gent em deia que en arribar als 100.000 fes un face reveal, que és ensenyar la cara. Primer deia que sí, però després he decidit no fer-ho perquè és part de la màgia. Em costaria molt. Tinc el dilema sempre que la gent em conegui, però també m’agrada ser totalment anònim sempre. Quan em poso la màscara em poso en el paper, parlo diferent i actuo diferent. Soc Cat Lletres.
L’anonimat també serveix d’escut?
Crec que sí. Això a vegades m’ha anat bé per alguna crítica que he rebut perquè qui se l’emporta és el personatge. És com si fos un altre. Jo tinc els meus amics, la meva vida. També m’agrada per aquesta banda, perquè la màscara ajuda a fer d’escut.
Entenc que els teus amics saben perfectament qui és Cat Lletres.
Sí, clar. I molta gent. L’anonimat és una cosa més aviat per al públic, perquè ensenyar la meva cara no m’agrada. Sí que és veritat que cada vegada m’ho trec més.
Quin és l’objectiu que persegueix Cat Lletres?
El primer objectiu era fer el projecte el més gran possible. Fer-lo viral, que la música en català creixi i defensar la llengua, però amb el temps he anat fent altres coses com un pòdcast, que ara està aturat perquè estic pensant fer-lo en directe, i recentment he fet un esdeveniment. Van apareixent coses que em venen de gust, però no tinc cap cosa fixada a llarg termini. Vaig quasi any a any.
M’has dit que has estat professor, però Cat Lletres s’ha convertit en la teva feina?
S’ha convertit en una part de la meva feina. Vaig estar un any cobrint una substitució i, quan es va acabar, l’abril del 2025, Cat Lletres ja havia crescut molt. No és que visqui només de Cat Lletres, però també m’ha ajudat a aprendre molt de les xarxes. També ingresso per aquesta banda. Edito vídeos, porto xarxes, marques personals de gent. Hi ha cantants que també em contacten per editar-los vídeos.
Cat Lletres ha estat una porta d’entrada?
Exacte, sí. I no sé si podria viure només de Cat Lletres. Potser sí, però justet, i no m’agrada que sigui la meva única font d’ingressos perquè també es converteix massa en una feina i llavors és massa fred. A més, també m’agrada tenir certa llibertat perquè no cal que pengi vídeos cada setmana. M’agrada que no sigui la meva única feina o font d’ingressos.
I com veus el panorama de creadores de contingut en català?
Jo el veig bé. No sé si és una crítica, però, a vegades, trobo a faltar que em sorprenguin.
En el sentit creatiu?
Sí. Falta creativitat. Titular. No vull dir que jo sigui el més creatiu i que els altres no, eh? Però no em sorprenen gaire, saps?
Per què? Creus que és perquè copien continguts d’altres llengües?
Bé, això de copiar sempre s’ha fet. Pots fer coses que fan els anglesos o els espanyols, perquè en català no hi són. Llavors ho pots agafar i ho fas. Jo mateix ho he fet, però no sé, sí que és cert que em podrien sorprendre més. Deixem-ho així, ja està.
Per fer contingut en català, què és millor: TikTok o Instagram?
Instagram és millor, últimament. Però crec que depèn de la persona. Hi ha gent que li funciona millor TikTok, però a mi m’ha anat millor Instagram. Vaig petar-ho primer a TikTok, però després Instagram s’ho va menjar. Instagram competeix amb TikTok, i a Instagram l’interessa que la gent sigui viral a Instagram. És una competició entre empreses, però considero que Instagram està bastant fort.
I publiques els mateixos continguts a les dues xarxes socials o fas continguts diferents per a cada xarxa?
El que penjo a Instagram sempre ho penjo a TikTok, però a vegades penjo coses a TikTok que no penjo a Instagram.
Per què?
Perquè em fa la sensació que el contingut a Instagram ha de ser de més ben editat i de més qualitat. El contingut bo el penjo a Instagram. Llavors a TikTok puc penjar un vídeo de deu segons, i potser es fa viral, saps? Però això no ho penjo a Instagram.
Cat Lletres, ho parlàvem abans, ha coincidit amb un boom de la música en català. Quina és la teva visió de l’escena actualment?
Crec que ara estem en un període de transició en la música catalana.
Per què?
Quan jo vaig començar l’any 2023, hi havia tota l’escena de la música urbana. El 2023-2024 va ser l’explosió de The Tyets, Figa Flawas, la Julieta, la Mushkaa, i tot això. I ara, com que la Mushkaa farà una pausa de concerts, la Julieta sembla que també, hi ha una mena de buit allà. The Tyets ja no fa música urbana, fan més pop. Està creixent la Ludwig Band, que fa més rock. Llavors jo crec que hi ha un període de transició. No sé si és la música d’abans, però sembla que la urbana s’està veient obligada a canviar i a ser més pop. No hi ha tanta oportunitat per a la urbana pel que fa a concerts. A la gent li agrada Txarango, li agrada com sona Oques Grasses, que és comercial, i a la gent li agraden les bandes i com sonen.
Acabes d’esmentar Oques Grasses, que ompliran quatre cops l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
Crec que és un abans i un després, perquè situa Oques Grasses al nivell de Coldplay. Em sorprèn que Oques Grasses no tingui reconeixement a la resta d’Espanya. És una banda que fa coses molt més grans que artistes com David Bisbal. El que vull dir és que poden competir amb els que sonen a Espanya.
I per què creus que no els conviden?
Bé, hi ha el tema del català, però és gent que està en el mateix territori i són notícia. Em faria gràcia que ho veiés la gran pantalla d’Espanya, perquè a programes com El Hormiguero o La Revuelta hi va gent molt més petita. M’agradaria que s’expandís perquè, a més, Oques Grasses competeix amb Europa i amb el món pel que fa al so, perquè sonen perfecte. Pot competir amb el pop internacional. I el tema dels estadis, doncs, evidentment, és un canvi. Abans s’havia fet Palau Sant Jordi amb uns quants grups que s’ajuntaven o ho feia un, però era molt justet. Ho feien dos o tres. I que Oques Grasses hagi fet quatre estadis vol dir que es pot fer. Que és difícil, però es pot fer.
Has esmentat abans que tenies un pòdcast, però fa mig any vas decidir aturar-lo. Per què vas prendre aquesta decisió?
El vaig parar a l’estiu perquè volia fer algun canvi tècnic. Feia més d’un any que no parava i gravava cada setmana, fins i tot a l’agost. Potser em va cansar una mica allò. I autoproduir també cansa molt. Som una noia que es diu Júlia, que fa els guions, i jo, i ja està. Era molta feina i vaig decidir aturar el pòdcast per repensar-lo i buscar patrocinadors, però ara intentarem tornar en directe.
Dels quaranta artistes que han passat pel pòdcast, amb qui et quedaries?
Això és molt difícil. N’hi ha dos que m’han fet molta il·lusió. Un és Sopa de Cabra perquè pensava que seria impossible que vinguessin a casa, perquè el pòdcast el gravo a casa. I, d’altra banda, el Miki Núñez.
Amb els artistes has establert vincles?
No sé què diran ells, però jo crec que sí. Amb alguns més que d’altres. Tampoc em porto malament amb ningú, però n’hi ha alguns que sí que els considero inclús amics, o com a mínim, col·legues, i amb altres que potser ens saludem i poca cosa més. Per exemple, amb el Mama Dousha em porto bastant bé, parlem de tant en tant i ara ha sigut pare i molt xulo.
I de cara a la nova etapa del pòdcast a qui t’agradaria entrevistar?
Estic intentant que torni Miki Núñez perquè és un professional, no com jo. Soc una mica impostor. A mi m’agrada parlar i tal, però en directe em passo de confiat. Igual que en tot, perquè sempre penso que ho puc fer encara que jo no soc presentador ni periodista, ni res, saps? A 31 FAM mai els he entrevistat, i ens portem bé. Jo crec que seria maco. Tinc una mica d’espineta clavada perquè mai els he entrevistat, i m’agrada molt la seva música.
Tens interacció amb gent de l’estranger amb aquest compte?
Hi ha gent de fora, inclús de Guatemala, que em diuen que estan aprenent català amb les cançons que penjo. És més per les cançons que per mi.
I, d’altra banda, has patit insults o catalanofòbia a través de les xarxes socials?
Diverses vegades, però he de dir que no gaire, i mai m’han cancel·lat. Mai he rebut moltes crítiques exagerades de 200 comentaris insultant-me. Però hi ha força catalanofòbia. M’atreviria a dir que a TikTok hi ha més catalanofòbia que a Instagram. La gent et diu coses com, per exemple, “el catalufo este de qué va” o moltes altres coses que ara no recordo.
I la màscara et serveix per allunyar-te de tot això?
Sí. M’importa zero. Inclús em fa gràcia perquè si ve crítica vol dir que el vídeo està funcionant bé, realment. Si hi ha insults és que ha traspassat fronteres. Vol dir que el contingut no només el veu el teu públic i això és brutal perquè el vídeo s’ha viralitzat.
I per què vas fer una festa per arribar als 100.000 seguidors?
Sempre soc molt optimista i molt somiador. Confiat més que somiador. I vaig pensar que ho podia fer. No sé si és per ego, però em va agradar. Hi ha molta gent que em demana que faci un festival, però fer un festival són molts diners. És una ruïna. Ho vaig mirar una mica i vaig veure que era molta feina i molts diners per fer-lo sol. Però sí que vaig poder fer un esdeveniment amb entrada i la col·laboració de diferents marques catalanes. Vaig calcular el públic que podia venir i ho vaig fer. A més, vaig poder pagar els artistes que van venir. El perquè? Per fer comunitat. Al final, tinc una comunitat de gent que em donen suport i intento cuidar-los al màxim sempre.
Aquest creixement et fa sentir una certa responsabilitat per la llengua?
Sí, i tinc un defecte perquè, a vegades, cometo errades. Com molta gent, però m’ho critiquen. No és que m’ho critiquin, però sí que em corregeixen. Tenen raó, a vegades potser no he vigilat prou, ho he escrit i ho he penjat. O parlant. A vegades cometo algunes errades, no obstant això, intento no fer-ne moltes, i crec que he millorat perquè, al principi, no vigilava. Ara, com em segueix gent, em corregeixen si dic “algo”. Per exemple, no diria “algo”, diria “alguna cosa”. Intento parlar bé. Però també està bé que em corregeixin, perquè si em dic Cat Lletres he de parlar bé el català.
I et fa patir la situació de la llengua?
Sí, i és un dels motius que em motiven a seguir perquè considero que si es normalitzen perfils com el meu es pot normalitzar molt la llengua. I sobretot entre els joves, que puguin veure referents o gent que pugui ser referent en alguna cosa i que sigui en català, sense que sigui únicament pel català. L’objectiu és normalitzar la llengua i que a la gent li agradi el contingut que faig.
És a dir, parlar de música en català però amb tota la normalitat del món?
Sí. Intentar ser algú collonut, entre cometes, o un referent, sense haver de dir que ho estàs fent en català. No sé si m’explico. És una mica difícil.
Sense haver de justificar-te?
Exacte. Que la gent et segueixi perquè li agrada el contingut, independentment de la llengua, perquè l’objectiu és que es normalitzi.
I acabem amb una cançó en català. Quina recomanació fa Cat Lletres?
Doncs acaba de sortir una d’Àlex Pérez que es diu Adeu, que és molt maca. Trista, inclús, d’aquelles que fa plorar, però la recomano molt.
