L’ONG del català intentarà reunir-se amb el batlle de sa Pobla, a les Illes Balears, després que s’hagi produït una nova discriminació lingüística en un municipi que ja ha estat notícia per aquests fets amb anterioritat. El passat divendres, segons va denunciar el diari dBalears, una clienta va haver de patir els insults d’un cambrer per haver-li demanat un cafè amb llet en català.
Els fets es van produir al bar del poliesportiu del municipi, on el cambrer va exigir a la clienta que li demanés el cafè en castellà. “Tu em parles en castellà”, li va dir molt emprenyat. Davant la sorpresa de la clienta, que ha posat una queixa a la Plataforma per la Llengua, el cambrer va afegir que tindria “un problema” si li parlava en català.
L’ONG del català ha reaccionat a aquesta discriminació denunciada pel diari balear amb un tuit on ha explicat que demanarà una reunió amb el batlle de sa Pobla. L’entitat recorda que el bar forma part d’un equipament municipal i, per tant, s’ha de garantir que s’hi compleix la llei i que els clients poden fer servir la llengua oficial i ser atesos en català. A més, l’ONG del català sosté que l’ajuntament hauria d’incloure clàusules lingüístiques en les licitacions per evitar aquestes situacions discriminatòries i garantir que es compleixen els drets lingüístics dels clients.
❗ Demanarem una reunió amb el batle de @ajsapobla per aquest nou cas de discriminació lingüística.
— Plataforma per la Llengua Illes Balears (@PLlenguaIlles) November 27, 2023
🗣️ El bar, situat en un equipament municipal, ha de garantir el dret als seus clients a ser atesos en català, tal com diu la llei. https://t.co/5TWXxljjLH
Més queixes per discriminacions lingüístiques que mai
La Plataforma per la Llengua ha informat recentment que les queixes lingüístiques no paren d’incrementar any rere any. El 2022 va ser un any de rècord en aquest sentit, l’any amb més discriminacions lingüístiques mai registrades. Les 2.145 queixes que es van registrar l’any passat suposen un increment del 443% respecte a les del 2016, el primer any que es van comptabilitzar. La majoria de discriminacions lingüístiques es van produir, en el sector privat, en la restauració i l’hostaleria, i en el sector públic, a les administracions autonòmiques.
