La Delta s’empassa els rastrejadors: només poden identificar els contactes del 42% dels casos

Els darrers infromes tècnics de vigilància epidemiològica mostren la incapacitat del servei per fer front a la cinquena onada

La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, que depèn del Departament de Salut, s’ha vist superada per l’explosió de contagis d’aquesta cinquena onada que, tot i ser menys letal, s’ha convertit en la que ha registrat xifres rècord pel que fa al número de contagis. El fet que les infeccions s’hagin produït sobretot en la franja de gent més jove i, per tant, amb una elevada interacció social, ha multiplicat la quantitat de contactes estrets per identificar. Per fer aquesta recerca és fonamental, en una primera fase, la feina dels enquestadors, coneguts popularment com a rastrejadors i encarregats de recollir els contactes estrets dels nous casos que es confirmen setmanalment. Els informes tècnics de les darreres setmanes posen de manifest la incapacitat d’aquests enquestadors per complir amb els objectius fixats davant la situació de descontrol de la pandèmia.

En el darrer informe, que recull les dades que van del 28 de juny al 4 de juliol, és on es fa més evident la pèrdua de capacitat dels rastrejadors per afrontar l’allau de feina després de Sant Joan: ells tenen com a missió parlar amb els positius amb l’objectiu d’extreure’n diversa informació, entre la qual els seus contactes estrets, tot i que hi ha altres vies per reportar aquests contactes, com pot ser a través del CAP o de l’aplicació web Contactes Covid. Sigui com sigui, del total de casos confirmats en aquest darrer període, 29.059, els enquestadors només van poder arribar a parlar amb 12.147 casos, és a dir amb el 41,8%, un 32% menys respecte la setmana anterior. L’objectiu marcat era arribar al 80%.

Percentatge de casos amb qui els enquestadors han pogut contactar per recollir els contactes estrets del 28 de juny al 4 de juliol del 2021. Font: Salut

Aquesta dada reflecteix quina és la capacitat de la xarxa per reconstruir cadenes de transmissió per poder tallar-les posteriorment. El seu objectiu se centra en la identificació de les persones que poden contagiar i aplicar les mesures individuals per tallar la transmissió del virus. Si aquest sistema de vigilància perd la seva capacitat de rastreig les autoritats procedeixen a la següent fase: mesures restrictives col·lectives per aïllar els individus i que el virus perdi d’aquesta manera oportunitats per escampar-se. La pèrdua de capacitat dels enquestadors ha estat generalitzada a tot el territori, però especialment a Barcelona (on només s’ha pogut parlar amb el 25,4% dels casos), Tarragona (37,3) i en el col·lectiu de residents fora de Catalunya (només s’ha parlat amb el 0,7%), tres categories que l’informe tècnic classifica en alerta vermella (menys del 40%). Les zones en alerta groga (percentatges entre 40 i 60) són Vallès (41,3), Girona (53,3), Barcelonès Nord-Maresme (54,4), Barcelona Sud (56,3) i Catalunya Central (58,4). En verd apareixen Lleida Alt Pirineu i Aran (61,2) i Terres de l’Ebre (78,9).

Aquesta situació contrasta notablement amb l’informe del període anterior, que capta la fotografia entre el 21 i 27 de juny. En aquest període, tot i que els enquestadors no arriben a l’objectiu de parlar amb el 80% dels casos nous, s’hi aproximen bastant, amb un percentatge del 73,8%. Tot i això, la ciutat de Barcelona ja comença a manifestar dificultats en el rastreig, que es fa a través de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En aquest període els enquestadors arriben a parlar amb el 54,2% dels casos, xifra que suposa una disminució del 27,2% respecte de l’informe de la setmana prèvia. Precisament la setmana del 14 al 20 de juny és l’última en què els enquestadors assoleixen amb escreix els seus objectius, arribant al 86% dels contactes, superant l’objectiu fixat del 80%. Els informes a partir del 20 de juny ja retraten el desgavell de la cinquena onada. Deu dies més tard, el 30 de juny, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, assumia que Catalunya havia entrat en la cinquena onada.

Aquest indicador sobre l’activitat dels enquestadors apareix en els informes del servei de vigilància epidemiològica des d’un informe del 17 de maig. En aquell període el sistema de rastreig podia assumir tota la feina. De fet en aquell moment els enquestadors podien parlar amb el 89,5% dels nous casos, encara que l’objectiu estava fixat en el 80%.

Percentatge de casos amb qui els enquestadors han pogut contactar per recollir els contactes estrets del 14 al 20 de juny del 2021. Font: Salut


Els informes entre el 10 de juny i el 4 de juliol mostren també l’augment progressiu de la incidència i com la bola dels contactes estrets es feia més gran fins que la xarxa de vigilància epidemiològica es veu incapaç de seguir el rastre. Del 14 al 20 de juny la incidència de casos diaris és de 506, amb uns 3.329 contactes estrets. En l’informe del 21 al 27 de juny aquest indicador fa un salt i passa als 902 casos i els 5.069 contactes estrets. El darrer informe, del 28 de juny al 4 de juliol, la incidència puja a 4.151 casos diaris i 8.133 contacte estrets.

Infecten més els amics, la família i els centres de treball que l’oci nocturn

D’altra banda, els informes de vigilància epidemiològica també mostren dades que il·lustren l’augment de brots i els àmbits on s’han produït al llarg d’aquesta cinquena onada. Del 14 al 20 de juny hi havia 307 brots actius. Els informes indiquen que el 60% es donaven en l’àmbit social entre grups d’amics; el 49,4% entre familiars convivents; el 43,9% en àmbit laboral d’empreses no alimentàries; el 38,5% en àmbit educatiu de secundària, i el 25% en àmbit laboral de comerços de grans superfícies. Des del 21 de juny —data en què es reobre l’oci nocturn— i fins al dia 27 del mes passat, es registren 350 brots actius. El 64,9% dels brots s’associen a grups d’amics; el 53,5% a familiars convivents; el 44% a àmbit d’ensenyament de secundària; empreses no alimentàries el 36% i comerços grans superfícies el 16%. L’informe més recent, del 28 de juny al 4 de juliol, identifica 523 brots actius. El 40,9% relacionats amb grups d’amics; 40% familiars convivents; 38,9% ensenyament primària; 37,5% empreses no alimentàries; 22,2% ensenyament secundària; 16,5% oci nocturn, i 15,6% àmbit laboral administració-gestió.

El vaivé dels rastrejadors

Les persones que treballen en el procés de rastreig a Catalunya han estat en diversos moments en el centre de la polèmica. El 21 juliol del 2020, quan Josep Maria Argimon va rellevar Joan Guix com a secretari de Salut Pública, va anunciar en roda de premsa que 214 persones s’incorporarien a la xarxa de rastreig de Salut, on va assegurar que ja hi havia un miler de persones treballant-hi. El 6 de setembre es va presentar l’aplicació web Contactes Covid per facilitar als positius declarar qui eren el seus contactes estrets. Aquell mateix dia l’aleshores consellera de Salut, Alba Vergés, informava de la incorporació de 600 persones més als serveis de vigilància epidemiològica. El 20 de setembre es va anunciar una inversió de 300 milions extres per a Salut que havia de permetre entre altres coses incorporar 500 persones al sistema de rastreig de Catalunya. Aquests efectius segons Vergés s’havien de sumar als prop de 2.300 rastrejadors del sistema públic de salut. Dos mesos després, el 20 de novembre, la consellera va tornar a parlar dels rastrejadors per reiterar que hi hauria una incorporació de 500 persones i que ja n’hi hauria en total uns 3.000.

Entrada de l’edifici de Salut al 22@ on treballen enquestadors de la Covid / Joan Antoni Guerrero

Al cap d’un mes d’aquest anunci, el 28 de desembre, Salut —que va rescindir el contracte amb Ferrovial— va fer una roda de premsa per anunciar una nova etapa en el sistema de rastreig a Catalunya. En una primera fase, es preveia la contractació d’uns 450 professionals, una xifra que podria escalar fins a 750 en funció de l’evolució de l’epidèmia. La inversió seria, segons va dir Salut, de 19 milions d’euros i els gestors s’ubicarien en les diferents seus del territori on ja es trobaven els rastrejadors de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que fan la investigació dels casos. La voluntat era consolidar a principis de febrer del 2021 el projecte de Salut de construir un sistema integral i integrat de rastreig. EL MÓN ha demanat informació actualitzada sobre el volum de persones que treballen per a la xarxa de vigilància epidemiològica però el Departament de Salut no ha respost en el moment de tancar l’edició d’aquest article.

Comentaris

    Anònim 21/07/2021 10:58 pm
    Els de Ferrovial ja han cobrat per la seva feina ..feta, no feta, ben feta o mal feta ? Doncs això és la única cosa que importa
    Jordi (Català i Suís) 21/07/2021 11:04 pm
    Una altra informació important és que més massiva és la vaccinació més probabilitats hi ha que aparegui una variant encara més perillosa que la Delta. Això ho ha explicat un epidemiologista suís i és molt simple: el virus troba una gran resistència als cossos dels vaccinats i malda per fer una mutació per tal d'esquivar els anti-cossos produïts pel vaccí. Tot plegat això de la immunitat de grup és una mitja mentida per no pas dir que en tenim per anys fins i tot si es vaccina el 100% de la població. I sabent que cada any o menys caldrà prendra una dosi. Hi ha equips al món (Dr. Bonaventura Clotet) que fa la recerca del vaccí definitiu i això per a tota la gamma de coronavirus. Perquè això que anomenem vaccins no protegeixen pas del covid-19 sinó d'enxampar una malaltia greu i encara amb un percentatge petit que ni protegeix pas d'això. Tot plegat ens indica que haurem de canviar la nostra forma de vida radicalment si volem sobreviure. Com no sabem pas si hem nascut amb la genètica correcta per resistir el virus, aleshores només ens resta la màscara i la distància social. I com deia el Dalai Lama l'any passat: amb aquesta pandèmia no serveix pas resar Déu. Cal actuar i fer el que cal per protegir-se del virus.
    Putaspanya 22/07/2021 2:26 am
    Ja només s'ho creuen els xais que no pensen. Els mitjans sou còmplices de la mentida.
    toni 22/07/2021 6:52 am
    Per més informes i % que escriviu, la gent està fins els dellonses.
    Bit 22/07/2021 7:47 am
    Bioterrorisme.

Nou comentari