Cel·les encoixinades. Aquesta és la prova pilot que ha posat en marxa el departament de Justícia, Drets i Memòria, en mans de l’exdirigent de Podem Gemma Ubasart. Una prova que ha costat a l’erari públic 80.887,39 euros i que s’ha intentat fins a tres vegades, amb un resultat més pròxim al fracàs que a un discret resultat, al Centre Penitenciari Brians II. Així ho descriu un informe signat per la mateixa consellera lliurat al Parlament el passat 23 de març a preguntes del grup parlamentari socialista.
Segons aquest document, al qual ha tingut accés El Món, es van fer tres proves, que van acabar a finals del mes de febrer. Només en dues d’aquestes proves es va evitar la contenció mecànica, i en dues no es va poder evitar que l’intern s’autolesionés. Ara el departament de Justícia prepara un informe d’avaluació sobre l’eficàcia de l’invent, atesos diferents criteris com el nombre de casos o la durada de la mesura que tenia com a objectiu evitar autolesions i no haver de fer retencions mecàniques dels presos, no lligar-los.
81.000 euros de cost del pla pilot
Aquesta prova pilot de la “cel·la encoixinada” es va dur a terme entre l’1 de juliol i el 31 d’octubre del 2022, al centre penitenciari de Brians 2. En concret, es va modificar una cel·la del “departament de sancionats” del mateix centre i s’hi van instal·lar panells encoixinats, tant a terra com a les parets, però no al sostre. La reforma també va suposar retirar la pica i la tassa del lavabo amb la previsió que si l’intern necessités fer ús dels serveis s’utilitzaria una cel·la contigua, aplicant les mesures de seguretat necessàries per al trasllat. També es va modificar el tipus i alçada de la finestra.
Així mateix, la reforma va comportar la instal·lació de càmeres de gravació d’imatge i de i so, i la cel·la es va equipar amb un projector d’imatge i so adient a les condicions de l’estança. El cost total de l’adaptació va ser de 32.589,39 euros. Per poder-la encoixinar, el preu va ser notablement superior: 48.298 euros. En total, l’import de les reformes completes va sumar 80.887,39 euros. Després de les tres proves pilot, la cel·la resta tancada a l’espera de l’informe definitiu.
Tres intents amb tres interns diferents de la presó
Atesa la documentació aportada al Parlament, aquesta “cel·la encoixinada” es va utilitzar fins a tres vegades, amb tres interns diferents que s’hi van estar de mitjana 77 minuts, amb un temps d’estada màxim d’una hora i 50 minuts. La consellera, en la seva resposta al PSC, assegura que en cap dels tres casos es va aplicar cap contenció mecànica dins la cel·la. Ara bé, s’especifica que l’intern que va estrenar la cel·la encoixinada -el 15 de juliol de 2022– ho va fer com una mesura de transició entre “el mitjà coercitiu de contenció mecànica al llit i el passi a una cel·la ordinària”. Però tot i aquesta transició per a la nova cel·la, no es va evitar la contenció mecànica al llit de la cel·la ordinària. Aquest va ser el que s’hi va estar una hora i cinquanta minuts.
La segona prova va ser el 4 d’agost arran d’una conducta autolesiva. Però de poc va servir. “L’intern”, constata l’escrit, “va continuar colpejant-se el cap contra l’intèrfon i contra el vidre de la porta”. La mesura es va allargar una hora i 30 minuts, però en aquest cas sí que es va evitar la contenció mecànica al llit. Més d’un mes després, el 20 de setembre, un tercer intern va entrar a la cel·la encoixinada, també a conseqüència de conductes autolesives. Tampoc va ser gaire eficaç la solució de l’encoixinat, ja que l’intern es va autolesionar a la mateixa cel·la traient-se una grapa de la sutura que duia i ferint-se en diferents parts del cos. S’hi va estar 31 minuts i segons el document aportat al Parlament, la mesura sí que va evitar la contenció mecànica al llit de la cel·la ordinària.
Estudi a fons sobre els motius del fracàs
La conclusió de la conselleria és que, dels tres casos, en dos es van registrar autolesions dins la cel·la i un intern va patir igualment la contenció mecànica al llit. Uns resultats que s’estalvia de qualificar en la mateixa resposta. En tot cas, argüeix que l’ús de la cel·la encoixinada es va portar a terme perquè requerien “aïllament”. Així, raona que les persones internes complien amb alguns dels casos que es preveu el seu ús. O bé posaven en perill la seva integritat física o bé mostraven una “actitud mantinguda i greu d’hostilitat i/o violència verbal envers els altres i no oferia garanties de control”. Un tercer motiu és que la persona interna hagués fet malbé de forma greu material o instal·lacions i “no garantís control i absència de repetició de la conducta”. També es preveu l’ús de la cel·la quan un intern lligat al llit evolucioni positivament i així es prengui una mesura menys restrictiva. O bé si després d’un episodi violent es veu que s’hauria pogut controlar i es podria enviar a la cel·la encoixinada.
Ara la conselleria espera un informe de Can Brians, que ha de ser “valoratiu”, n’avaluï els resultats i les propostes adients. Aquest document ha de comptar amb criteris com el nombre d’interns afectats, la durada, el nombre de casos que es pugui qualificar d’eficaç i els casos en què no ho va ser i es van haver d’aplicar mesures coercitives. L’informe també reflectirà punts forts i febles.
9 
1 