La Plataforma per la Llengua insisteix que el català no és residual a la justícia, sinó que l’hi fan. Així es desprèn d’una enquesta encarregada per aquesta entitat per tal de definir els obstacles a què s’enfronta la llengua en l’àmbit jurídic. L’enquesta s’ha fet a 800 dels 32.000 advocats col·legiats a Catalunya per analitzar el nivell d’utilització del català ens els procediments judicials que inicien.
La dada que crida més l’atenció és que en realitat el català és la llengua majoritària dels advocats fora de l’àmbit professional, mentre que dins és totalment residual. El 48,9% són catalanoparlants i el 14,9% són bilingües, el que suma un total de 63,8%, però només el 36,6% el consideren una de les seves llengües de treball. Les dades són encara més preocupants en els menors de 41 anys, ja que del 64,2% de catalanoparlants únicament el 27,9% creu que és una llengua de treball.
Gairebé el 60% dels advocats no utilitzen mai el català
El 44,3% dels advocats consultats parlen amb els clients únicament en castellà i el 54,7% del total enquestat assegura que no fa servir mai el català als escrits presentats als jutjats. El 45,8% tampoc no el fa servir en les actuacions orals.
De fet, segons dades del Departament de Justícia, només el 6,2% de les demandes judicials es van escriure en català. Aquesta és la xifra més baixa des del 2003, quan hi va haver un 6,18% de les demandes en català. Al 2004 la situació va millorar molt arribant al 20,63%, però des de llavors ha anat baixant progressivament: 18,13% el 2007, 15,96% el 2010, 12,20% el 2015 i 8,50% al 2020.
L’informe del Departament de Justícia assenyala que en 376.000 casos la part demandada va sol·licitar les notificacions judicials en català però no els hi van facilitar tot i tenir-hi dret. Això suposa el 81% del total de peticions que es van fer per ser notificats en català. En aquest sentit, la consellera Lourdes Ciuró ha anunciat recentment un paquet de mesures per revertir aquesta “delicada” situació.
“Sensació de parlar en castellà per no molestar el jutge”
La consellera de Justícia va avisar ara fa dues setmanes de la “delicada situació” del català a la justícia i va admetre que “alguna cosa falla”. Aquesta cosa que falla, va dir, pot ser el fet que “hi ha la sensació estesa que s’ha de parlar amb el jutge en castellà per no molestar”. “Els advocats anem al jutjat perquè al nostre client se li ha lesionat un dret. Allò que tu creus que has de defensar has de poder-ho traslladar a qui dictaminarà sentència amb la màxima solvència. I si algú se sent millor parlant en català, ho ha de poder fer”, va reblar la consellera, que es va comprometre a impulsar un paquet de mesures per revertir la situació.
En paral·lel, la consellera va explicar que una altra causa d’aquest problema amb el català és que els advocats, fiscals i jutges estudien en castellà i per tant s’habituen a escriure i treballar en aquesta llengua per la seva formació. Aquest és un diagnòstic compartit pels experts consultats per El Món sobre l’exclusió del català a la justícia.
Les universitats, l’assignatura pendent
L’enquesta de la Plataforma per la Llengua també sustenta aquesta percepció de la consellera. El 76,4% dels advocats han estudiat la carrera exclusivament en castellà, el que complica molt el fet que triïn el català per als seus textos, ja que tenen els conceptes memoritzats en una altra llengua. De fet, cap universitat catalana ofereix una línia íntegra de totes les assignatures troncals en català.
Si es disgreguen les universitats de dret per territori, l’Universitat de Girona i l’Universitat de Lleida són les que surten pitjors parades, perquè no tenen cap grup en català en més de la meitat de les assignatures troncals. Pel que fa a les de Barcelona, ofereixen majoritàriament les assignatures en castellà malgrat que garanteixen com a mínim un grup en català a totes les assignatures. L’única universitat que queda bé en aquest anàlisi de l’ús de català en la docència és l’Universitat Rovira i Virgili, que ofereix gairebé totes les assignatures troncals en català.
A més, el català no supera en cap cas la meitat del total d’hores d’estudi de les carreres de dret i les hores lectives suposen només el 48,4% a les universitats públiques. La notícia positiva és que en comparació amb el curs 2019-2020 la presència del català ha pujat un punt als graus i dos punts als màsters d’advocacia, on hi ha un 31,2% d’hores lectives en català.
El paquet de mesures de Justícia
Per combatre aquest retrocés del català a les aules, Ciuró va anunciar fa dues setmanes un paquet de mesures per millorar la salut del català als jutjats. Una de les mesures és que el C1 sigui un mèrit per ser jutge o fiscal a Catalunya -mentre que els experts reclamen que sigui un requisit i no un mèrit- i establir un codi QR perquè es puguin denunciar les vulneracions de drets lingüístics a la justícia.
Aquests codis QR estaran a les instal·lacions dels edificis judicials i l’usuari podrà accedir a un formulari per explicar la vulneració patida. El departament estudiarà els casos denunciats i enviarà requeriments als operadors judicials que no hagin emprat el català si la persona ho ha demanat. La consellera, però, no va saber dir què passaria si les vulneracions es continuaven donant un cop fet el requeriment.
L’ONG del català demana més mesures
La Plataforma per la Llengua exigeix que el català sigui un requisit i no pas un mèrit per ser jutge o fiscal a Catalunya. A més, insta el departament a garantir l’opció d’estudiar dret en català per tal que tots els estudiants tinguin el coneixement suficient de llenguatge jurídic català per desenvolupar la seva activitat en la nostra llengua. Per aconseguir-ho també proposen crear una assignatura sobre català jurídic.
També assenyalen que cal buscar mesures més efectives per evitar que l’alt grau de temporalitat i la internacionalització dels docents de les universitats catalanes alterin els usos lingüístics de les universitats catalanes.
La Plataforma insta les universitats, sobretot les catalanes, a deixar de veure el català com una cosa “que fa por” als estudiants internacionals i mostrar-lo com “un plus” a la seva formació. Per això és necessari que tot el material didàctic estigui disponible en català i que s’augmenti l’ús de la llengua als màsters.
4
1
