Igualada, al cap d’un any: “Vam témer que ens tancarien i llençarien la clau”

Veïns, l'alcalde, l'exconsellera Chacón i responsables d'entitats socials recorden com van viure el primer confinament de l'estat

En una de les vies àmplies d’Igualada, l’avinguda Balmes, a la confluència amb la del Doctor Pasteur, hi ha el Bazar El Sol del Oro. A dins, entrant a mà esquerra el botiguer xinès espera capcot l’arribada de clients enfundat en una mascareta KN95. Parapetat darrere una mampara de plexiglàs, l’home es manté en silenci quan se li pregunta sobre la Covid-19 i el confinament que el Govern va decretar a la Conca d’Òdena (Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui) , el primer en tot l’estat espanyol, tot just fa un any. Al quart intent, amb el botiguer del Bazar El Sol del Oro es fa evident que no s’hi pot iniciar una conversa sobre la Covid-19. La manca de comunicació entre Àsia i Europa va quedar precisament més que palesa ara fa tot just un any, quan després de setmanes amb notícies preocupants de Wuhan, el coronavirus va manifestar-se de forma virulenta al vell continent.

El brot d’Igualada va irrompre als mitjans de comunicació l’11 de març. Localitzat a l’Hospital Universitari de la capital de l’Anoia, en els primers dies es va generar una certa polèmica al voltant del seu origen. Les autoritats sanitàries, que aleshores encara deien que a Catalunya es podria traçar el virus, van determinar que es devia haver disseminat en un dinar amb 80 persones al qual havia assistit una sanitària del centre hospitalari. Dies més tard, la mateixa dona va enviar un comunicat a la premsa local negant-ho. L’origen del brot ha quedat en una nebulosa, però la informació va esdevenir ràpidament irrellevant quan ràpidament la pandèmia va esdevenir un problema global.

Al costat del basar xinès hi ha un dels locals del Forn Jaume I Vicenç, una cadena que es troba per tota la capital de l’Anoia. Dues taules a fora, plenes de gent esmorzant aprofitant que fa sol. A dins, un dispensador de gel hidroalcohòlic damunt d’un tamboret dona la benvinguda als clients. El local, pràcticament ple: uns homes asseguts fan petar la xerrada, alguns amb la mascareta a la barbeta, però en general tothom sembla respectar les normes bàsiques. Una de les clientes de l’establiment, que es troba a uns metres de l’hospital, recorda que el confinament perimetral no els va agafar gens per sorpresa. Feia dies que la situació a l’hospital s’estava complicant i tothom en parlava perquè a més a més ja hi havia furgonetes de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra custodiant els voltants del centre sanitari

Ena aquells moment d’incertesa, el telèfon de l’alcalde de la ciutat, Marc Castells, ja feia dies que treia fum. L’havien avisat diumenge dia 9 de març d’una situació complexa a l’hospital. A partir de llavors va arribar el moment de les reunions amb el president de la Generalitat. El dia 12 es decidien detalls del confinament en una reunió a l’Ajuntament en una sala plena on els participants no duien mascareta ni mantenien distàncies de seguretat, recorda Castells ara amb certa estupefacció. El dia abans, l’alcalde, el primer a l’Estat que es va veure gestionant la crisi a nivell local, ja havia signat l’ordre per tancar totes les instal·lacions municipals i suspendre totes les activitats a l’aire lliure.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, dimecres passat a la sala de l’ajuntament on es va decidir fa un any confinar la conca d’Òdena / JOAN ANTONI GUERRERO

A partir d’aquell moment Igualada i la resta de municipis confinats viurien uns dies “infernals”, que va començar amb les imatges de la policia custodiant les entrades i sortides. “Per a l’imaginari col·lectiu és molt dur veure controls armats a l’entrada i sortida de la ciutat impedint sortir-ne o entrar-hi, fa un punt d’impressió”, admet Castells. Aquest va ser un dels moments més durs de la crisi, però encara havien de venir-ne d’altres de més complicats. Aquell tancament, amb el control policial sever a les entades i sortides de la població, va ser “un xoc” que en algun moment, i davant la incertesa, va fer témer que quedessin deixats de la mà de Déu. “Vam tenir la temptació de témer que ens tancarien i llençarien la clau”.

Arriben 12 ambulàncies en una hora

El segon moment crític per a l’alcalde va ser quan es va arribar al pic de l’epidèmia, a finals de març, quan l’hospital va estar a punt de col·lapsar-se. Del miler de treballadors que té el centre, 400 van quedar afectats per la Covid, alguns eren positius i altres havien d’estar aïllats perquè eren contactes estrets. Una allau de baixes que el centre no es podia permetre en un moment en què a l’hospital arribava un tsunami de casos greus que necessitaven ser atesos. “Un dia en una hora van arribar a entrar 12 ambulàncies”, recorda l’alcalde. El centre hospitalari —que ha convocat una roda de premsa aquest divendres per recordar la crisi— va demanar ajuda a l’Ajuntament. Es va habilitar un hospital de campanya amb 100 llits en una poliesportiu municipal, seguint recomanacions de Metges sense Fronteres. Finalment no va ser necessari que entrés en funcionament. “Però ens havien dit que millor tenir 100 llits buits que 100 malalts que no saps on posar”. A l’hospital es va fer front a la situació posant llits a la cafeteria, al restaurant i pels passadissos.

Igualada, rambla, sense ningú aquest dissabte a la tarda/Pau Corcelle
La Rambla d’Igualada, en ple confinament/Pau Corcelles

Els serveis funeraris van ser els següents a veure’s desbordats i obligats a demanar ajuda a l’Ajuntament. En circumstàncies normals, a la conca d’Òdena moren entre una i dues persones al dia. La pitjor setmana del confinament, la primera d’abril, van arribar a morir diàriament entre 16 i 18 persones. “Aquell dia els serveis funeraris, que van fer una feina excel·lent, em van avisar que no tenien capacitat per incinerar tots els cadàvers i que necessitaven un equipament refrigerat per complementar els del cementiri i poder mantenir els cossos mentre n’incineraven d’altres”. L’alcalde va posar-se en contacte amb la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, que en 24 hores va enviar cap a Igualada un contenidor frigorífic per fer front a l’emergència.

El pols de Chacón amb Torra

El tancament va comportar dificultats logístiques per a la comarca de l’Anoia. L’aleshores consellera d’Empresa, Àngels Chacón, —que es va confinar a Igualada— recorda bé les discussions que va tenir el Govern en aquells moments sobre de quina manera s’havia de permetre un mínim de trànsit de mercaderies. Chacón recorda, en declaracions a EL MÓN, que la seva posició en aquest terreny va ser d’oposició a la defensada aleshores pel president Quim Torra, ferm defensor dels confinaments i la limitació absoluta d’activitat. “Nosaltres proposàvem que deixessin sortir mercaderies a través d’una zona blanca —explica Chacón—, tal com s’estava fent a Alemanya; va costar molt fer-ho entendre, però eren propostes que no entraven al Procicat per desconeixement i ignorància”.

L’exconsellera reconeix que Salut i Interior són els departaments que, a través del Procicat, han de definir les mesures a adoptar en una emergència sanitària, “però també tenint un coneixement de la realitat”, advertiex. El fet, afegeix, “és que no coneixien la realitat industrial de l’Anoia: si atures els adobers cal tenir en compte que a Catalunya es maten més de 10.000 vedells, i si no els portes a descarnar, aquesta pell es podrirà i això és un problema de salut pública”. Les conseqüències econòmiques immediates del tancament va ser una crisi d’oferta pel fet que es va tallar la comunicació amb la Xina, “la fàbrica del món”. Mesos després, els efectes de la pandèmia a l’Anoia, que ja va patir per les deslocalitzacions de la indústria tèxtil, són els mateixos que afecten tot Catalunya, i que Chacón defineix com “una crisi de demanda”. Transformacions en l’economia fan necessari que la indústria es reinventi, mentre la digitalització s’empassa llocs de treball.

Més famílies depenen del banc d’aliments

Després d’un any de pandèmia un dels millors termòmetres de les conseqüències econòmiques i socials són els locals de Càritas Arxiprestal Anoia Segarra, al número 3 del carrer de Roca d’Igualada. Enmig d’un tràfec considerable per ser les nou del matí, la directora de l’entitat, Montserrat Roca, explica que allà s’atén el col·lectiu de persones més vulnerables, que són les que no tenen papers i per tant no tenen accés als serveis socials de l’Ajuntament perquè no figuren al padró. De totes formes, Roca diu que s’ha arribat a un acord perquè mitjançant la mediació de Càritas aquestes persones tinguin també accés al banc d’aliments.

Montserrat Roca, directora de Càritas a Igualada, a l’hort de l’entitat a la seva seu / J.A.G.

Càritas, que tradicionalment ha estat coneguda per la seva tasca de beneficència, orienta la seva activitat cap un altre sentit, el de la integració social. El confinament ha suposat un cop als objectius de l’entitat perquè aquesta integració es treballa sobretot amb cursos de formació, ja siguin de cuina o d’atenció a la gent gran, que s’han hagut d’aturar. Les classes pràctiques són fonamentals per inserir més persones al món laboral i, amb el sector de la restauració tancat i en crisi, temen que el col·lectiu que atenen tingui encara més problemes.

Un any de pandèmia ha fet que es multipliquin les famílies que precisen d’ajuda per aconseguir aliments. Roca, però, subratlla que els problemes de l’Anoia són els mateixos que en qualsevol altre indret de Catalunya, únicament que a la comarca el confinament va començar abans. El banc d’aliments que l’Ajuntament gestiona amb ajuda de Càritas i Creu Roja atenia abans de la pandèmia 410 famílies. Actualment són 543 les que hi acudeixen. El principal temor és ara que la recuperació econòmica no s’activi i que els ERTO derivin en acomiadaments. “Si hi ha una situació d’atur molt elevat, el col·lectiu que atenem tindrà moltes més dificultats”, conclou Roca.

Nou comentari