Despesa, si més no, curiosa de l’Agència de Residus de Catalunya, l’entitat del Govern que gestiona les escombraries a tot el país. L’entitat del reciclatge ha obert la licitació per contractar un “estilista” pel cantant Miki Núñez. Una despesa que forma part de la preparació d’una campanya pública per esperonar la recuperació circular de la roba de segona mà. Segons la memòria justificativa de l’adjudicació, a la que ha tingut accés El Món, que s’enfila a 50.000 euros a l’any -la licitació és per a dues anulalitats., és que la “problemàtica del tèxtil” obliga l’Agència a “impulsar un Pacte per la Moda Circular” per a la “promoció de l’ús de roba de segona mà”.
La idea de l’agència és “intentar generar interès per part de la població, especialment la més jove” i “s’ha comprovat que l’apadrinament de causes sostenibles per part de personatges mediàtics genera canvis positius de comportament a la població”. “Seguint aquesta lògica”, continua la memòria de la licitació, “l’Agència de Residus de Catalunya estima convenient que l’artista Miki Núñez, de gran èxit en aquest moment en el territori de Catalunya, es postuli públicament com a usuari de la roba de segona mà”. Com que l’Agència no disposa “ni de personal, ni de material per realitzar tasques d’assessorament i vestimenta d’artistes” ha decidit contractar-ne un per 50.000 euros l’any.
100.000 euros
Així, l’Agència ha disposat d’un fons públic de 100.000 euros, més IVA a part, que es gastaran en dues anualitats de 50.000 euros l’any que amb IVA s’enfilen a 60.500. L’estilista escollit podrà cobrar cada mes per factura enviada. Segons detallen els tècnics de l’Agència, el “càlcul d’aquest pressupost es fa en base a sondejos i consultes realitzades a mercat, incloent-hi estilistes independents i proveïdors de roba de segona mà, considerant que tenen caràcter orientatiu i que resten subjectes a variacions”.
El document destaca que els criteris s’avaluaran d’acord amb la proposta tècnica de dos estilismes per a l’artista (un per a concerts i un per a esdeveniments especials) i el portfoli de l’estilista. De fet, aquest portfoli ha de complir amb la condició que adapti els estilismes a l’estil originari de l’artista. L’adjudicació tindrà en compte les “similituds” que utilitzi l’estilista amb les sabates, pantalons o camises que habitualment marquen a l’artista.