La caiguda de Facebook revela un poder gairebé sense límits

Els negocis que depenen de les plataformes de Zuckerberg estan en una posició de risc, alerten els experts

L’error tècnic que va desconnectar aquest dilluns, durant més de sis hores, les tres xarxes socials de l’imperi de Marck Zuckerberg, Facebook, Instagram i WhatsApp, va causar un impacte global i ha servit per posar el focus sobre l’efecte que tenen sobre el món occidental. La interrupció del servei durant més de sis hores posa sobre la taula l’elevada dependència que persones i empreses arreu del món tenen del gegant d’internet i la necessitat de disposar d’alternatives. La caiguda de Facebook coincideix amb les greus revelacions d’una extreballadora que ha denunciat davant d’una comissió del Senat dels EUA pràctiques de la companyia que perjudiquen la salut mental de les adolescents i que suposen, segons ha manifestat, “una amença per a la democràcia”.

Entre els experts, la versió que més quadra sobre els motius tècnics de la caiguda és la que sosté que el problema el va ocasionar “un error intern involuntari”. Probablement, la incidència es va poder desencadenar per una actualització de software o bé un canvi en la configuració dels equips, explica en declaracions a EL MÓN David Rincón, professor del departament d’Enginyeria Telemàtica i de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial del campus de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya.

La hipòtesi més plausible és que aquest canvi s’hagués provat primer en un laboratori i posteriorment la implementació en una xarxa en producció hagués sortit malament. Rincón treu punts a les teories que apuntalen la versió de l’atac extern o el sabotatge intern: “No hi ha indicis que ho sigui, ha estat una autodesconnexió de Facebook de la resta d’internet, són coses que passen amb certa freqüència”. Els dubtes que hi pugui haver es podrien resoldre si Facebook publica el que es coneix en l’argot tècnic com l’informe post-mortem, document on s’expliquen les raons de qualsevol incidència.

Els experts tècnics descarten la versió de l’atac extern o el sabotatge intern

Els servidors, que ara popularment es coneixen com el núvol, són de fet “granges de màquines” situades en data centers, instal·lacions fora de les ciutats, ubicades en zones fredes i remotes, a Finlàndia, Suècia o als estats de l’Oest Mitjà dels EUA. La pèrdua de l’accés remot per part dels tècnics els va impedir accedir als equips per diagnosticar-los i reconfigurar-los. També hi va haver problemes per entrar als edificis perquè els sistemes d’identificació estaven desconnectats. Això va causar la interrupció de més de sis hores. Un cop superada la incidència, la tornada havia ser ser gradual. “No podien tornar de cop perquè això hauria originat una altra caiguda”, diu l’expert.

Les lliçons d’un fet “insòlit”

En declaracions a EL MÓN, el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza subratlla que la caiguda ha evidenciat més que mai que hi ha alternatives a les xarxes de Zuckerberg, tot i que puguin estar oblidades, com poden ser els antics SMS o directament les trucades directes. Altres serveis com Telegram, Signal o Twitter van experimentar un increment d’usuaris i es van convertir en refugis temporalment. L’afectació global i per tantes hores ha convertit l’error en un fet “insòlit” que ha deixat una sensació d’indefensió a molts usuaris perquè han deixat fora de joc “eines absolutament incorporades i el fet de no poder utilitzar-les ens sembla molt limitador”, sosté Lalueza.

D’aquesta caiguda global Lalueza destaca una lliçó que cal extreure’n: “No hem de perdre mai de vista que estem parlant d’empreses privades que un dia per l’altre poden deixar d’oferir el servei i no els podríem reclamar res perquè ho acceptem acceptant les clàusules d’ús”. Aquest fet pot ser especialment perjudicial per a negocis amb estratègies que requereixen un ús intensiu de les plataformes. “Sabem que estem en una posició de fragilitat i risc quan depenem d’aquestes plataformes que no controlem i a les quals no podrem reclamar res perquè tampoc ofereixen cap garantia”.

Les plataformes privades poden deixar d’oferir el servei d’un dia per l’altre sense possibilitat de reclamar per part dels usuaris

Aquest aspecte pot afectar especialment els mitjans de comunicació que van confiar en la visibilitat a través de Facebook. “Molts van adaptar-se creant continguts específics per als algoritmes de Facebook i un dia per l’altre la companyia va decidir potenciar continguts de les persones que tenim com a contactes directes”, recorda Lalueza. Aquest canvi d’estratègia va tenir un impacte en empreses que “havien apostat per la plataforma com una part essencial del seu model de negoci”. “No és un disbarat fer-ho, però Facebook prioritzarà sempre el seu benefici econòmic que no pas el dels seus usuaris”, adverteix l’expert.

En la mateixa línia que Lalueza, Cristina Aced, professora del departament d’Estratègia Empresarial i gestió de la UPF-BSM, autora del llibre Facebook para dummies, comenta en declaracions a EL MÓN que l’error posa en evidència la fragilitat de les estratègies que depenen d’aquestes xarxes. “Tot el que fas allà no ho fas a casa teva. Si fas atenció al client a través de WhatsApp o fas vendes a través d’Instagram, les hores que dura una caiguda són hores durant les quals no atens els clients o no vens res”, remarca. La caiguda d’aquest dilluns representa “un toc d’atenció” per a les estratègies de negoci que hagin creat molta dependència amb les xarxes, de manera que si una empresa ven per Instagram s’ha de plantejar tenir una botiga online pròpia.

Un error en un moment fatídic

L’error i caiguda de les xarxes de Facebook s’ha produït justament en un moment fatídic per a l’empresa, quan la seva reputació es veu clarament amenaçada per informacions que posen en dubte l’ètica de la companyia. “Facebook no està passant pel seu millor moment, els problemes mai venen sols i hi ha molta gent que li té ganes pel seu paper preponderant en l’economia i la política”, assenyala l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet en conversa amb EL MÓN.

L’error de dilluns evidencia el poder de les xarxes / EP

El 14 de setembre el diari nord-americà The Wall Street Journal publicava gràcies a una filtració d’una extreballadora de Facebook els documents interns que mostraven que la companyia de Zuckerberg prenia decisions sobre Instagram tot i saber el perjudici que estaven causant en la salut mental de les noies adolescents. L’extreballadora, Frances Haugen, apareixia diumenge passat al programa del canal de televisió CBS 60 Minutes explicant el seu testimoni sobre les pràctiques poc ètiques de Facebook pel que fa al benestar dels seus usuaris. La denunciant sosté que Zuckerberg prioritza el compte de resultats per sobre de l’interès de les persones.

Una extreballadora sosté que Facebook prioritza els beneficis econòmics abans que la salut dels usuaris o la democràcia

Aquesta denúncia s’afegeix a les acusacions que recauen sobre Facebook pel que fa al polarització de la política als EUA els darrers anys, que assoleix el clímax amb l’assalt del gener passat al Capitoli per part de grups d’extrema dreta nord-americans contraris a la presidència demòcrata de Joe Biden. En aquesta situació, segons Ganyet, hi hauria tingut a veure el canvi d’algoritme del 2018 per mostrar menys informació de mitjans de comunicació i més publicacions d’amics i familiars als usuaris. “Amb el temps això ha provocat una divisió brutal a la societat, en lloc de notícies objectives i treballades s’ha mostrat opinió primer i això fa que es creïn trinxeres i que acabis escoltant els teus per reforçar creences més que per conèixer fets”.

Un canvi d’algoritme que sembla dissenyat per generar interaccions a base d’estimular “les passions més baixes de la gent, com són la por i l’odi”. D’aquesta manera Zuckerbeg hauria intentat reanimar l’audiència de Facebook, que els darrers anys té dificultats per sumar nous usauris, ja que els més joves opten per la seva pròpia Instagram, que a la vegada competeix cada cop més amb Tik Tok. “El problema que té Facebook —explica Ganyet— és que qualsevol mesura restrictiva farà la xarxa menys atractiva en general en aquests segments als quals no té accés: si procures pel benestar de la comunitat baixen els ingressos, si vols incrementar-los, tant és…”

Comentaris

    Jubilat 07/10/2021 7:55 am
    Poques coses hi ha més poderoses.....i més vulnerables que els dispositius electrònics.
    Jubilat 07/10/2021 7:55 am
    Poques coses hi ha més poderoses.....i més vulnerables que els dispositius electrònics.

Nou comentari