Vides adolescents amenaçades per la tecnologia

El cas del Fortnite ha fet saltar les alarmes definitivament | Els experts alerten de la influència perniciosa dels videojocs i les xarxes socials com a 'cangurs'

Els efectes de les xarxes socials i dels videojocs en la salut mental dels adolescents estan en debat constant pel pes que ha anat guanyant la tecnologia en la vida del jovent. Ara, però, el cas del Fortnite – s’ha conegut l’ingrés hospitalari d’un noi de 15 anys per addicció a aquest videojoc– i el fet que Facebook hagi reconegut que té estudis que relacionen l’ús d’Instagram amb la depressió, l’ansietat o els pensaments suïcides han disparat totes les alarmes.

Els experts alerten que la tecnologia no pot ser el nou cangur, com era abans la televisió, i recomanen limitar el temps que passen els menors amb els smartphones i els videojocs, una tasca molt complicada per als pares, que han de fer malabars per conciliar la vida laboral i la familiar i a vegades no troben una altra sortida que recórrer a l’entreteniment dels mòbils. “La impossibilitat de conciliar impedeix, de retruc, crear espais compartits i els pares acaben deixant que els adolescents passin més temps davant de pantalles com a substitut”, explica Ferran Giménez, professor de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Aquest expert considera que el problema de base és el model social. “Si el nucli familiar té unes jornades laborals extenses que els impossibiliten compartir un espai amb l’adolescent es poden donar situacions d’addiccions o obsessió“, assegura.

Una adolescent mirant el mòbil / ACN

20 hores diàries davant la pantalla

Recentment s’ha destapat el cas d’un jove de quinze anys que va haver de ser hospitalitzat a Castelló per la seva addicció al videojoc Fortnite. El psicòleg que el va tractar va explicar que el noi passava vint hores diàries connectat a les pantalles. Havia anat incrementant a poc a poc el temps que passava jugant a aquest videojoc, i a mesura que les hores augmentaven abandonava altres activitats.

Va arribar, fins i tot, a abandonar l’hàbit de dutxar-se, canviar-se de roba o menjar. Per això, els seus pares van haver de recórrer a l’ingrés a un centre per intentar desintoxicar-lo del videojoc “com si fos una substància química”. Després d’unes setmanes d’ingrés, el jove va poder tornar a casa, on va seguir estant vigilat pels psicòlegs que el van atendre.

Per a Giménez, aquesta socioaddicció es deu també a la manca d’espais públics on els joves puguin socialitzar entre ells. “Els substituts d’aquests llocs són els videojocs, per això es poden arribar a generar aquestes addiccions”, apunta l’expert. Tot i això, Giménez insisteix que hi ha altres factors que poden provocar socioaddiccions als videojocs o les xarxes. “S’ha de tenir en compte que hi ha qüestions, com ara problemes d’autoestima, predisposició genètica o problemes al nucli familiar que influeixen molt a poder desenvolupar una addicció així”, explica l’expert, que recalca que l’entorn social està directament vinculat amb la protecció dels adolescents a internet.

Dos nens petits miren una sèrie al mòbil / ACN

Ansietat, depressió i falta d’autoestima

La psicòloga infantil Alba Farran alerta que les xarxes socials estan afectant greument l’autoestima dels més petits. “És molt perillós, perquè el que veuen allà és un món on tot és perfecte, on ningú té problemes i on els que hi surten tenen un físic espectacular”, assenyala la psicòloga, que considera que hauríem de preparar els nens perquè entenguin que el que veuen a les xarxes molts cops no és real.

La pressió estètica a què estan sotmesos molts adolescents els porta a patir trastorns d’ansietat i depressió, i en els casos més greus poden arribar a desenvolupar pensaments suïcides. Com que no es veuen representats pels cossos perfectes d’internet, molts d’ells pateixen de falta d’autoestima. Farran considera que els influencers haurien d’estar obligats a especificar si les fotografies han estat retocades o porten algun filtre. “Molts cops veuen fotos d’aquests influencers i no s’adonen que allò no és real, que està ple de retocs”, lamenta.

Farran defensa que “igual que se censuren mugrons” s’haurien de censurar “perfils que promouen mals hàbits“, és a dir, tots aquells comptes que poden portar els adolescents a pràctiques nocives per a la seva salut. Un exemple clar és el perfil de la tiktoker Marina Yers, que va assegurar en un vídeo que li agradava vomitar perquè sentia que es netejava per dins.

Sense sentit crític, directes a les urpes dels influencers nocius

La psicòloga familiar del Centre GRAT Amalia Gordovil insisteix en la importància d’educar els nens per tal que arribin a l’adolescència amb capacitat crítica. D’aquesta manera, assegura, quan travessen l’etapa de buscar referents tindran capacitat de descartar els missatges nocius de certs personatges públics. “És molt perillós que no tinguin sentit crític perquè no saben veure amb què s’han de quedar i què han de rebutjar”, explica la psicòloga.

Molts dels adolescents que visita al centre on treballa tenen youtubersinfluencers com a referents principals. Això fa que tinguin unes expectatives “molt idealitzades” sobre com han de ser per ser vàlids per a la societat. “Busquen el rol de suposada perfecció en tots els àmbits de la vida, en les seves relacions amoroses o sexuals i en el seu futur laboral”, assegura Gordovil, que lamenta la “poca honestedat” de les xarxes socials.

Un aparador on només s’exposa allò “maco”

Aquesta psicòloga considera que Instagram és “un aparador” en què només es veu el que és maco, el que és positiu i pot ser envejat. A més, assenyala que els adolescents tenen “dependència del reforçament immediat”, és a dir, senten que només són algú si tenen molts likes a les xarxes.

Una adolescent es fa un selfie al parc / ACN

Una manera de mitigar la frustració que senten els adolescents en mirar Instagram seria, segons aquesta psicòloga, establir una etiqueta per indicar les fotos que han estat retocades o porten un filtre. “No s’arreglaria tot, però seria un pass”, sosté la psicòloga, que tot i els efectes nocius de les xarxes assegura que “no s’han de demonitzar”, sinó treballar per donar “eines” als adolescents.

Els adolescents, els més vulnerables

Les xarxes socials permeten als adolescents, un grup sense prou recursos comunicatius per gestionar la nova manera d’interactuar, la possibilitat de comunicar-se a l’instant i de manera privada. “Els adolescents, el sector més vulnerable, han passat de tenir unes eines comunicatives amb un cert control social, perquè eren més o menys públiques i col·lectives, a tenir un recurs instantani que pot ser privat”, explica Ferran Giménez.

La tesi de l’expert es basa en la idea que el jovent no té “prou maduresa emocional” per protegir-se davant l’impacte d’aquests continguts. Per això, considera que tot i que “no hi ha fórmules màgiques”, l’educació tecnològica vinculada amb l’emocional és “totalment indispensable”. L’expert celebra que s’estigui començant a treballar en aquest aspecte, però alerta que el problema no és únicament de xarxes.

El mal exemple dels adults

La psicòloga infantil Alba Ferran defensa que limitar el temps dels menors a les xarxes socials o videojocs és “factible” malgrat les dificultats per conciliar la vida laboral i la privada. Això sí, defensa que moltes vegades els adults “som el pitjor exemple” per als nens. “Hem de començar donant exemple. Si limitem les hores de les pantalles als nens no poden veure’ns mirant continuament el mòbil”, assenyala.

Farran assegura que fa uns anys “el cangur” eren les televisions, i ara han passat a ser els mòbils perquè “és molt més senzill entretenir-los així”. “Molts cops es veuen parelles sopant al restaurant que donen el mòbil al nen, perquè està entretingut”, lamenta Farran, que considera que s’està perdent “el joc simbòlic”

La psicòloga es refereix als jocs en què els nens simulaven estar fent alguna activitat i s’entretenien imaginant situacions. Jocs, com ara les cuinetes o els telèfons (fixos), que motivaven la imaginació dels més petits. “He detectat que, cada vegada més, si els jocs no tenen llums o sorolls, deixen de ser divertits per als nens”, explica Farran, que s’ha trobat casos en què els nens rebutgen qualsevol joguina que no impliqui tecnologia. 

La hipersexualització a les xarxes

“Les xarxes socials són un reflex de la societat”, sosté l’expert, que assenyala que la pressió estètica que hi ha al relat dominant de la societat de consum es trasllada també a l’espai virtual. “No podem pensar que els continguts hipersexualitzats es veuen només a internet. Només cal mirar un catàleg per Nadal per veure un munt d’imatges masclistes i sexistes”, lamenta. Per això, el problema de base, repeteix, és el model social en el qual vivim.

Comentaris

    Un boomer 03/10/2021 5:49 pm
    Cap pena els adolescents, es una generació de idiotes, (no tots, però si la gran majoria) no serveixen ni per fer se valer, ni per lluitar pels seus drets, ja s'ho trobaran d'aqui pocs anys, que els bombin,
    Experts??? 05/10/2021 9:37 am
    Quina merda d"'experts". Repeteixen el mateix que fa trenta anys es deia de la TV o fa quinze dels videojocs. Que si educació emocional, que capacitat crítica, que si limitar-los el temps, que si els pares... El foc es combat amb foc, no amb sermons trillats que acaben dient que el problema és la mena de societat que tenim, que és com no dir res.

Nou comentari