La Dolors –nom fictici– no pot fer la seva feina sense tenir por. És professora d’institut per vocació, però el que no hauria imaginat mai és que el seu ofici somiat es convertiria de cop en un malson. Explica que pateix maltractament per part d’alumnes, d’amics d’alumnes –que ni tan sols són del centre on treballa– i, per altres raons, d’alguns companys. Això fa que a vegades la segueixin pel carrer, la increpin, li facin fotos i es presentin a casa seva, tot i que viu en un altre municipi.
L’agressivitat de determinats alumnes, afegida a tensions internes que manté amb la direcció del centre, fa que en cap moment s’hagi sentit protegida. Ni pels companys ni per la policia, tot i que assegura que ho ha intentat amb els Mossos d’Esquadra i amb la Guàrdia Civil. Cada cop que un grup d’alumnes la segueix, la insulta i l’amenaça se sent atemorida, perquè diu que saben on viu i li deixen objectes per burlar-se d’ella al seu domicili. Sobre la manca de suport al centre, creu que la direcció preferiria que agafés la baixa, o fins i tot que plegués, per poder incidir en la tria d’un altre professor a partir de demanar un perfil concret. I es queixa que li assignen una gran quantitat d’alumnes amb dificultats de conducta que busquen barallar-se sense motiu.
La punta de l’iceberg: “Faig el que em surt del cony”
Aquest no és únic. El Miquel, un professor de Barcelona, també ha patit vexacions a classe i viu aquesta situació com “la tònica general a l’ensenyament”. Fa 19 anys que fa classes i pateix faltes de respecte dels alumnes, però no cal remuntar-se tan lluny. Aquest mateix any ja ha hagut d’enfrontar situacions complicades, com ara que un alumne es negués a llegir en veu alta i digués que “ho farà ta puta mare” o que una noia que menjava a classe li etzibés que ella fa “el que li surt del cony a classe”.
També ha rebut insults greus com “fill de puta”, “pesat de merda” i cops pels passadissos. Lamenta que les notes internes amb les incidències que els professors poden fer constar quan passen aquestes situacions no serveixen de res perquè els alumnes “acostumen a sortir-ne impunes”. “Poses una incidència per aquests insults i fins i tot et criden a direcció i et renyen”, critica. Aquest professor critica el que considera “paternalisme i bonisme” de les direccions i els psicopedagogs, que “justifiquen el comportament dels alumnes pel seu patiment”. El Miquel creu que aquesta posició dels responsables de centres es tradueix en la pèrdua del valor de l’esforç i en la transmissió de missatges perniciosos com que la felicitat és fer el que un vol en cada moment.
“Menja’m la polla”
La percepció del Miquel la té també un altre professor de Santa Coloma de Gramenet que vol mantenir-se en l’anonimat. A classe, ha hagut de sentir insults i frases grolleres i desafiants, com ara “menja’m la polla”, i fins i tot ha patit un intent d’agressió a les portes de l’institut. “Vaig defensar un alumne a les portes de l’institut perquè li volien pegar i ens van perseguir als dos amb pals i tirant-nos pedres. Ens vam refugiar en un bar”, explica.
També va haver de reduir un alumne al pati perquè volia pegar un altre estudiant i va acabar recorrent a la Fiscalia de Menors perquè s’havia creat una “pseudobanda” a l’institut. “El suport de la conselleria és zero. De fet, a Catalunya si ets interí no ets considerat agent de l’autoritat, mentre que a altres comunitats sí. Això fa que si t’ataquen es jutgi com una cosa menys greu que si tinguéssim aquesta categoria”, critica.
Aquest professor denuncia que la impunitat, per als alumnes menors de 14 anys, és “salvatge” i això els converteix en “intocables”. A la pràctica, això es tradueix en una manca total de respecte a l’autoritat. “La gent no té respecte perquè sí, té por a les conseqüències i, com que fa anys que no n’hi ha cap, se senten impunes”, explica abans de preguntar-se quin respecte poden tenir per ningú si poden fer el que vulguin sense por de res.
Coincideix amb el seu company en el fet que cada cop hi ha més dificultats per registrar incidències sobre els alumnes i avisa que “la falta de respecte és una tònica generalitzada”. De fet, el problema ja sobrepassa els últims cursos d’ESO –on sovint hi ha alumnes que no tenen gens d’interès per estudiar perquè encara estan en els estudis obligatoris– i ha arribat també al batxillerat, que “ja comença a ser un aparca-ninis, quan haurien de ser expulsats a la mínima falta de respecte perquè és un ensenyament no obligatori i no pots molestar els qui sí que volen estudiar”, conclou.
Alguns professors no tenen més remei que agafar la baixa
La Dolors no vol agafar una baixa perquè seria “donar-los el que volen” als que l’assetgen, però altres professors no tenen més remei que fer-ho per la seva salut mental. “Ja no puc més. Després d’un incident on vaig haver d’enfrontar-me a escarnis, mofes i maltractament verbal vaig comprovar la falta d’humanitat de la direcció i vaig decidir demanar la baixa”, explica una afectada. Aquesta professora ha passat mesos d’insomni i ansietat pels insults i mofes que ha rebut a classe, fins al punt de deixar momentàniament la seva feina.
“De la salut mental dels docents no se’n parla i crec que no podré arribar a l’edat de la jubilació si tot va per aquest camí”, diu molt preocupada. Se sent maltractada pels alumnes i sense cap autoritat: “Creuen que som els seus servidors i cada cop va a pitjor”. “L’administració no té cap intenció de posar mesures, només parlen d’innovació i de noves tecnologies i la situació comença a ser insostenible”, denuncia. En aquest sentit, diu que les hores de projectes són “un desgavell” i una “presa de pèl absoluta”. “Els nens no saben ni llegir, no tenen cap mena de comprensió lectora”, conclou.
Les sancions que no s’apliquen: l’avís dels experts
L’expert en pedagogia Jordi Perales creu que hi ha diversos factors a tenir en compte en els alumnes que tenen aquests comportaments. “La pandèmia ha afectat la salut mental dels adolescents i aquests comportaments a les aules podrien venir produïts per això. També s’ha de tenir en compte si hi ha alguna qüestió de salut que afecti l’alumne i condueixi a aquestes situacions”, explica. En aquest cas, si el comportament de l’alumne es deu a un trastorn mental l’incident seria considerat un “accident laboral”.
En cas que l’agressió no tingui res a veure amb un problema de salut mental, explica, ha de tenir conseqüències en forma de sancions. “És un problema real i greu que les sancions no s’apliquin quan no hi ha una qüestió mèdica darrere. El Departament intenta amagar aquest problema i buscar responsabilitats en el professorat”, explica.
Aquesta manca de conseqüències per als alumnes acaba comportant un “problema de límits”. “La llei ja estableix sancions, com ara la suspensió del dret a participar en extraescolars, a assistir al centre durant tres mesos o la inhabilitació per estudiar en aquell centre. El problema és que no s’apliquen”, constata. “Com la norma no s’aplica els alumnes senten que són impunes i es produeix una desautorització del professorat”, afegeix.
El primer pas per contenir aquesta onada de casos d’agressions a professors, assenyala Perales, és fer complir les lleis que ja contemplen càstigs a aquests comportaments.
19 
1 