La selectivitat del passat mes de juny va acabar amb matemàtiques com la principal nota negativa. El suspens generalitzat (4,18 sobre 10) suposa la mitjana més baixa de la dècada a les PAU i se suma a altres proves amb resultats baixos, com les PISA del 2022. Tot plegat ha obert un debat sobre com millorar el nivell dels estudiants de secundària, però també sobre l’elaboració de les proves. Diverses veus van criticar el test perquè van considerar que era massa llarg i que tenia enunciats poc clars. La mateixa consellera d’Universitats, Núria Montserrat, va admetre que hi havia “aspectes a millorar” de l’examen.
Les peticions de revisió denoten també aquest neguit entre els estudiants. Segons dades de la conselleria, s’han presentat 2.057 sol·licituds de revisió de l’examen de matemàtiques. Aquesta xifra suposa un increment de 608 peticions respecte de la convocatòria de l’any 2025, pràcticament un 40% més. Amb tot, l’increment de les peticions de revisió en matemàtiques queda per darrere d’altres exàmens; a química, per exemple, hi ha hagut un increment de 648 peticions. Les matèries que han registrat més sol·licituds de revisió han estat llengua catalana, amb 2.504 sol·licituds, i història de la filosofia, amb 2.417.
En una resposta parlamentària als grups PP i CUP, la conselleria defensa el model d’exàmens que se segueix a les proves d’accés a la universitat, un procediment acadèmic “rigorós, col·legiat i sotmès a diferents nivells de revisió”. Cada matèria disposa d’un professor universitari com a responsable, que rep preguntes de diferents docents –tant de la universitat com de la secundària– per acabar de traçar l’examen final. A continuació, s’activa una fase específica de revisió acadèmica externa que assumeixen “dos o tres especialistes de cada matèria”. El Govern defensa que el procés compta amb un total de 286 professors de tot el país i 54 revisors d’enunciats (37 universitaris i 17 de secundària).
“Aquest circuit garanteix que l’examen sigui revisat tant des del punt de vista disciplinari i universitari com en relació amb la seva adequació al batxillerat i a la pràctica docent real dels centres, tenint sempre present la seva adequació al temps disponible”, incideix l’executiu en les seves respostes. La conselleria defensa així el procés d’elaboració de l’examen de matemàtiques, si bé ha obert una revisió per evitar noves situacions similars. Montserrat va encarregar una primera valoració a un equip d’experts, que va concloure –amb una valoració de 8,5 sobre 10– que el contingut formava part del currículum. Les mirades apuntaven aleshores a la llargada de la prova.
Examen llarg però legal
Experts consultats per aquest diari després de la polèmica no van trobar arguments per impugnar l’examen, com així havien demanat alguns dels afectats, però sí que van admetre que l’examen “era potser massa llarg” i que les preguntes “estaven mal redactades”. Raül Fernández, president de Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), i Marc Guinjoan, doctor en didàctica matemàtic de la UOC, coincidien en el fet que el nivell era “similar” al d’altres anys i que les preguntes formaven part del temari. També preguntada pel cas, la nova directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, Núria Planas, sí que va veure en aquest cas una evidència de la necessitat “d’introduir pilotatges” nous.
En tot cas, els experts en didàctica de les matemàtiques prefereixen posar el focus en la reducció d’hores lectives de matemàtiques que hi ha hagut els darrers anys a Catalunya i també en un model que ha deixat enrere el raonament. Les últimes proves externes també han posat de manifest que el nivell de comprensió lectora ha baixat entre els joves, cosa que també afecta la comprensió del que es demana en els exàmens.
