En plena Vila Olímpica, però molt desconeguda, la universitat Harbour Space es defineix com la Masia de les noves tecnologies. La directora, Svetlana Velikanova, es va inspirar precisament en l’escola del Futbol Club Barcelona per dissenyar la universitat juntament amb l’emprenedor Kamran Elahian i el professor Ingo Beyer von Morgenstern, exdirector de la consultora McKinsey. Com La Masia, Harbour Space fa una selecció dels millors estudiants d’arreu del món i contacta amb ells perquè formin part de la universitat i desenvolupin al màxim el seu talent.
Per aconseguir ser la universitat de referència en aquest camp, com La Masia ho és en el futbol, Velikanova ha implementat un mètode d’ensenyament molt allunyat de les universitats tradicionals: el sistema de mòduls. Els estudiants d’aquesta universitat s’endinsen durant tres setmanes en una assignatura i un cop assolida compten amb dos dies per triar el següent repte. A més, estudien amb llegendes de cada sector tecnològic, per la qual cosa se submergeixen completament en el que aprenen.
Cada curs en aquesta universitat –que té un preu de 19.500 euros, tot i que ofereix beques, i utilitza l’anglès com a llengua vehicular– es divideix en quinze mòduls que es treballen de forma intensiva. “Cada dia importa”, explica la directora de Harbour Space. L’única assignatura que treballen tots els estudiants obligatòriament i que dona bona mostra de l’objectiu d’aquesta universitat és ‘From zero to hero’. Cada estudiant hi treballa la creació d’una start-up, la meta de molts dels alumnes de Harbour Space.
Pocs alumnes per classe: una selecció de genis
La quantitat d’alumnes per classe també és un aspecte a destacar en aquesta universitat, així com el fet que Harbour Space els seleccioni segons les seves capacitats. A diferència de les universitats tradicionals, on la quantitat d’estudiants es mou entre cent i dos-cents estudiants, a Harbour Space hi ha el límit de 24 persones per aula, “genis en potència” segons Velikanova. Normalment, hi ha entre quinze i dinou estudiants, que conviuen amb el professor durant un total de seixanta hores per cada assignatura. Cada matèria requereix cent hores per ser convalidada, de les quals seixanta són amb el professor i quaranta són pràctiques.
Tot i que la majoria dels estudiants de Harbour Space són estrangers, la universitat està fent passes perquè alumnes catalans s’hi matriculin. “Som a Catalunya i volem interactuar amb catalans, ens esforcem per estar connectats amb la ciutat”, explica la directora, que concreta que en el cas dels estudiants catalans, el preu del curs es redueix a la meitat.
Situada a “la millor ciutat del planeta”
Velikanova va decidir situar aquesta innovadora universitat a Barcelona perquè “és la millor ciutat del planeta”. “Vaig estudiar aquí gràcies a la beca que em va donar la Universitat Pompeu Fabra i he volgut donar als meus estudiants l’oportunitat de viure-ho ells també”, explica la directora de la universitat. “També tornar-li a la ciutat part del que em va donar”, afegeix. La directora creu que Barcelona “et fa pensar diferent” perquè és “un lloc especial i creatiu”. “Si qualsevol estudiant del món pogués venir a viure a Barcelona uns mesos es transformaria com a persona. Hi ha un abans i un post-Barcelona”, assenyala.
De la República Dominicana a Barcelona
Un dels estudiants estrangers d’aquesta universitat és Toni Bonet, originari de la República Dominicana. En el seu cas, no va ser Harbour Space qui el va contactar per estudiar a Barcelona, però la majoria dels seus amics de la carrera han tingut aquesta experiència. El que va portar el Toni a escollir aquesta universitat és que no fos gens convencional: “Estava adaptada als canvis en el món laboral i la forma com estructuren les classes em va cridar molt l’atenció”.
El canvi entre el seu país i Catalunya va ser “molt gran”. Tot i conèixer la ciutat perquè hi havia estat en dues ocasions de visita -el seu pare és mallorquí-, en els primers dies va patir diversos “xocs culturals”. “De seguida em vaig adonar que és una ciutat molt acollidora, que cultiva molt la seva història i alhora és cosmopolita. Moltes ciutats perden la seva identitat, però aquí es continua percebent”, explica el Toni.
Professors que actualment són “llegendes” als seus camps
Velikanova destaca els professors com un altre punt fort de la universitat. “Diem als estudiants que busquin a internet els professors per entendre que aprendran amb llegendes dels seus sectors”, explica. Tots els professors estan en actiu, treballen més enllà de donar classe i això els permet aportar als estudiants les últimes novetats del mercat. “En el camp de la tecnologia estàs mort si no t’actualitzes dia a dia i això és precisament el que podem oferir als nostres estudiants”, explica.
Per al Toni també és un dels factors que el va fer decidir per aquesta universitat. “La relació amb els professors és bilateral i hi ha molta confiança. L’experiència és molt enriquidora i els professors t’aporten els coneixements més actuals”, explica l’estudiant, que entre riures afegeix que “expliquen més coses de les que haurien d’explicar”.
Una de les professores d’aquesta universitat és Irene Pereyra, una “llegenda” del disseny que destaca la llibertat dels docents d’escollir com fan les classes. “A moltes universitats no hi ha la llibertat de fer un curs com vols, però aquí tots som professionals i sabem què necessita exactament el món”, explica aquesta professora de disseny. “Hi ha professors que passen molts anys impartint la mateixa classe i no estan en contacte amb el que està passant fora, aquí toquem de peus a terra amb la realitat”, insisteix.
En el seu cas, les seves classes consisteixen en una part d’explicació -el 30% del temps-, una en què mostra als estudiants el que han de fer -que ocupa el 20% del temps- i una última part pràctica. Aquesta última és la que més pes té. “El disseny no és una cosa que aprenguis parlant, sinó fent”, detalla.
També valora especialment tenir estudiants de tot el món, ja que cadascú aporta la seva pròpia perspectiva de les coses. “Està demostrat que si treballes en un grup molt homogeni el pensament es queda petit, curt. Passa el contrari si treballes amb gent diferent i amb experiències diverses”, conclou.
