Desprestigi i falta d’orientació provoquen la deserció d’estudiants a l’FP

Un 40% dels alumnes que comencen cicles de grau mitjà els abandonen sense acabar-los. Aquesta xifra il·lustra la magnitud del desastre a la formació professional de Catalunya, però no és l’única que evidencia el fracàs del sistema educatiu. Molts dels estudiants catalans ni tan sols arriben a plantejar-se començar estudis a l’FP -ni a batxillerat o universitat- i això es tradueix en el fet que un 14,8% dels nois d’entre 18 i 24 anys no té cap titulació més que la ESO. 

El vicedegà de transferència i relació amb la societat de la UB, Josep Alsina, creu que part d’aquest abandonament o del fet que ni tan sols comencin els estudis a l’FP es deu al poc prestigi que tenen aquests estudis. “L’FP està molt mal considerada i la gent creu que l’èxit acadèmic és només la universitat”, critica Alsina, que creu que això fa que els alumnes que trien l’FP no vegin el camí que poden recórrer gràcies a aquests estudis. “Si la família, l’institut i la societat no contemplen aquest camí li tanquen les portes a l’alumne, que o bé es desmotiva i abandona o bé ni tan sols comença els estudis”, explica. 

Per tant, segons aquest expert influeix en l’abandonament la “pressió social” que senten els estudiants. “Donar-li importància a l’FP és molt important, és essencial prestigiar-la”, insisteix. Per fer-ho, cal treballar amb les famílies i orientar-les per explicar-los que és una via que pot ser exitosa. Així, explica, la família ho traslladarà a l’alumne i aquest estarà motivat a seguir els estudis. 

Catalunya, líder en abandonament dels estudis

Catalunya lidera el fracàs escolar en especial a l’FP i aquestes xifres d’abandonament es deuen, segons el delegat d’FP de la UGT Jesús Martín, a una deficient orientació de l’alumnat i a l’adjudicació de places diferents a les que els alumnes demanen en primera opció. “Això els fa abandonar, hi ha un dèficit de 400 orientadors”, lamenta. Afegeix que també influeix la vulnerabilitat de l’alumne, que es veu obligat a treballar enlloc d’estudiar. “15.000 persones van fer la preinscripció i no es van matricular i això és el primer que s’ha d’abordar”, explica. 

En paral·lel, el professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB, Pere Marqués, coincideix que “el desastre del fracàs escolar és molt gran” a l’FP malgrat que es podria reduir amb més recursos per als centres i una millor orientació. L’expert sosté que les causes del fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis de formació professional es poden trobar en tres llocs diferents: l’estudiant, la seva família o la mateixa administració educativa. 

Pel que fa a l’alumne, a banda de la falta d’interès que tenen alguns, Marqués sosté que també pot tenir a veure amb un endarreriment de coneixements i habilitats bàsiques que provoquen que fracassi quan s’ha d’enfrontar a noves coses un cop superada l’etapa obligatòria. També influeix que l’alumne tingui capacitats reduïdes, poca memòria o retenció i poca capacitat de processar la informació. Els professors, sosté, tenen un paper clau per ajudar els alumnes a superar aquestes dificultats i evitar que abandonin el cicle un cop es cansen de fracassar. 

Famílies que tallen les ales a seguir estudiant

Moltes vegades són les famílies vulnerables les que tallen les ales als alumnes un cop han superat l’etapa obligatòria i consideren que és millor que treballin a que continuïn estudiant. Es tracta normalment de famílies desestructurades, amb pocs recursos i cultura o que perpetuen mals exemples i models. “Això té conseqüències en l’educació dels seus fills, perquè si veuen que a casa seva el sistema de valors prioritza anar al cine abans que estudiar per a un examen el fracàs escolar pot ser el resultat”, explica l’expert. 

El tercer factor que pot provocar aquest abandonament dels cicles sense acabar-los és la mateixa administració educativa a través de les lleis que imposa. “Aquesta és la més greu perquè els qui han d’evitar el fracàs escolar són els qui el generen”, critica Marqués. Amb infraestructures deficients, ràtios molt altes i una gestió defectuosa, els centres contribueixen a aquest fracàs en l’FP. Els currículums de l’FP bàsica també tenen influència en la falta de motivació dels alumnes perquè “no són prou diferents als de la secundària i no els desperta interès”.   

Marqués apunta que d’aquest alt percentatge d’alumnat que abandona l’FP, la majoria són estudiants de centres públics, molt més vulnerables a aquestes problemàtiques, en especial les relacionades amb l’administració educativa. 

Els antídots al fracàs de l’FP: deures per al departament

Els experts prioritzen diferents mesures per evitar el fracàs escolar al sistema en general i especialment a l’FP, un àmbit clau per al mercat laboral català. Alsina posa el focus en formar millors professors si es volen tenir bons alumnes. “Garantir la qualitat dels professors és el primer pas per canviar el sistema”, insisteix abans d’assenyalar que això és el que hauria de tenir en compte el departament de Josep González Cambray si vol capgirar la situació. L’expert sosté que cal que els professors tinguin una formació contínua, gratuïta i adequada: “Si un metge es recicla constantment per què no ho han de fer els professors?”. 

A banda, Alsina creu que avançar cap a un ensenyament basat en les competències és una bona notícia per als alumnes, que estaran més motivats i interessats en el que estudien i no tindran temptacions de deixar-ho. “Per això, de nou, cal un professorat implicat en la seva tasca i ben format”, insisteix. L’expert també recorda que el talent està igual a barris rics que pobres i que per tant s’han de buscar vies per subvencionar els alumnes vulnerables perquè puguin continuar els estudis i es formin bé. En aquest sentit cita el programa Prometeus, que permet als alumnes del Raval que mai havien anat a la universitat arribin fins i tot a graduar-se.

Marqués apunta altres àmbits on s’ha d’incidir per reduir el fracàs escolar. La prioritat és fer una bona tutoria i tenir un bon servei d’orientació perquè els alumnes arribin a la meta. Això actualment no està succeint perquè, per exemple, a l’Escola del Treball, el centre més gran de Catalunya, només compten amb una orientadora per a 3.000 alumnes. Incrementar el nombre d’orientadors és “clau” per reduir les xifres d’abandonament escolar. 

Currículum amb més contingut pràctic i “pedagogia de l’èxit”

A banda, l’expert defensa que cal aplicar un currículum bimodal, és a dir, que els alumnes puguin utilitzar guies o apunts en les activitats pràctiques malgrat no deixar totalment de banda els continguts memorístics. “No té cap sentit que un alumne no pugui fer un examen perquè se li ha oblidat una fórmula, perquè l’important és saber fer-la servir i no saber-se-la de memòria”, assegura Marqués. Tot això sense deixar de banda les activitats memorístiques perquè els alumnes tinguin vocabulari i conceptes. 

Aquest currículum bimodal s’ha d’aplicar, segons l’expert, amb “pedagogia de l’èxit”. És a dir, els professors han de posar treballs o exàmens personalitzats segons l’alumne i les seves dificultats. “Si hi ha un alumne amb poques capacitats, el professor li ha d’adaptar l’avaluació d’alguna forma”, explica Marqués abans de posar com exemple la dislèxia, davant la qual els professors haurien de donar més temps a l’estudiant per entregar el treball o respondre les preguntes. “Això evita que els alumnes es cansin de fracassar i ho deixin”, explica.

Per últim, també és important posar l’aprenentatge al servei de l’aula, és a dir, promoure que si un alumne sap fer molt bé una cosa en concret ajudi als companys que els costa més. “Es tracta de crear un espai de cooperació on cadascú pugui aportar el que sap i el professor pugui supervisar el que fan”, assenyala l’expert, que per últim recomana fer ús de les TIC per personalitzar els exercicis i donar eines als alumnes perquè sàpiguen seleccionar la informació que troben a internet.