“Aquests primers dies de setembre se’ns fan fet molt llargs”. Amb aquestes paraules descriu Marcel Roig, pare de dues criatures de tres i sis anys, com han estat els darrers dies de vacances abans del tret de sortida del nou curs escolar, on més d’un milió d’alumnes tornen a classe després de gairebé tres mesos de vacances. Prop de dos quarts de nou del matí, els afores de l’escola Reina Elisenda, situada al barri de la Salut de Barcelona, tornen a recuperar la seva imatge habitual: nens i nenes equipats amb la seva motxilla -que a vegades sembla més gran que les mateixes criatures- a punt d’entrar a l’escola. Entre els somriures i els retrobaments també es poden veure les cares de cansament d’alguns pares i mares, que expliquen que aquest matí els ha costat “un món” llevar als seus fills per preparar-los per al retorn a la normalitat.
Per a Cristina Mateu, mare soltera d’una criatura de set anys, la part més complicada del retorn a l’escola no ha estat despertar al seu fill aquest matí, sinó organitzar-se durant la primera setmana de setembre per compaginar la seva feina amb cuidar el seu fill: “Durant tot el juliol i l’agost he anat apuntant al meu fill en casals d’estiu perquè jo també havia de treballar. Aquest setembre ja no tenia casal i tampoc el puc deixar cada dia amb els avis”, explica Mateu en conversa amb El Món, que considera que, des del seu punt de vista, seria “més fàcil” començar l’escola abans. Es tracta d’un pensament força similar al qual va expressar la presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Belén Tascón, en el moment que l’exconsellera d’Educació Anna Simó va anunciar que revertia -lleugerament- la decisió de Josep Maria Cambray i endarreria de nou el calendari escolar. En aquell moment, Tascón va criticar la falta de “consens” amb què va actuar Cambray, però sí que va voler deixar clar que estava d’acord amb l’objectiu d’escurçar les vacances a l’alumnat, pensant sobretot en el més vulnerable que no té opcions formatives els mesos d’estiu.
Famílies partidàries de l’endarreriment de calendari
En canvi, hi ha altres famílies que consideren que la data d’inici de curs és “indiferent”: “No hi ha gaire diferència entre l’any passat [el curs escolar va arrencar el 6 de setembre per als alumnes d’infantil, primària i secundària obligatòria] i aquest any”, apunta Roc Garcia mentre observa com la seva filla es retroba amb les amigues després de tot un estiu sense veure’s. Creu que la data d’inici no suposa “gaire canvi” per a la seva organització familiar, motiu pel qual considera que el calendari escolar s’ha de fixar en funció de les “necessitats” dels docents. Ara bé, i coincidint amb l’opinió d’altres pares que ja han deixat als seus fills i filles a l’interior de l’escola Jesuïtes de Gràcia, Garcia demana que la data d’inici de curs “sigui la mateixa cada any”: “Prefereixo que em diguin que cada any començaran el dia 12 de setembre [moment en què també arrenca l’educació postobligatòria] a què cada any sigui un dia diferent”, argumenta.
Aquesta és l’opinió, també, que han mantingut els sindicats de docents des que l’antiga responsable de la cartera va anunciar les modificacions en el calendari escolar. El passat 22 de febrer, el dia en què Simó va comunicar els canvis a la comunitat educativa, el coordinador d’acció sindical d’USETC, Andreu Mumbrú, va mostrar-se molt en contra de començar el curs el dia 9 de setembre. En aquest cas, però, no perquè fos tres dies més tard que l’any anterior, sinó perquè suposava arrencar-lo abans de la Diada -abans de la mesura de Cambray, el curs sempre començava el 12 de setembre: “L’avançament del calendari escolar és contrari a la qualitat educativa”, argumentava el sindicalista. Sindicats i part de les famílies, doncs, no estan del tot satisfets amb la data d’inici de curs, però per motius força diferents.
