El Departament d’Educació i Formació Professional, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha mogut fitxa després de la vaga massiva del dimecres de la setmana passada i ha anunciat les primeres millores laborals per als docents amb l’objectiu de pal·liar la crisi. En una atenció als mitjans, el secretari de millora educativa del departament, Ignasi Giménez, ha presentat una proposta “de millora del sistema educatiu”: “No és una proposta que només vagi dirigida als sindicats, sinó que és una proposta de sistema on incorporem escola inclusiva, desburocratització, reducció de ràtios i millora salarial”. L’augment del sou dels professionals de l’ensenyament és una de les principals qüestions que ha portat mestres i professors a sortir al carrer en diverses ocasions, amb una gran mostra de força dimecres passat. Ara, doncs, amb aquesta proposta, Educació vol marcar un “punt d’inflexió” del conflicte educatiu actual.
Fonts de la conselleria remarquen que, per “primera vegada en 25 anys”, el govern de Salvador Illa planteja un increment del complement específic que perceben els docents del país, els quals suposen el 54% del personal de la Generalitat. Des d’Educació portaran aquest dijous a la mesa sectorial un increment del 15% del complement específic de cara al 2029, a través d’una pujada “progressiva” anual. En aquests moments oscil·la els 700 euros mensuals -708, per als de primària, i 724 a secundària. Aquesta pujada, però, va lligada a la incorporació de noves funcions a nivell contractual, les quals tenen a veure amb l’escola inclusiva i l’orientació educativa. “Són funcions que els docents podrien estar duent a terme ja, però que han de quedar establertes per justificar la pujada del complement”, argumenten des de la conselleria, que també apunten que aquest increment, en cas de signar-se amb la part sindical, anirà força lligada de l’aprovació de pressupostos. Els sindicats exigeixen una pujada del 25% del conjunt del sou o un 100% del complement específic, objectiu que queda molt lluny de la proposta de l’administració catalana.
L’evolució del complement específic, en xifres
L’objectiu és que, de cara el 2029, la nòmina dels docents reflecteixi un increment de 1.480 euros anuals als professionals de primària, i de 1.513 euros en els de secundària. Aquest increment, però, no es durà a terme de cop, sinó que s’anirà introduint “progressivament” cada any. En concret, la proposta del Departament fixa un augment del 3,75% anual del complement específic, el qual acabarà enfilant-se fins a un increment del 15% a quatre anys vista. En xifres generals, la inversió extra pel complement seria d’uns 300 milions d’euros. Per mesos, el 2029, això suposaria un augment de 110 euros al mes en l’aspecte de complement de les nòmines. D’entrada, però, de cara aquest 2026, l’increment salarial del complement específic quedaria representat en una pujada de 27,5 euros al mes.
En aquesta línia, des d’Educació també recorden que l’administració catalana ha d’assumir els 450 milions d’euros de la pujada estatal pactada amb els principals sindicats espanyols, la qual comporta una pujada de l’11% del sou en els pròxims tres anys a tots els cossos de funcionaris de l’administració. És a dir, Educació destaca que aquest augment comporta una inversió d’uns 750 milions d’euros, el qual frega el 10% del pressupost total de la conselleria que encapçala Esther Niubó. Tenint en compte amb aquestes dades que treballa l’administració, segons apunten les mateixes fonts del departament, els docents del país escalarien entre cinc i sis punts -amb lleugeres diferències a primària i secundària- en comparació als sous dels docents de la resta de comunitats autònomes. Cal tenir en compte, però, que el Govern fa una estimació de dades, motiu pel qual si algun altre Govern aplica un increment retributiu, la comparativa podria canviar.
L’impacte a les nòmines de la proposta d’Educació
D’acord amb les dades facilitades per la conselleria, tenint en compte la pujada estatal -que ha d’assumir Catalunya- i l’increment del complement específic, la nòmina mensual d’un mestre de primària, sense contra amb els complements per triennis, seria de 2.531,97 € aquest 2026. En canvi, el de secundària seria de 2.874,82 € al mes. Les nòmines dels anys següents variarien en funció dels percentatges d’increment anuals, tant per part de la pujada pactada amb l’Estat espanyol com de l’increment del complement específic. De cara el 2029, amb la pujada salarial signada a Madrid per a tots els funcionaris i l’increment del 15% del complement específic, els mestres guanyarien 2.729,94 € al mes, metre que els professors de secundària en guanyarien 3.096,08 €. Cal tenir en compte, però, que la major part de la pujada salarial arriba a causa del pacte estatal, no de l’increment ofert pel Departament després de la vaga.
Reducció de ràtios i més autoritat per als docents
La proposta de la conselleria, que portarà demà a la mesa sectorial, també planteja canvis en les ràtios de les aules, les quals defensa que s’estan reduint progressivament des de fa anys. En aquests moments, d’acord amb les dades d’Educació, a primària la ràtio és de 21,4 alumnes, mentre que a secundària de 28. L’objectiu de la conselleria és reduir la ràtio fins a 20 alumnes a primària el curs vinent, i 27 a secundària, tot i que volen abaixar-la fins a 25 a tres anys vista. “Una de les necessitats és continuar aprofundit en la reducció, i posem números, xifres i anualitats”, defensen des de la conselleria. Per altra banda, també plantegen reconèixer els docents com a autoritat institucional, la qual cosa estableix un nou marc jurídic per protegir-los d’agressions -tal com ja tenen els metges, per exemple. També inclou actuacions en el marc de l’escola inclusiva, com incorporar nous professionals i crear estructuralment 300 noves figures d’atenció educativa el curs 2027-2028. Unes places que ara depenen d’un programa temporal que depèn de l’Estat espanyol.
La proposta de la conselleria no ha estat ben rebuda per les organitzacions sindicals. Des d’USTEC lamenten a través d’un comunicat que “la proposta queda molt lluny de la reivindicació sindical inicial de l’augment del 25% del salari o del 100% del complement específic, i no incorpora cap clàusula vinculada a l’IPC ni resol el deute acumulat”: “No podem acceptar propostes molt inferiors a les concedides a altres treballadors públics i que ens segueix mantenint en la franja més baixa entre les retribucions del personal educatiu de la resta de comunitats de l’Estat”, argumenten des del sindicat majoritari del sector. Més enllà dels salaris, Educació també planteja petits canvis en les ràtios o la burocràcia als centres. Aquests plantejaments tampoc convencen la part social de l’ensenyament: “Exigim una proposta molt més ambiciosa i respectuosa i fem una crida a seguir-nos organitzant centre a centre i participar massivament en les vagues previstes del 16 al 20 de març”, conclouen des d’USTEC.
