“Abans volia ser mestre per canviar vides. Ara només vull sobreviure fins a la jubilació”. “Vaig entrar per ensenyar, ara només soc una mainadera amb titulació universitària”. “Tinc atacs de pànic abans d’entrar a classe”. “Si tots els docents féssim només les hores que ens paguen, el sistema col·lapsaria”. Aquests són només alguns dels testimonis de mestres i professors, de totes les edats i amb diferents graus d’experiència, recollits pel sindicat majoritari del sector, USTEC, en el seu darrer estudi sobre el malestar docent a Catalunya. Un sondeig exhaustiu, elaborat a partir de les respostes de 10.400 docents, permet fer una fotografia clara del “desgast” generalitzat que denuncien els professionals del sector. Un desgast que afecta els docents, però que també repercuteix directament en els alumnes en un sistema educatiu que senten que s’acosta al col·lapse.
Lluny de millorar, el conflicte sembla agreujar-se: “Jo, personalment, ja he tirat la tovallola. Ara estic a mitja jornada i m’ho combino amb altres feines. Si trobo alguna cosa millor, deixaré d’ensenyar”, assevera amb molta contundència Damià Bardera, professor de secundària i escriptor, en conversa amb El Món. Una situació personal que no és excepcional dins el sistema educatiu. De fet, d’acord amb les dades obtingudes pel sindicat majoritari en la primera part de l’estudi, publicada l’octubre de l’any passat, tres de cada deu docents s’havia plantejat abandonar la professió. El malestar creixent entre els mestres i professors catalans, que s’ha accentuat significativament després de la pandèmia de la Covid, és el principal factor que ha portat milers de docents a tornar a sortir als carrers aquest dissabte al migdia, en una manifestació unitària -convocada pels diferents sindicats del sector- que posa contra les cordes la consellera d’Educació, Esther Niubó. Fins i tot, tal com ja han deixat clar en diverses ocasions, les organitzacions sindicals no descarten endurir encara més el to i convocar una vaga a tots els centres educatius del país.
Desgast i burocràcia
El “desgast” generalitzat dins el sistema educatiu respon a diferents motius, però tots relacionats entre si. Se senten abandonats per l’administració, “desbordats” davant l’excés de burocràcia “innecessària” i acusats de la caiguda del nivell dels estudiants: “Crema molt que el professor sigui la baula més feble de tota la cadena educativa”, argumenta Bardera. A aquesta sensació d’abandonament també s’afegeix la complexitat creixent a les aules i l’estancament salarial. “Tenim una escola del segle XXI, amb burocràcia del segle XXI, amb una complexitat que s’ha multiplicat i amb salaris del segle XX. A Barcelona, amb un sou de professor, ets pobre”, resumeix Xavier Diez, un dels impulsors de l’estudi i articulista d’aquest diari. A banda del salari, Diez assenyala l’elevat volum de paperassa com un dels principals motius del malestar dels docents, ja que els pren temps per fer la seva feina a les aules. En aquest sentit, el mestre veterà David Vilalta, que ha dedicat gairebé cinquanta anys al món de l’ensenyament, també alerta de “l’excessiva burocràcia” com un dels factors que desgasta els professionals de l’educació: “Jo sempre em pregunto, realment el que escric [en informes, per exemple] s’ho llegeixen?”, argumenta Vilalta. D’acord amb les dades d’USTEC, el 64% dels docents enquestats se sent “desbordat” per la paperassa.
El pes del conflicte salarial
Un dels eixos principals que ha motivat la mobilització unitària d’aquest dissabte són els salaris dels mestres i professors, ja que els docents consideren que estan infrapagats. Les dades de l’estudi d’USTEC mostren que més de la meitat dels professionals enquestats -un 58,15%, concretament- considera que el seu salari és inadequat per a les tasques que duen a terme. Segons les conclusions de l’estudi Retribucions dels professors de secundària a Catalunya. Una situació insostenible, presentat aquesta setmana pel sindicat de professors de secundària (ASPEPC-SPS), els docents catalans han perdut un 21,64% de poder adquisitiu des del 2010 i, actualment, són els tercers més mal pagats de l’estat espanyol, després de l’Aragó i Astúries. En xifres, el sou brut d’un docent català és de 2.713,79 euros, segons l’organització sindical, mentre que el d’un de Ceuta i Melilla arriba als 3.521,54, i al País Basc als 3.234,34 euros.
Des del sindicat, tal com també expressen la resta d’organitzacions del sector, expliquen part d’aquestes diferències salarials a causa de l’estancament del complement salarial específic que cobren els docents. Es tracta d’un complement que atorga l’administració catalana a diferents cossos de treballadors de la Generalitat, com ara els Mossos d’Esquadra, els metges o els bombers. Ara bé, la diferència entre la quantitat que perceben els diferents cossos és significativa. En detall, el complement d’un docent és de 689 euros, mentre que el dels Mossos és de 1.661, el dels bombers 1.930 i el dels metges frega els 2.000 euros. Tenint en compte aquesta situació, doncs, mestres i professors reclamen una actualització del complement, que fa gairebé 20 anys que no s’actualitza, i una pujada del sou del 25% per recuperar el poder adquisitiu perdut a causa de la inflació. Per als docents consultats, aquest fet, afegit als altres factors de desgast com la creixent burocràcia, han generat el “còctel” fatal que posa els professionals de l’ensenyament al límit.
El currículum educatiu, un altre focus de conflicte
Dos factors més que influeixen en el “desbordament” dels professionals és l’actual currículum educatiu. Les dades de l’estudi del sindicat majoritari del sector mostren que el 45,21% dels docents enquestats es mostra molt insatisfet amb aquest document, el 27,73% insatisfet, i el 17,43% ni satisfet ni insatisfet. De fet, només un 1,58% dels professionals preguntats veu amb molt bons ulls l’actual currículum. Per a Xavier Diez, aquest és un dels motius que agreuja el malestar de la professió, ja que consideren que l’actual currículum és “confús, poc realista” i, fins i tot, en alguns casos, “dogmàtic”. David Vilalta, però, rebaixa les crítiques sobre l’ordenació de les matèries actuals: “És un currículum amb marge de millora, però estem bastant al dia”, argumenta el mestre veterà, que expressa el seu neguit per l’immobilisme d’alguns mestres a “voler canviar de metodologies”.
L’estudi de la USTEC, però, mostra que el 88,65% dels docents enquestats se sent molt exclòs del disseny de les polítiques educatives, com ara el currículum: “El professorat se sent exclòs dels processos de presa de decisions, la qual cosa alimenta la desconfiança cap al sistema educatiu”, conclouen des del sindicat majoritari. En aquest sentit, Damià Bardera rebutja taxativament l’elaboració de les polítiques que regeixen les escoles i instituts del país: “Hi ha gent que té la indecència de venir-te a explicar com has de fer la teva feina sense haver trepitjat mai una aula”, exclama el professor de secundària, que carrega obertament contra els responsables de la cartera d’ensenyament. “Estem molt invisibilitzats. El discurs oficial és que el nivell comença a millorar a poc a poc, però encara hi ha alumnes que no saben ni llegir. Carda pena”, afegeix amb contundència.
La influència de les polítiques educatives a l’escola inclusiva
Els experts també rebutgen les polítiques que ha posat en marxa el Departament d’Educació per a l’escola inclusiva. El problema no és el contingut de les seves polítiques, sinó els recursos amb què van acompanyades: “Hi ha una clara unanimitat sobre el fet que la política inclusiva sense recursos no funciona. És una política ben dissenyada, però sense recursos i professionals no es pot aplicar”, argumenta Xavier Diez. Un argument que també es veu reflectit en l’informe de la USTEC, en què un 72,38% dels docents enquestats es mostra molt “insatisfet” amb els recursos que s’hi destinen. De fet, només un 1,21% dels professors preguntats creu que els recursos destinats són els adients. “El decret de la inclusiva [de l’any 2017] ja anava acompanyat d’una memòria econòmica, però que no s’ha desplegat. Pots fer molta pedagogia sobre la igualtat d’oportunitats, però si l’administració no fa el que li pertoca, que és posar recursos, és un fracàs. També com a societat”, manté l’impulsor de l’estudi del sindicat majoritari del sector.
Recuperar el prestigi de la professió
Per combatre les problemàtiques que denuncien, els docents reclamen, d’entrada, un increment salarial per poder recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys. També exigeixen incrementar el personal dels centres educatius per poder abordar la complexitat a les aules i, de retruc, reduir les ràtios, i simplificar el gruix de burocràcia que han de fer front diàriament. També volen més recursos per a l’escola inclusiva. Amb tot, mestres i professors consideren que aconseguir aquestes fites permetrà, mínimament, recuperar el “prestigi” de la seva professió, ja que consideren que aquest s’ha degradat significativament en els últims anys. De fet, d’acord amb dades de l’estudi d’USTEC, el 95,51% dels docents enquestats creu que ha perdut prestigi en els últims anys. “Estem en un moment de buidatge de sentit a la feina. Hem de fer de tot menys de professors. Som buròcrates, acompanyants, animadors, psicòlegs, dinamitzadors… Es desdibuixa el teu rol com a professor”, lamenta Damià Bardera.
En aquest sentit, David Vilalta també considera fonamental dissenyar detalladament “què vol dir ser professor”: “És una feina d’atenció als altres que demana comprensió, però també més coses”, argumenta el mestre veterà, que considera que “el prestigi se l’ha de guanyar cada professor”: “Jo en conec molts que en tenen”, apunta. Malgrat les diferents visions sobre el prestigi de la professió, les organitzacions sindicals convocants de la protesta creuen que millorar les seves condicions laborals és un primer pas necessari per dignificar el paper del sistema educatiu a Catalunya. Aquest dissabte ha estat la mostra de força dels professionals del col·lectiu, que, esgotats pel menyspreu que denuncien per part de l’administració catalana, han tornat a sortir al carrer en massa per fer valdre la seva feina. El conflicte, però, encara no ha acabat. Ans al contrari.
