Educació reforçarà els equips docents aquest curs –fruit de l’acord passat amb tres dels sis sindicats educatius– amb un miler de professors nous, més de 500 dotacions per a l’escola inclusiva –personal especialitzat, educadors socials i integradors– i 200 treballadors d’administració i serveis. Aquests increments, que se sumen als 50 euros mensuals addicionals que cobraran els docents aquest curs, no han permès al Govern, de moment, evitar la vaga del 8 de setembre, convocada pels sindicats crítics i les assemblees després del rebuig massiu dels docents als últims acords.
Educació manté l’equilibri entre la proposta de diàleg –que repeteixen en cada intervenció pública– i el bloqueig a noves millores laborals després de la insistència de la USTEC, sindicat de docents majoritari a l’escola pública, la CGT i Intersindical de reobrir les converses. El departament, que aquest dilluns al matí presenta les principals novetats del curs en una roda de premsa, treu pit de l’increment de la plantilla docent i d’altres professionals als centres: el curs comença amb 94.422 dotacions professionals als centres educatius, 1.830 més que a inicis del curs passat. D’aquests, 1.103 són docents i 531 especialistes per al model d’escola inclusiva, amb els educadors d’educació especial com a perfil que més dotacions suma (146), seguit dels integradors (100).
Creixen també les aules d’acollida, que passen de les 1.640 del curs passat a les 2.141 d’aquest any després de limitar-se la ràtio màxima a 18 alumnes per docent. Com a novetat d’aquest curs, apunta també el departament, s’implementen 50 dotacions per a l’acollida d’estudiants de Formació Professional i s’inclouen 50 professionals per acompanyar alumnes que necessiten suport lingüístic en les aules ordinàries.
Una altra novetat és l’increment de 50 euros per nit als docents que van de colònies i viatges escolars, equivalent a tres euros l’hora, un plus a la nòmina que els docents més crítics que participaven de les últimes manifestacions consideren irrisori. La conselleria va incloure aquest increment en el marc del primer acord, ratificat només per CCOO i UGT, en un intent de frenar el boicot a sortides i colònies que començava a cuinar-se als claustres. Segons l’últim recompte, més de la meitat de les escoles públiques ja s’han sumat a aquesta mesura de protesta.
Problemes de climatització a les escoles
D’altra banda, quatre centres començaran en edificis nous –institut Vallcarca (Barcelona), Escola Paco Candel (l’Hospitalet de Llobregat), Escola Les Filadores (Sentmenat) i Escola l’Estel (Castellnou de Seana)– i tres més s’han ampliat –Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires), IE Pere Lliscart (l’Hospitalet de Llobregat) i IE de Caldes (Caldes de Montbui). Educació remarca que es tracta d’una inversió que no es donava des de 2008, necessària per posar al dia una xarxa d’infraestructures antiga. Un 25% dels centres catalans són anteriors al 1965, cosa que genera problemes de climatització que es fan notar sobretot ara a l’estiu. També s’integren a la xarxa pública dos centres concertats: Santfeliu (l’Hospitalet de Llobregat) i centre d’educació especial Lexia (Barcelona).
Els sindicats entenen que aquestes xifres no són suficients per revertir les mancances del sistema educatiu. Sobre la climatització, recorden que la majoria dels centres són antics i tenen sistemes de refrigeració “obsolets”. Una observació que confirmen les mateixes dades de la conselleria: un 25% dels centres catalans són anteriors al 1965. Durant l’última onada de calor del curs, que va iniciar-se just l’endemà d’acabar les classes, amb els alumnes ja de vacances, alguns sistemes territorials van autoritzar dos dies de teletreball als professors, admetent, en un correu intern, que algunes escoles no reuneixen les condicions de climatització adequades per a treballar. Queda el dubte sobre què s’hauria fet si el curs no s’hagués acabat en el moment de l’onada de calor.
Respecte a la resta de demandes, els sindicats crítics demanen una clàusula de garantia salarial que lligui els futurs increments a l’IPC. També exigeixen més dotacions a les escoles per garantir el model d’escola inclusiva i que permetin rebaixar les ràtios, i una inversió general que s’apropi al 6% del PIB que marca la Llei d’Educació Catalana (LEC). Les últimes envestides judicials al sistema d’immersió lingüística també espanta els representants dels docents, que volen blindar el català a les escoles.
