Els docents encara recorden la pugna amb Educació del 2010, quan l’aleshores conseller Ernest Maragall va avançar el curs escolar –compensant-ho amb una efímera ‘setmana blanca’– i proposava revertir la jornada intensiva de juny. Les escoles es van plantar, amenaçant de deixar de fer les colònies si el departament s’hi mantenia ferm. A mig curs, es van anul·lar la meitat de les sortides programades, segons va explicar l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, i el conseller va fer marxa enrere. L’experiència d’aquells dies ha enardit, quinze anys després, les assemblees de docents. Més de 500 centres han decidit que, si les coses no canvien, eliminaran les sortides i les colònies del pròxim curs, una mesura que aplaudeixen els sindicats i que genera sentiments contraposats a les direccions.
El pla es cou als claustres i pretén complementar les vagues que els sindicats tenen previst convocar al maig. “Darrere de les colònies o de les sortides hi ha molts interessos. Hi ha empreses d’autocars que depenen, en part, de les nostres activitats; empreses com Eix Estel o altres entitats, com ara la Fundació Pere Tarrés o Fundesplai, que tenen un negoci de cases de colònies. Si pressionem en aquest sentit podem aconseguir moltes coses”, resumeix Eric Nadal, mestre d’educació física a l’escola Marta Mata (Barberà del Vallès) i membre de l’assemblea de docents del Vallès Occidental. Des de l’Empordà, David Iglesias va demanar als seus companys sumar-s’hi en veure una crida a les xarxes socials. “Amb les vagues ens descompten part del sou, i les colònies són voluntàries i no ens en paguen les hores extra”, reflexiona el docent.
La proposta, que ha anat guanyant força les darreres setmanes, va néixer el febrer passat –en el marc de la primera gran vaga– a les assemblees de docents del Maresme. “Sabem el sentit pedagògic de les colònies, però ha arribat un punt que ens sentim desbordats. Vam demanar als nostres directors compensar les hores de les colònies, però la normativa no ho permet. A partir d’aquí, vam començar el debat”, explica Clàudia Cebrián, portaveu i autora del primer manifest en aquesta direcció. “Ho vam començar a moure als nostres claustres, però enteníem que l’impacte seria menor si ens quedàvem al nostre territori”, afegeix.
Mig miler de centres ja s’han adherit al manifest
En la línia dels seus companys, Cebrián remarca que aturar les sortides de tot un curs té “més impacte que un dia de vaga”. Ara bé, admet que és una decisió més fàcil per als docents, “que no estem obligats a anar-hi”, que per a les direccions, “que reben la pressió de les famílies”. “En el nostre cas, ens deien que només fer-ho al Maresme seria un greuge per als nostres alumnes”, detalla Cebrián, que situa el punt d’inflexió del moviment en un comunicat conjunt dels equips de l’Alt Penedès. Contundent, el manifest exposava: “Els claustres i equips directius dels centres de primària i secundària de la comarca han acordat, fins que no s’arribi a un acord satisfactori, suspendre totes les sortides programades per al curs 25-26 que no estiguin ja compromeses, i no iniciar cap procediment de reserva ni contractació de cara al curs 2026-2027”.
“És un salt important, s’ha generat un efecte bola de neu que ha impulsat el manifest”, ressalta Cebrián. En un mes, el veto a les colònies ha duplicat el nombre d’adhesions i alguns territoris freguen la unanimitat. A l’Alt Empordà, 74 dels 77 centres descarten fer sortides si el departament s’enroca en la seva negativa a negociar. “Vam trobar en aquesta acció, que és molt compartida entre els docents, la manera que tots els centres configuressin una assemblea de docents pròpia”, explica David Iglesias, mestre de l’institut de Peralada i portaveu de l’assemblea de l’Alt Empordà.
“Tenim l’aval de les nostres direccions, que només ens han posat algunes excepcions”, remarca el docent. En aquest cas, alguns instituts de l’Empordà reben subvencions per a programes d’intercanvis i els cicles formatius d’esports necessiten sortir de la zona per complir amb el currículum. “Però són casos puntuals: no farem sortides ordinàries, ningú ens pot obligar i ja està decidit”, confirma Iglesias, que recorda la “responsabilitat” que suposa sortir de l’aula amb els alumnes i critica el complement de 50 euros per dia que s’ha incorporat en l’acord amb UGT i CCOO. “És vergonyós, abusen de la nostra vocació. Però tot té un límit: que vingui el conseller [en referència a Albert Dalmau, que s’ha fet càrrec de la conselleria durant la baixa d’Ester Niubó] a fer les colònies, si les vol”.
Debat sobre les sortides
El veto a les colònies és força unànime entre el col·lectiu docent, que encara ha de decidir com articula el veto a les sortides ordinàries. “Hi ha diversitat d’opinions”, afirma Nadal. Algunes escoles aposten per deixar de fer excursions a l’exterior, mentre que d’altres preferirien eliminar tota mena d’activitat extraordinària. Això suposa, també, que cap col·lectiu, entitat o empresa de lleure es traslladi al centre a fer una activitat. “No volem alimentar el sistema fins que els docents tinguem cobertes les nostres necessitats laborals bàsiques”, remarca Nadal, partidari d’aquesta segona opció més dràstica.
Sigui com sigui, els tres docents confien en la mobilització de les darreres setmanes i apunten que només un acord satisfactori amb el departament frenarà la iniciativa. Cebrián, des del Maresme, insisteix en la necessitat que la resta de la comunitat educativa faci costat als docents. En aquest sentit, demana a totes les empreses que “depenen de les sortides escolars” que facin “un gest de pressió de cara al departament”. D’altra banda, les associacions de federacions de famílies d’alumnes de Catalunya (aFFac) han fet costat als mestres en les seves reivindicacions, demanant especialment que el pressupost d’Educació es destini a l’escola pública, però no s’han pronunciat públicament sobre aquesta mesura de pressió.
Els sindicats defensen el veto
Els sindicats situen el veto a les colònies, que neix de les assemblees, com a exemple de la mobilització que hi ha als centres. “És una mesura de pressió contra un acord que s’ha signat per la porta del darrere”, apunta la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura. El sindicat, majoritari entre els docents, ha elaborat una guia pràctica perquè els mestres puguin executar la mesura. En el cas de les colònies, recorden que són opcionals si impliquen pernoctació. Sobre les sortides, matisen que el docent no pot negar-s’hi si formen part de l’horari lectiu i es compensen les hores extres.
En tot cas, aquesta mateixa guia exposa el camí per eliminar aquest tipus d’activitats extraordinàries: en primer lloc, un terç del professorat s’ha de posar d’acord per incloure el debat a l’ordre del dia del claustre. Segons el Decret 102/2019 d’autonomia dels centres, el veto es podria aprovar si hi ha majoria simple (més nombre de ‘sí’ que de ‘no’). Superat aquest tràmit, cal que la mesura sigui aprovada pel Consell Escolar.
En el pitjor dels escenaris, pot passar que els docents topin amb la negativa de les direccions o de la resta de la comunitat educativa amb representació al claustre. Segura afirma que les direccions “no poden oposar-s’hi” si hi ha majoria suficient per celebrar un claustre i recorda, interpretacions del reglament a banda, que és impossible fer colònies sense docents. “No són obligatòries i es negaran a anar-hi”. “I rebran tot el suport del sindicat”, conclou.
La Intersindical, que va intentar impulsar la mesura –sense èxit– anys enrere, també veu les accions impulsades per les assemblees com una mostra de “bona organització” entre les bases. El portaveu Marc Martorell respon el conseller Albert Dalmau, que dies enrere demanava “responsabilitat” als docents, assenyalant les condicions en què els docents han d’anar de colònies. “Quan vam mirar d’impulsar-ho, no ho veia clar. Les sortides són clau en infants vulnerables, però en cap altre sector públic és admissible fer hores extres sense que te les paguin, per tant, és responsabilitat del departament”, reflexiona.
Als instituts, la situació és similar a les escoles, si bé les sortides agafen un altre tarannà. Tanmateix, un de cada cinc centres adherits al manifest formen part de l’educació secundària. “En línies generals, els professors no estan esperant que arribin les colònies, però tampoc diria que els instituts tenen problemes per trobar docents que vulguin anar-hi”, considera Ignasi Fernández, portaveu de Professors de Secundària (Aspec). La pilota és ara a la taula d’Educació. Mentrestant, però, mig miler de centres treballen amb la hipòtesi d’eliminar les colònies.
