El curs educatiu comença en la mateixa línia que el passat, amb una escalada de protestes progressiva que arrencarà amb accions als centres i s’estendrà amb una doble jornada de vaga i una gran manifestació al centre de Barcelona. Els sindicats educatius responen així a la consulta que van enviar la setmana passada als docents, que dibuixava un escenari de divisió però partidari, a grans trets, a continuar amb les vagues. L’opció d’una única vaga era la més votada.
En aquest sentit, els docents faran una gran manifestació el dissabte 21 de novembre com a prèvia d’una vaga el 26 de novembre. A aquestes dues jornades cal sumar-hi la vaga general de l’11 de novembre, convocada per UGT i CCOO pel preu de l’habitatge i secundada per la majoria dels sindicats educatius. Els sindicats consideren que el Departament d’Educació encara té marge per millorar els últims acords educatius, rebutjats per la major part de la plantilla, i demanen un nou marc negociador sense les organitzacions que els han secundat.
El cansament dels docents, després d’un any de protestes i una quinzena de vagues, s’havia fet visible en la vaga d’inici de curs i també en la consulta dels sindicats. La meitat de la plantilla aposta per fórmula de protesta alternativa a les vagues aquest primer trimestre, un aspecte que tant sindicats com claustres no veuen com una acceptació dels últims acords sinó símptoma de les múltiples jornades de vaga.
Les organitzacions fixen, per tant, dues aturades en aquest primer trimestre –només una exclusiva de docents– i apunten a la manifestació del 21N com a eix troncal de les protestes. “El 21 de novembre”, apunta la USTEC, “ha de reforçar aquesta força compartida i la participació en la vaga del 26N”. “Cada jornada de vaga suposa un esforç que hem de fer valer. Ens comprometem a preparar-la amb els centres, amb objectius clars i una negociació que permeti assolir-los”, conclou. Les altres organitzacions convocants, la CGT i Intersindical, també han avisat que les protestes seguiran si Educació no torna a seure amb ells a negociar futures millores.
Què demanen els docents?
Els sindicats han fixat noves prioritats, aparcant la batalla salarial que va centrar les últimes negociacions, però insistint en la millora de l’escola inclusiva que també va fixar l’ordre del dia de més d’una trobada en l’última negociació. Els objectius ara van més enllà, començant per un acostament al 6% d’inversió sobre el PIB per a ensenyament. El Govern n’ha acceptat el repte, cridant els partits de l’oposició a un debat sobre com assolint-lo i fixant un nou full de ruta tres anys vistes: primer es vol equiparar la inversió mitjana que hi ha a l’Estat (4,46%) abans del 2023 i després mirar com s’arriba al famós 6%.
Mentrestant, els sindicats apunten que es poden anar fixant més millores, com la protecció dels salaris davant l’increment de l’IPC amb una clàusula d’actualització automàtica, una reducció de ràtios més agressiva o una rebaixa de la jornada lectiva a 35 hores. També s’apunta que cal revertir el creixement de burocràcia i blindar el català a les aules.
