El nou calendari de mobilitzacions fixat pels sindicats i les assemblees recullen el sentiment dels docents, que s’han mostrat dividits sobre la intenció de fer vaga. El sentir general és que els últims acords encara no reuneixen unes bases acceptables, però el curs passat va acabar amb desenes de vagues i un forat gran a la butxaca. Amb aquest context, el nou calendari recollia “accions als centres” per a aquest dimecres; la prèvia d’un full de ruta amb vaga el dia 26 de novembre –que se suma a la vaga general del dia 11– i una gran manifestació el 21. Només dues grans accions el primer trimestre per agafar embranzida.
Les accions d’aquest s’han traduït en la lectura d’un manifest a l’hora del pati en diferents escoles. A les portes de l’Institut Eugeni d’Ors, a l’Hospitalet de Llobregat, una vintena de docents de tres instituts de la zona s’han reunit per “demostrar que continua la lluita per millorar”. Podrien ser-ne més, com el curs passat, que aquest mateix escenari va reunir una seixantena de persones en contra del pla pilot dels mossos. Però l’energia dels docents a inici de curs no és la mateixa. La concentració reunia també docents del Margarida xirgu i l’Institut Pedraforca, que només han sumat quatre persones a la protesta.
“Això no és com una empresa en què després de les vacances contínues amb el que vas deixar pendent abans de marxar”, comenta un dels docents concentrats per explicar la reorganització que pateixen els centres cada any. Molts professors canvien de plaça i cal crear noves sinergies, admeten des de la USTEC. Les mobilitzacions, a inici de curs, sempre són “més difícil” que al final, insisteixen.
Escoltant el manifest, els alumnes de batxillerat –alguns subjectant la pancarta– escolten tímids, com tímids són els seus crits a favor d’“ee-du-cació pública i de qualitat”. Els professors són més enèrgics. “La major part de les mesures acordades encara no s’han aplicat i les que s’han anunciat són del tot insuficients”, apunta el manifest, que lamenta que “els problemes continuen”. “Les ràtios continuen sent massa elevades, les plantilles són insuficients, els salaris han perdut poder adquisitiu, la burocràcia ens ofega i molts centres presenten mancances estructurals”, es queixen els docents. “Reclamem també una educació en català amb els recursos necessaris, unes condicions laborals dignes i recuperar la democràcia als centres educatius”, conclouen.
Els alumnes de batxillerat, amb els docents
Els docents asseguren que els alumnes –més els de batxillerat que de l’ESO, diuen– entenen les seves reivindicacions. I els pocs estudiants que són fora ho confirmen. “Un alumne que ara ja és a la universitat ens va animar a tots l’any passat a participar de les manifestacions. Ell va sortir fins i tot a la tele i els de 2n de batxillerat li hem agafat el relleu”, expliquen a El Món. Volen fer colònies, admeten preguntats per l’acció més polèmica, però entenen el professorat. “És el que hi ha”, conclouen el més endarrerits, que arribaran tard a classe.
Participaran de la manifestació del dia 21? La majoria, encara tímids, no saben què respondre. El delegat sindical de la USTEC a l’Hospitalet, Xavier Vilanova, remarca que la intenció és reunir el conjunt de la comunitat educativa –docents, entitats i famílies– en una jugada històrica. “L’educació és una qüestió de país”, ha reblat, “i s’intenta remar conjuntament”. Una de les reclamacions de la manifestació serà l’objectiu d’arribar a una inversió del 6% del PIB per a educació, un fet que “interpel·la a tothom”, diu Vilanova, que voldria que aquesta partida fos íntegra per a l’escola pública.
A les portes de l’institut també han parlat representants de l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), integrada per docents afiliats a sindicats i d’altres sense carnet. En les darreres hores, les assemblees també han passat a l’acció amb una enquesta distribuïda als centres per detectar mancances lingüístiques i forçar l’executiu a impulsar mesures per enfortir el català als centres. Altres reivindicacions de les assemblees són la reducció de les ràtios o altres millores estructurals enfocades, per exemple, a la millora dels equipaments.
