La dosi de reforç després del contagi de Covid pot esperar entre 3 i 6 mesos

La decisió del ministeri de Sanitat perquè els contagiats de Covid es puguin vacunar amb la dosi de reforç només quatre setmanes després del contagi ha aixecat polseguera. Molts contagiats no entenen per què s’han de vacunar tan poc temps després si tenen anticossos naturals que els protegeixen d’una nova infecció. Els experts consultats per El Món, però, no veuen cap perill que desaconselli aquesta tercera dosi, però asseguren que es pot esperar entre tres i sis mesos per tornar a vacunar-se després del contagi. Als sis mesos, els anticossos naturals disminueixen, per la qual cosa Salut intenta escurçar el termini per aplicar les dosis de reforç i reduir la incidència. 

L’investigadora d’ISGlobal, Sílvia de Sanjosé, assegura que la decisió de reduir aquest interval entre la malaltia i la dosi de reforç s’ha pres en diversos països, sempre segons les pautes dels mateixos fabricants de les vacunes, per intentar mantenir més temps la resposta immunitària. “Òmicron és molt resistent a les vacunes a l’hora d’infectar, però la dosi de reforç afavoreix que els casos siguin lleus”, explica l’experta. Afegeix que actualment la tercera dosi es posa en persones que han passat la Covid recentment perquè és possible que no hagin passat encara l’Òmicron. “Així s’evita la infecció per la nova variant i la gravetat per la Delta”, explica. 

Persones fan cua per vacunar-se al punt de vacunació de Fira de Barcelona / JAG

És complicat saber si s’ha passat Òmicron o la malaltia ha estat conseqüència de la variant Delta, per la qual cosa podria ser complicat decidir si convé vacunar-se amb la dosi de reforç. Aquests dubtes es podrien resoldre amb una prova mèdica. “A Israel hi ha estudis sobre una quarta dosi que podria incloure persones que hagin passat Òmicron, però les dades són molt poc sòlides encara”, assegura de Sanjosé, que defensa que és molt difícil infectar-se amb una mateixa variant dues vegades. És per això que qui s’hagi infectat amb Òmicron tindrà bona immunitat i “caldrà avaluar la necessitat d’una altra dosi”.

“Els tres primers mesos estàs protegit, no cal córrer a vacunar-se”

“La barreja de vacunació i immunitat natural és el que aconseguirà que tinguem més protecció i que es pugui acabar tractant la Covid com una epidèmia i no una pandèmia”, defensa el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí, Manel Cervantes, que reitera que “passar la malaltia i vacunar-se és la millor eina”. Tot i així, assegura que “la qüestió no és que s’hagi d’administrar la tercera dosi a les quatre setmanes de passar la malaltia, sinó que es pot fer”. 

Els tres primers mesos estàs protegit, no cal córrer a vacunar-se quan ha passat un mes”, sosté l’expert, que comparteix l’opinió del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que aquesta setmana ha assegurat al programa Tot es mou, a TV3, que es pot esperar fins a un màxim de sis mesos. “Es crida a posar-se la tercera dosi quatre setmanes després perquè amb Òmicron la protecció de les vacunes no és tan alta, però si es fa al tercer mes no passa res, de fet és molt recomanable”, explica. 

El doctor Julià Blanco, investigador del grup de virologia i immunologia cel·lular d’IrisCaixa, considera que es pot esperar fins a 6 mesos per rebre la dosi de reforç. Creu que un mes és “poc temps” perquè una infecció té un impacte en el sistema immunitari “pràcticament igual al de la vacuna”. “No té gaire sentit vacunar al cap de quatre setmanes, probablement es pot esperar sis mesos, un temps més prudent”, resol.

Estimular la memòria cel·lular

“Quan es posa la vacuna per primera vegada es busca una resposta d’anticossos. Pot ser que amb la primovacunació ja es generi una bona resposta cel·lular, però majoritàriament es genera amb les dosis de record perquè allarguen la protecció”, la doctora Cristina Masuet, de l’Hospital de Bellvitge. “Amb les dues dosis es genera una resposta d’anticossos que al cap de sis mesos fa una davallada important”, assenyala Masuet, que ressalta la importància de posar-se la dosi de record per estimular de nou les cèl·lules i que generin anticossos ràpidament per evitar una infecció greu quan el cos s’exposa a la Covid. 

Per això, recomana administrar-se la tercera dosi als sis mesos de rebre la segona en cas que no s’hagi passat la malaltia i vacunar-se després d’haver passat la infecció per assegurar la resposta cel·lular. “Estem veient molta gent contagiada perquè fa més de sis mesos de la seva primovacunació”, explica. 

Una infermera administra una vacuna d'AstraZeneca / CAM
Una infermera administra una vacuna d’AstraZeneca / CAM

Segons la doctora, les persones que s’han contagiat es poden posar la dosi de record “quan considerin”, però recalca que és important fer-ho per reforçar la resposta cel·lular després de passar la malaltia. Masuet afegeix que un cop rebuda una dosi de record no caldria tornar-se’n a posar perquè les cèl·lules “ja estarien plenament estimulades”. Adverteix, però, que s’hauria de comprovar que la gent més gran té una bona resposta cel·lular per decidir si la franja a partir de 65 anys s’ha de seguir vacunant periòdicament. 

Sobre la necessitat de comprovar si s’ha passat la malaltia amb Òmicron o amb Delta, Masuet assegura que les decisions de salut pública han de ser uniformes, perquè als laboratoris “no es mira persona per persona la variant amb què s’ha infectat”. 

Les UCI del Taulí no tenen cap malalt per Òmicron

Cervantes assegura que hi ha motius per a l’optimisme amb la nova variant, que malgrat ser molt més contagiosa provoca una malaltia més lleu. “No hem tingut cap malalt que estigués a l’UCI per una pneumònia i fos d’Òmicron, encara són Delta”, explica Cervantes, que puntualitza que a planta ja són meitat i meitat. “És una bona notícia perquè vol dir que predomina la gent que ho passa lleu”, celebra per recalcar que “aquesta és la foto de gener”. 

Lamenta que el sistema de salut estigui col·lapsat amb “proves de persones que poden quedar-se a casa tranquils set dies perquè es troben bé”. A més, coincideix en la reivindicació dels metges de família de deixar de fer tasques administratives per centrar-se en els pacients i el que poden fer per ells com a professionals sanitaris.

L'UCI de l'Hospital Parc Taulí / ACN
L’UCI de l’Hospital Parc Taulí / ACN

Impossible fer més del que es fa

De Sanjosé assegura que “s’ha de fer molta monitorització del que està passant” per prendre decisions en els mesos que venen. “Ara és pràcticament impossible fer més del que es fa: ja s’estan posant dosis de reforç a bona part de la població i es manté la prevenció al màxim”, assenyala. 

Part d’aquesta monitorització que demana Sanjosé l’ha de fer a nivell global l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS va refusar recentment tractar la Covid com una malaltia endèmica en senyalar que l’allau de casos a tot el món no ho permet. Principalment van destacar l’augment de casos a la zona dels Balcans, on la majoria de països tenen una taxa de vacunació molt baixa. 

Cervantes, però, dirigeix la vista a l’Àsia perquè considera que com “fa dos anys que no es contagia ningú” la població d’aquesta zona no tindrà la protecció necessària per fer front a noves variants. Argumenta que la rígida política d’aquests països ha fet que no hi hagi contagis i, per tant, la població no gaudeixi d’immunitat natural i s’hagi de basar la protecció únicament en la vacuna. 

A banda, el cap de malalties infeccioses del Parc Taulí considera que s’han d’enviar dosis suficients a l’Àfrica perquè es vacunin “no com una imposició, sinó per la seva convicció”. “Molts països d’Àfrica han fet campanyes de vacunació excel·lents per a altres malalties, no hem de pensar que és impossible que es vacunin ara”, defensa Cervantes, que tot i així admet que pot ser complicat per les condicions en què s’han de mantenir les vacunes. “És important perquè quant menys circuli el virus més difícil serà que una mutació es converteixi en una soca perillosa per un accident biològic”, recorda. El següent pas en la pandèmia és controlar la situació fins que sigui possible gripalitzar la Covid. 

Nou comentari