El procés d’estabilització ha portat amb ell multitud de conflictes entre interins i funcionaris, però qui assenyalen tots dos col·lectius és la Direcció General de Funció Pública, del Departament de Presidència de la Generalitat. L’últim dels conflictes que ha generat l’estabilització ha estat amb els anomenats subalterns dels instituts. Aquests treballadors de la Generalitat denuncien “discriminació” i estan disposats a “fer soroll” fins que la situació es reverteixi. Es tracta dels conserges, els treballadors que obren les portes dels centres, encenen les llums, fan fotocòpies, agafen les trucades… I que són els més mal pagats de l’administració. A la mala situació salarial, s’hi suma el fet que després del procés d’estabilització encara queden 490 subalterns que no saben què passarà amb els seus llocs de feina.
José M., conserge d’un centre del Baix Llobregat, denuncia que Funció Pública ha anul·lat la convocatòria d’oposicions que ja tenien sobre la taula i que seran l’únic cos de la Generalitat que no pugui lluitar per la seva plaça en una oposició reduïda aquest mes d’abril. I és que aquest 26 d’abril la resta de cossos de la Generalitat tindran un examen d’oposició light, amb temari reduït, proves no eliminatòries i mèrits. Els conserges, en canvi, no tenen cap oposició sobre la taula després que la que s’havia convocat el 2020 hagi estat anul·lada.
Una oposició no pot estar convocada més de tres anys, per la qual cosa la coneguda com a 243 finalment es va cancel·lar “sense explicacions” el 5 d’agost de l’any passat. Teòricament, havia de servir per estabilitzar 312 persones de les 4.649 que s’hi volien presentar. Però la situació, a més, només empitjora. Segons l’última publicació al DOGC, un cop es facin oposicions per als subalterns –encara no hi ha nova data– només 44 de les places aniran destinades a subalterns sense discapacitat intel·lectual.
Una oposició ‘light’, l’única demanda del cos de subalterns
El José ha creat un grup de Telegram dels afectats per aquesta decisió de Funció Pública. Insisteix que l’únic que demanen és l’oportunitat d’examinar-se en una oposició light per poder obtenir una plaça, com la resta d’interins. Aquesta oposició reduïda que se’ls nega consisteix en un temari més simple, de 4 temes en comptes de 10, proves no eliminatòries –en les oposicions normals, si no se supera la primera part no es pot fer la segona– i amb valoració de mèrits. Per aconseguir-ho han enviat cartes a Funció Pública en què mostren el seu desacord i demanen una solució a aquest “greuge”.
Principalment, es queixen que s’hauran d’examinar de deu temes, mentre que la resta de cossos faran les proves amb un temari reduït. L’examen, per tant, serà més complicat del que consideren que caldria, i inclourà qüestions que haurien de quedar fora en una oposició light: el marc constitucional, l’organització de la Generalitat, els drets de les persones interessades en un procediment administratiu i tot allò relacionat amb el personal que treballa a la Generalitat, drets i deures, règim disciplinari, incompatibilitats… Qüestions que els conserges no han de fer servir mai en la seva feina.

Funció Pública diu que els temaris seran simplificats, però els afectats no en tenen notícia
La resposta de l’administració al conflicte i a les queixes dels afectats és confusa. A preguntes d’aquest diari, els portaveus de Funció Pública asseguren que es va anul·lar l’oposició convocada el 2020 perquè no es podia mantenir precisament perquè “no incloïa cap de les posteriors mesures de simplificació i reducció de temaris i de proves no eliminatòries”. “No es podia dur a terme en condicions equivalents a les dels processos d’estabilització derivats de la Llei 20/2021”, argumenten. “La temporalitat d’aquest col·lectiu es podrà abordar a través de les ofertes públiques d’ocupació ordinàries del 2022 i el 2023, que ja estan aprovades i que es convocaran pròximament”, continuen les mateixes fonts.
Segons aquest relat de la Generalitat, ja s’han publicat els “temaris simplificats i adaptats a les funcions dels cossos i escales de personal funcionari d’administració general i especial”, que s’aplicaran als “processos de selecció ordinaris que es convoquin a partir d’ara”. I subratllen que la convocatòria que s’ha anul·lat no tenia temari reduït, mentre que “les futures convocatòries ordinàries tindran un temari simplificat com en la resta de cossos”. Però els afectats no en tenen cap notícia. De fet, consultats de nou arran del que sembla una novetat, els afectats asseguren que seria un gran avenç del qual no han estat informats i afirmen que els sindicats que els representen han demanat una reunió urgent aquest dimarts amb Funció Pública per aclarir la situació.
Molt neguit: “Som 490 subalterns als llimbs”
Una de les subalternes que ha enviat cartes a Funció Pública i s’ha unit al grup d’afectats per estar informada és la Noelia, conserge d’un institut de Roses. Fa quatre anys que i mig que treballa com a subalterna, però no ha aconseguit plaça en el procés d’estabilització. “Estic estudiant pel meu compte fins que convoquin l’oposició, llavors m’apuntaré a una acadèmia”, explica la conserge, que lamenta que Funció Pública els “doni allargues”.
“És una sensació de neguit constant, molta preocupació, perquè no sabem què hem de fer ni què passarà amb nosaltres”, lamenta. Titlla de “vergonya” el fet que en la pròxima oposició només 44 places siguin per a persones sense discapacitat intel·lectual i es mostra molt preocupada pel seu futur laboral. “A més de no deixar-nos fer una oposició reduïda [a l’espera que es confirmi el canvi de posició de la Generalitat] ens limiten les places fins aquest extrem”, critica. Recorda que hi ha gent afectada a tot el país i que no els han donat cap explicació a aquesta “discriminació”.

“Per què nosaltres no tenim una opció d’estabilització com la resta de cossos?”, es pregunta abans de recordar que són gairebé 500 subalterns els que són “als llimbs”. Coincideix amb el seu testimoni l’Úrsula, una conserge de Rubí que porta gairebé quatre anys “arrossegant la preocupació” pel seu lloc de feina. “Lluitem perquè es tinguin en compte els mèrits i el temps que portem i perquè se’ns redueixi el temari com a la resta de cossos”, explica. Assenyala que sempre són “el cos més perjudicat” i lamenta la “falta d’estabilitat salarial i psicològica” a què estan sotmesos.
“Estem en una situació angoixant, perquè no sabem com serà el nostre futur. És esgotador estar sempre esperant a saber què serà de nosaltres”, insisteix. Se sent “en terra de ningú” i denuncia que els sindicats tampoc no els donen prou informació. “Per això m’he unit al grup, per poder estar assabentada del procés d’estabilització”, conclou.