El Govern ha rebut aquesta setmana un nou revés del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha tombat la mesura proposada per l’executiu de Pere Aragonès d’ampliar la llista dels municipis amb toc de queda. Així, el toc de queda acaba aquest divendres a les 00h als 19 municipis on encara estava vigent. Mentre Salut segueix defensant el toc de queda “per raons estrictament sanitàries”, els tribunals no hi estan d’acord i els posen pals a les rodes. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha insistit en diverses entrevistes publicades aquesta setmana que el toc de queda busca “evitar certes actituds que la nit convida a tenir”.
Per això, el Govern va proposar la setmana passada mantenir el confinament nocturn als municipis de més de 20.000 habitants on la incidència estigués per sobre de 125 casos per cada 100.000 habitants. Una petició que els tribunals han rebutjat en considerar-la “desproporcionada” perquè impacta contra els drets fonamentals. “El control de les interaccions socials no és cap criteri sanitari”, recollia la darrera sentència del TSJC sobre el toc de queda que ha portat el Govern a suprimir la mesura a tot el territori.
La justícia defensa que així com durant el dia la policia administrativa s’encarrega d’evitar aglomeracions, durant la nit hauria de ser igual. Per això, el tribunal tomba el toc de queda en considerar que l’administració “disposa de mitjans igualment efectius i menys lesius per als drets fonamentals i llibertats públiques” per a controlar l’evolució de la pandèmia.
“La sentència corregeix un error de l’administració”
Els experts en dret consultats per aquest diari comparteixen la visió del tribunal i consideren que “corregeix un error de l’administració”. Així ho defensa Guillem València, jurista de l’Institut Ostrom. “El Govern concep el toc de queda com una mesura d’ordre públic quan és una mesura de control de la pandèmia”, assenyala València, que recorda que “l’única justificació” per al toc de queda és “reduir contagis”. L’expert considera que no es pot proposar aquesta mesura perquè hi hagi botellots i assenyala que el Govern “ha fallat” a l’hora de justificar la necessitat d’imposar el confinament nocturn.
El darrer intent del Govern per intentar ampliar el toc de queda tampoc no va servir perquè el tribunal l’avalés. De fet, a la sentència la justícia lamentava que el toc de queda “resultaria encara més innecessari i desproporcionat” als municipis més poblats que proposava el Govern i que “no superen la incidència que estableix el mateix executiu per aplicar la mesura”. En aquest sentit, l’expert de l’Institut Ostrom assegura que “hi ha tants canvis de criteri del Govern que acaben impossibilitant que el TSJC validi el toc de queda“.
“El tribunal busca garantir que l’acció del Govern és proporcionada i respectuosa amb els drets de la ciutadania”, recorda València, que està d’acord amb la decisió del TSJC “perquè es basa a garantir que la mesura sigui proporcionada, tal com estableix la llei de salut pública aprovada pel Parlament”.
“Més ordre públic que salut“
València rebutja que s’apliqui aquesta mesura “perquè hi hagi problemes per controlar les aglomeracions a la nit”. Assenyala que el que cal és “posar més recursos” en lloc de “lesionar drets fonamentals”. “És com si perquè dos nens es peguen al pati tots s’han de quedar a classe. El que s’ha de fer és posar més recursos perquè no passi”, afegeix com a exemple.
En el mateix sentit, l’advocada i economista Raquel del Haro coincideix que el Govern fa servir un criteri “més aviat d’ordre públic que de salut”. Del Haro defensa un dels arguments de la sentència del TSJC: “Si hi ha mitjans policials per mantenir l’ordre públic durant el dia aquest mecanisme es podria seguir mantenint a la nit”. A banda, assenyala que “el toc de queda l’hem tingut durant mesos i la incidència no ha deixat d’augmentar“, per la qual cosa a parer seu s’haurien de buscar alternatives com ara “incrementar el ritme de vacunació”.
El triple criteri de proporcionalitat
Del Haro adverteix que les mesures que atempten contra drets fonamentals, com la llibertat de moviment, han de complir tres criteris per garantir la seva proporcionalitat. El primer és “ser susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat”, és a dir, justificar que la mesura és necessària, en aquest cas, per reduir contagis. El següent requisit a complir és que “cap altra mesura menys lesiva pugui aconseguir aquest objectiu”. “Per últim, ha de ponderar que els beneficis que pot aconseguir siguin més grans que els perjudicis que pot causar”, afegeix l’advocada.
Alguns experts defensen la necessitat de crear una llei de pandèmies que faciliti l’aprovació d’aquest tipus de mesures. Del Haro, en canvi, considera que en cas de dur-la a terme s’hauria de garantir que només es pogués aplicar en situacions molt concretes i seguint el triple criteri de proporcionalitat. València coincideix amb l’advocada i rebutja una llei d’aquestes característiques, que titlla de “molt mala notícia”. “Fer una llei perquè l’administració faci el que consideri sense seguir criteris sanitaris sinó d’ordre públic no seria bona idea”, afegeix.
Curtcircuit en la comunicació
L’advocada denuncia que la sentència encara no està publicada al web oficial on es pot trobar tota la jurisprudència dels tribunals espanyols. “És impossible tenir una població informada si no es publiquen les sentències que els afecten el mateix dia que es dicten”, assenyala Del Haro, que lamenta que els ciutadans no puguin llegir-la íntegrament i hagin de conformar-se amb els fragments que recull la premsa.
L’experta en dret constitucional per la UB Mar Aguilera també considera que la comunicació falla, en aquest cas entre el poder judicial i l’executiu. “No cal una submissió d’un a l’altre, però sí que necessitem diàleg”, explica Aguilera, que considera que en circumstàncies excepcionals com les que vivim les decisions haurien de ser consensuades. “El Govern hauria d’explicar millor per què creu que cal aquest confinament nocturn”, assenyala després de recordar que qualsevol limitació d’un dret fonamental ha d’estar molt raonada. “Potser en aquest país no hi ha prou cultura del que significa tenir drets fonamentals, que comporta avantposar-los a les decisions del Govern”, lamenta.
Festivals multitudinaris versus toc de queda
Aguilera considera que és “una contradicció” del Govern demanar ara el toc de queda quan fa tot just dos mesos “feia proves de concerts massius”. “Si a casa meva faig un pastís i em surt malament només he espatllat unes postres, però si surt malament una prova on ajuntem a molta gent hi ha morts”, assenyala l’experta, que més enllà de l’opinió jurídica vol deixar clar que és “un contrasentit” organitzar festivals massius en pandèmia.
