Els casos d’escabiosi (o sarna, com se la coneix de forma popular) han experimentat un augment espectacular després de més d’un any de pandèmia. Aquesta és la impressió de diversos metges que el mes passat van revelar en declaracions a EL MÓN que aquesta afectació de la pell havia agafat tints d’epidèmia dins de la pandèmia de la Covid-19. Aquest diari ha tingut accés ara a dades concretes sobre la incidència de la malaltia als centres d’assitència primària de la gerència territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS). D’acord amb les dades a les quals ha tingut accés EL MÓN l’any 2020 en aquest conjunt de CAPs (que inclou els de Barcelona ciutat i Montcada i Reixac) es van fer 2.015 registres de casos nous de sarna, 234 més respecte al 2019, quan se’n van notificar 1.787. Però la dada més sorprenent és la que fa referència al 2021. Durant el primer semestre d’aquest any s’han fet 1.750 registres de casos nous, una xifra pràcticament equiparable a la de tots els casos que consten en els registres de fa dos anys.
Cal tenir en compte que les dades del 2020 s’han d’interpreptar amb cautela pel fet que va ser un any marcat per l’excepcionalitat de la pandèmia de la Covid-19, un fet que fa pensar que hi ha un volum elevat de casos que no s’haurà registrat i, en conseqüència, s’haurà produït un infradiagnòstic. En tot cas, les dades fan pensar als experts que la incidència continua agumentant. Alguns CAPs de la ciutat es veuen afectats especialment, amb increments destacats. Aquest és el cas del CAP del Passeig de Sant Joan, on l’augment de casos el 2020 va ser del 30% respecte l’any anterior. Pel que fa a la franja d’edat on els casos augmenten més, les dades obtingudes per EL MÓN indiquen que es tracta la de persones entre els 15 i els 45 anys. En aquesta franja els experts consideren la sarna com una possible infecció de transmissió sexual.
Tot i aquest augment exponencial que perceben els metges a les seves consultes, el Department de Salut, consultat per aquest diari en repetides ocasions, no ha fet comentaris sobre la situació de la escabiosi a Catalunya. La Generalitat tampoc ha facilitat les dades sobre la incidència a la resta del país. Alguns dels experts consultats assenyalen que en tractar-se d’una malaltia que arrossega molt d’estigma fins i tot les administracions prefereixen ni mencionar-la. El silenci que envolta la malaltia acaba sent també un problema perquè les persones que són diagnosticades no avisen els seus contactes estrests per informar-los de la situació per vergonya. Això fa que, en conseqüència, les infeccions es vagin multiplicant sense aturador.
Alba Martínez, metgessa de família i membre del grup de dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), l’augment de casos de sarna no està relacionat només amb possibles contactes sexuals sinó també per un contagi que s’ha produït entre persones que conviuen. Amb l’escabiosi ha passat com en el cas d’altres malalties de transmissió sexual durant el 2020: s’ha produït una disminució de diagnòstics que en realitat “no és real”, sinó que els casos estan tapats pel fet que durant la primera onada de la Covid-19 “hi va haver un infradiagnòstic”. Martínez estima que la incidència va anar agumentat però no va quedar registrada també perquè se suposa que moltes persones van anar directament a buscar algun tractament a la farmàcia i el devien compartir amb els convivents.
La pandèmia, que ha implicat una sèrie de restriccions a la mobilitat, ha pogut tenir també un efecte sobre la proliferació de casos de sarna i per això es veuen més situacions que estiguin vinculades a la relació amb convivents més que no pas per relacions sexuals. Martínez apunta que la incidència ha augmentat també entre persones vulnerables que durant la pandèmia han tingut dificultats per accedir a recursos i serveis on poder tenir cura de la seva higiene personal. Alguns recursos han tancat durant mesos i altres han limitat les hores d’accés. Les persones que viuen en infrahabitatges o al carrer també són les més afectades.
Infradiagnòstic d’infeccions de transmissió sexual
Però la sarna, tal i com destaca Martínez i altres experts, no és una afectació només de persones en situació vulnerable, perquè es registren casos en persones de totes les condicions socials. S’han vist molts casos en pisos d’estudiants i entre famílies. Aquesta metgessa creu que caldria estudiar més a fons la situació que s’ha produït amb l’escabiosi a causa del confinament. “Es pensava que al principi de la pandèmia, com que augmentava la distància social, es reduirien les infeccions de transmissió sexual, però no s’han reduït, el que es va reduir és el número de diagnòstics perquè no es podien fer PCR —es prioritzava per fer coronavirus— o altres dificultats, però després ha revifat”. Malalties com al sífilis, de transmissió sexual, ha estat diagnosticades en fases més tardanes i el mateix passa amb l’escabiosi. EL MÓN ha demanat al Departament de Salut dades del 2020 sobre malalaties de transmissió sexual, informació que no ha facilitat.
Sobre la manca de difusió sobre el problema de la sarna, aqueta metgessa considera que és normal perquè la pandèmia “ho monopolitza tot i no es parla de moltes coses”. A banda, la sarna “continua sent un tabú” que es tracta “com si fós problema dels altres, que no pot ser meu”. Entitats com la CAMFIC han fet actuacions al respecte, com renovar el full d’informació per pacients. La sarna provoca una picor intensa que fa que les persons que la pateixen es rasquin de forma contínua fins a provocar-se ferides. Finalment, l’efecte de rascar-se intensament causa ferides a la pell. El tractament es fa amb una crema que s’aplica a tot al cos, però també s’està receptant una solució per via oral.
