La pandèmia de Covid ha estat un “tsunami” per a tothom, però especialment per als professionals de l’atenció primària, que s’han vist sobrepassats per la quantitat de feina que ha generat la malaltia. I això, en el pitjor moment dels últims 25 anys quant a nombre de professionals d’aquesta especialitat al sistema. El relat de la manca de llits d’UCI i la falta de respiradors als hospitals va amagar durant mesos tot l’esforç de la primària per contenir la pandèmia, i els seus professionals encara estan pagant una factura molt alta. Dos anys després, en l’aniversari del confinament de març del 2020, en parlem amb els presidents de les dues societats científiques més grans de Catalunya, la CAMFiC i l’AIFiCC.
Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), fa balanç dels dos anys de pandèmia posant el focus en la tasca realitzada durant tots aquests mesos pels metges i infermers de família. “Qui realment ha fet el diagnòstic de la malaltia, el seguiment dels contactes, l’estudi de la traçabilitat i el lideratge del programa de vacunació ha estat la primària”, recorda abans d’anar més enllà i posar-hi xifres. El que demostra que bona part de la feina Covid ha recaigut en l’atenció primària és l’augment exponencial de la seva activitat. Les consultes telemàtiques van incrementar un 101% respecte al 2019, i les telefòniques ho van fer fins al 400%. Tot això, amb només un 12% del pressupost total de Salut, mentre que els hospitals en reben dues terceres parts.
En aquest sentit, Sisó denuncia que la mirada està sempre massa centrada en els hospitals, quan durant la pandèmia aquests han reduït la seva activitat entre un 10 i un 25% mentre que l’atenció primària l’ha augmentat exponencialment. “La gent pensa en els hospitals com el lloc on creix el coneixement i en canvi no coneix els CAPs. A la primària es fa recerca i docència amb persones, el que ens permet accelerar molt els terminis”, explica Sisó.
La recerca, una feina poc reconeguda durant la pandèmia
Aquesta recerca a la qual fa referència el president de la CAMFiC va permetre als centres d’atenció primària alçar-se com els primers a descriure la seroprevalença de la Covid, entre moltes d’altres recerques pioneres. “Aquest estudi el teníem fet nosaltres un mes abans que s’hi posés el ministeri”, assenyala abans d’afegir que també van ser els primers a definir els perfils de mal pronòstic de la malaltia i els pioners en l’incorporació de l’ecografia per fer diagnòstics d’afectacions respiratòries.
Aquesta tasca, assegura, no ha estat reconeguda, per la qual cosa se senten “abandonats” per l’administració. Sisó lamenta que l’increment de recursos humans s’hagi produït únicament a l’àrea administrativa. A més, assenyala que augmentar en 4.500 els professionals de la primària però sense incorporar metges de família és tenir “el focus de les prioritats desenfocat”. “No serveix de res nodrir els centres d’atenció primària de psicòlegs, dietistes i fisioterapeutes -tot i que facin falta- si no es nodreixen els fonaments, que són els metges de família i les infermeres”, assegura.
Manca de professionals
A Catalunya hi ha 7,2 metges de família per cada 10.000 habitants, i a l’estat espanyol 7,6. A Europa, en canvi, n’hi ha 9,5, el que suposa que al nostre país caldrien 1.000 metges més per assolir una ràtio adequada als estàndards europeus. La població catalana, a més, va en augment, cosa que suposa que si continua la “descapitalització” que s’han anat produint des de fa 25 anys ens podríem trobar que no hi ha metges de família. “L’any 1996 un 45% de les places MIR eren per a metges de família, i ara és un 27%”, assenyala Sisó.
Per pal·liar aquesta falta de metges, el president de CAMFiC aposta per una planificació urgent que permeti incrementar les places de medicina de família als exàmens MIR. “Es podria fer un examen extraordinari per a la medicina de família i la resta d’especialitats deficitàries”, sosté. Assenyala que hi ha una gran “fuga de talent” perquè els metges de família catalans, que porten deu anys formant-se, reben ofertes d’altres països per treballar fora amb unes condicions molt millors. “Oblidem que un metge de família és un professional altament preparat per resoldre més del 90% dels problemes de salut”, recorda.
Calen el doble d’infermeres i els contingents estan disparats
La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, assegura que aquest dèficit estructural de personal s’arrossega des del 2008 i la pandèmia “ho ha posat encara més en relleu”. “S’ha d’enfortir primer la base d’infermeres, metges de família i administratius sanitaris que treguin la feina burocràtica de les consultes abans de pensar en incorporar els altres professionals necessaris, com dietistes i psicòlegs”, assegura en una afirmació que coincideix amb la percepció de Sisó.
“Segons els nostres casos, caldrien el doble d’infermeres que tenim ara. Estem en 5.000 professionals hi haurien de ser, com a mínim 10.000 per situar-nos a prop d’Europa”, explica Brugués. La presidenta d’AIFiCC adverteix que les infermeres “no donen a l’abast” amb els contingents actuals, és a dir, amb el nombre de persones que cada professional de la primària té com a responsabilitat. “El contingent a Catalunya és inassumible, arriba en alguns casos a 2.200”, alerta.
Sistema hospitalcentrista
Igual que el seu company, Brugués assegura que “històricament” el sistema sanitari ha estat “hospitalcentrista”. “En molts casos els professionals de la primària podrien resoldre els problemes de salut i fer moltes més proves diagnòstiques, el que permetria que en cas d’haver de derivar els pacients als hospitals rebessin un tractament molt més ràpid”, explica l’infermera, que afegeix que aquest és un dels aspectes que més cal millorar.
Calen 1.000 metges i 5.000 infermeres més per apropar-nos als estàndards europeus
També s’hauria de procurar més suport a les persones vulnerables, assegura. Per això caldria “molt més treball social” i orientar la tasca de la primària cap a la prevenció. “La vessant de promoció i prevenció s’ha oblidat bastant aquests anys de pandèmia, però hem d’orientar l’atenció cap això”, assenyala. Sosté que durant la part més dura de la pandèmia l’atenció primària “va respondre molt bé” i va tenir “molt en compte” les persones més vulnerables, però s’hauria d’enfortir de cara als pròxims anys.
L’atenció primària, assenyala, té “cinc potes”: les tasques de prevenció de la malaltia, la promoció de la salut, l’abordatge del pacient vulnerable, les tasques comunitàries i l’atenció a la cronicitat. “Les infermeres són les que ens encarreguem de fer tot això malgrat el tsunami de la pandèmia”, reivindica. Els professionals han hagut de lluitar amb les noves onades i l’allau de casos, però tot i així han tingut temps de fer una campanya de vacunació “gairebé perfecta”. Però per alleujar la pressió que han patit, assegura, s’hauria de procurar que els administratius estiguessin preparats per treure tota la tasca burocràtica que hi ha a les consultes i que “entorpeix” la feina del professional, que s’ha de dedicar al pacient.
Dura crítica a Vergés: “Com es pot tenir tanta barra?”
Sisó assegura que amb el canvi de conseller de Salut han notat un “acostament” del departament a la primària, però assenyala que encara és insuficient. “Tenen el focus mal posat. La prioritat és planificar per al futur i no afegir psicòlegs i nutricionistes. Quan hiperespecialitzes un sistema l’encareixes i compromets el seu sistema de finançament”, adverteix.
Tot i així, assegura que Josep Maria Argimon té un coneixement més gran de la primària que Alba Vergés, que va estar al càrrec durant bona part de la pandèmia. “Vergés va proposar un pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària dotat amb 300 milions d’euros en tres anys. Com es pot tenir tanta barra?”, assegura certament indignat. “L’atenció primària té un pressupost de 1.200 milions d’euros, i pensar que amb un increment de l’1% es pot transformar alguna cosa fa riure”, ironitza abans de tornar a denunciar que el pressupost per a la primària estigui en un 12% quan els estàndards europeus mostren que hauria d’arribar al 25%.
Què esperen els professionals per al tercer any de pandèmia?
Tant Sisó com Brugués coincideixen a demanar “més diàleg” al departament. “Som actors socials prou importants”, asseguren els dos durant les respectives converses amb aquest diari. En el cas de CAMFiC, Sisó assenyala que és la societat científica més gran de Catalunya i assegura tenir moltes propostes per al departament. “També esperem que Salut doti de pressupost la direcció estratègica de salut comunitària que ja té però que no pot fer res perquè no té recursos. Esperem governança”, demana.
Pel que fa a les infermeres, Brugués exigeix que s’escoltin les demandes que fa la seva societat, ja que són “l’altaveu” dels professionals. “Cal augmentar els pressupostos perquè si no hi ha més mans no es podrà transformar tot el que cal el sistema sanitari”, demana. En paral·lel assenyala que els fa molta il·lusió “reprendre les activitats que no hem fet des de l’inici de la pandèmia” i tornar a “normalitzar el dia a dia” i “recuperar sinergies”.
