El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha alertat que la gestió de la postpandèmia serà difícil perquè hi ha “crispació” social i ha insistit que a partir de la primavera la Generalitat canviarà la manera com es gestionen els casos de Covid. “Em preocupa la postpandèmia”, ha assegurat en una entrevista al Regió7. “Hi ha crispació. Molts sanitaris han patit atacs via xarxes que no trobo normals. I això indica alguna cosa. Et comenten que hi ha agressivitat. Jo penso que serà dur. Sortiran aquests dos anys que hem patit“.
Argimon creu que a partir de l’estiu s’ha produït una “dissociació” entre la realitat dels hospitals i la del carrer. “El juliol, quan teníem la cinquena onada que era molt important aquí i a tot Europa, la façana marítima de Barcelona i les platges eren un festival”, explica. En canvi, els sanitaris de l’Hospital del Mar o del CAP de la Vila Olímpica es passaven el dia sencer gestionant casos de Covid i quan sortien al carrer es trobaven amb una situació totalment diferent. “La gent havia decidit que s’havia acabat, tret que tinguessis un problema al teu entorn”.
El conseller ha reconegut que malgrat el descens en picat dels nous casos –han caigut pràcticament a la meitat en només 10 dies– la pressió als hospitals continuarà posant a prova el sistema sanitari durant setmanes. “Baixar costarà molt”, afirma. “Hi ha gent que pensa que s’ha acabat, i quan entres als hospitals això no és així”. Actualment, als hospitals catalans hi ha unes 2.700 persones ingressades per Covid, de les quals unes 400 estan crítiques.
Argimon ha avisat que encara és d’hora per descartar que aparegui una nova variant més virulenta que l’Òmicron, tot i que creu que “no és probable” que passi. Malgrat tot, la clau per reduir al mínim les possibilitats que una mutació més letal circuli pel món és impulsar la vacunació dels països que van més endarrerits. “Hi ha una lliçó que diem des del primer dia. Ha de ser una pandèmia de solidaritat. La vacunació, o és global, o té un sentit relatiu. I aquí s’ha tornat a veure el que som, insolidaris”, conclou.
