El Cos d’Agents Rurals, la policia del medi natural, és un valuós canal d’informació per detectar plantacions il·legals de marihuana. Des del cos, que abans depenia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que el conseller Joan Ignasi Elena ha incorporat a Interior, admeten que cada cop detecten més espais utilitzats per la màfia verda en zones de difícil accés. Un motiu més perquè el ministeri d’Interior desbloquegi el decret que els permetria anar a armats, davant l’increment de la violència dels entramats criminals que trafiquen amb aquesta droga. Són una policia administrativa i judicial que, per les noves circumstàncies, fa funcions ocasionals d’investigació criminal.
“En els darrers dos anys hem trobat desenes de plantacions”, asseguren des d’Agents Rurals, sense que en puguin concretar la xifra perquè fan de “policia pont”. “Quan detectem una plantació o un camí de trànsit avisem els Mossos d’Esquadra o, com ha passat alguna vegada, la Guàrdia Civil, perquè hem detectat la plantació des de la frontera amb l’Aragó o el País Valencià”, relaten des del cos.
Perdiguers, xerpes i cremes
Així, els agents rurals –o forestals– han esdevingut en un element important en la localització de centres de producció. Una de les tasques principals dels rurals és l’elaboració de censos de fauna salvatge, de ramats, d’explotacions ramaderes o camins. És en aquestes feines que han detectat o s’han topat amb les plantacions. “Són llocs inhòspits i de difícil accés”, apunten. En definitiva, els rurals s’han de limitar a comunicar la troballa i poca cosa més.
De fet, algunes de les plantacions les han detectades a través de vols de drons amb què fan seguiment i revisió de les línies elèctriques. “Ha estat habitual que en la revisió de les imatges s’hagin detectat plantacions gràcies a la vista aèria”, informen. En el mateix sentit, destaquen com s’escarrassen els productors a buscar llocs recòndits i amagats que si no fos per una vista aèria general no es detectaria perquè són zones de dificilíssim accés.
Precisament, aquesta circumstància, ha fet que els rurals s’hagin convertit sovint en xerpes dels Mossos d’Esquadra. “És habitual acompanyar els Mossos als llocs on hem trobat la marihuana per la dificultat de l’accés”, comenten les mateixes fonts del cos. Un dels exemples es va viure el mes de maig a Susqueda, quan van marcar el camí al poderós Grup Especial d’Intervenció dels Mossos per poder fer una batuda a la rodalia del pantà, en una zona amb una orografia complexa on només s’hi podia arribar a peu. Els rurals també col·laboren amb els Bombers en les cremes d’aquestes plantacions, com va passar a l’octubre, en una descoberta a Coll de Nargó.
Més violència
L’estadística, però, fa patir els Agents Rurals. Tant la direcció del cos com membres uniformats consultats per El Món coincideixen a ressaltar el “neguit” per la violència amb què es protegeixen les plantacions. Com exemple, el cas del passat setembre quan un mosso va resultar ferit per un cartutx disparat en una plantació de marihuana al Segrià. La preocupació per l’augment de les conductes violentes, amb homicidis inclosos, arran de la màfia verda, ha estat reconeguda pel mateix conseller Elena en seu parlamentària, en un informe presentat el Parlament el passat 22 de desembre.
Una preocupació que també es troba en els Agents Rurals i on hi veuen un argument més per anar armats. En aquest sentit, des d’Interior lamenten que encara no han sabut res del contenciós administratiu que el ministeri de l’Interior va interposar contra el decret de la Generalitat que autoritzava els agents rurals a anar armats. De fet, ni a la darrera junta de seguretat celebrada a Palau el passat cinc de novembre, amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ni se’n va parlar.
De moment, els rurals només poden portar l’arma llarga que es va reglamentar en el seu dia, però no armes policials com les que regulava el decret, pensat arran de l’incident d’Aspa, on dos rurals van ser assassinats a sang freda per un caçador sense papers. L’expansió i la violència de la màfia verda és un argument més perquè els rurals puguin portar un element més de defensa i protecció com són les armes.
