El tràfic de marihuana és una qüestió que està sortint de mare tot i els ingents esforços dels Mossos d’Esquadra per aturar-lo. Les xifres constaten i justifiquen el neguit del departament d’Interior que aquesta tarda ha descrit el conseller del ram, Joan Ignasi Elena, a la comissió del Parlament que s’ha celebrat de manera telemàtica. Segons les dades aportades, només els Mossos han desmantellat 633 plantacions de marihuana el 2021, cinc vegades més que el 2015 (132). Pel conseller, Catalunya corre el risc de convertir-se en l’epicentre del mercat il·legal de marihuana a Europa i les seves màfies.
Tot i l’augment “exponencial” del tràfic de marihuana, Elena també ha emfatitzat que hi ha més “més eficàcia policial”. Ara bé, el missatge del conseller ha estat clamar a la societat que no banalitzi el cànnabis i ha anunciat més recursos per combatre la corrupció policial. Una opinió compartida per diversos portaveus parlamentaris i que precisament, el veterà diputat de Ciutadans, Matías Alonso, ha resumit amb una expressió curteta i al peu. “Fer-se un porro no és una cigarreta, no és el mateix fumar que anar fumat”, ha remarcat.
“Si els poders públics no haguéssim iniciat cap actuació correríem el risc que es transformi en un sistema simbiòtic, totalment imbricat en la nostra economia amb tentacles arreu”. “Hem d’evitar la banalització de la marihuana. I hem d’evitar que aquesta activitat delictiva arreli com un sistema parasitari que contagi a més sectors”, ha advertit.
De les dades presentades pel conseller destaca que “al 2017 a la Unió Europea, 3 de cada 4 decomisos de droga van ser de productes del cànnabis”. També ha indicat que si el 2011 es van decomissar 92 tones de cànnabis a Europa, el 2017 ja eren 209 tones. També ha remarcat l’Estat espanyol com el primer productor de marihuana d’Europa. De fet, les dades ho demostren perquè “1 de cada 3 tones que es decomissaven a Europa el 2017 era a Espanya i perquè si mentre “l’any 2013 a Espanya es decomissaven 176.000 plantes, el 2017 van ser 1.125.000”. Un creixement disparat i desorbitat. Pel que fa a Catalunya, la marihuana és la droga més comissada des de fa 8 anys i és el territori de l’Estat amb més quilograms comissats: “Hem passat el 2015 de decomissar 64.500 plantes a 221.000 el 2019”, ha puntualitzat el conseller d’Interior.
El narconegoci de la marihuana, però, ha fet una passa més i s’ha convertit en una amenaça molt violenta. Entre el 2018 i el 202 s’han registrat cada any 3 homicidis anuals associat a màfies de la marihuana. El 2020 va haver-hi més de 100 narcoassalts violents, 2 de cada 3 amb armes de foc, i aquest 2021 ja portem 105 incidents violents relacionats amb el tràfic de marihuana. El cànnabis presenta doncs un balanç tràgic: Dels 52 homicidis succeïts a Catalunya durant el 2021, fins al moment s’han pogut confirmar 4 homicidis relacionats amb tràfic de drogues, tots ells per marihuana”.
Un dels efectes col·laterals del tràfic de marihuana són les ocupacions il·legals d’habitatges per realitzar cultius i tenir plantacions i també narcoassalts en altres cultius: “Només el 2021 s’han produït 65 narcoassalts”. A més cal tenir presents, entramats d’empreses i societats pantalla per blanquejar els beneficis, que els serveix de pantalla davant d’actuacions policials: “Són màfies que amplien a altres sectors (empreses que subministren materials, immobiliàries que subministren locals, etc.) i defrauden electricitat amb els riscos d’incendis i pèrdua de servei que comporta”.
La cambra catalana també ha servit al conseller per asseverar que la lluita contra la marihuana és una prioritat del cos. Les dades així ho constaten: “Entre 2014 i 2019 s’han desarticulat 150 xarxes criminals de la marihuana. Només el 2020 es van desarticular 27 xarxes criminals dedicades al tràfic de marihuana”. Enguany ha explicat que s’han desarticulat 15 organitzacions criminals relacionades amb la salut pública-marihuana i 19 grups criminals relacionades amb la salut pública-marihuana. “Hem passat de 132 plantacions desmantellades el 2015 a 633 desmantellades en el que portem de 2021, el que implica una major intensitat de les unitats d’investigació i dels agents destinats a combatre aquesta xacra”.
