El primer debat televisat de la campanya electoral del 14F, a TVE, ha estat moderat per Xabier Fortes i hi ha hagut nou dels candidats. Era un debat emès a tot l’estat, fet que ha comportat una polèmica sobre la llengua a utilitzar. Laura Borràs (JxCAT), Carles Riera (CUP), Salvador Illa (PSC), Àngels Chacón (PDeCAT), Pere Aragonès (ERC), Alejandro Fernández (PP), Carlos Carrizosa (Cs), Jéssica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (Vox). Aquest és l’1×1, un adjectiu per a cadascun.
Carlos arrizosa: Còmode
El candidat de Ciutadans, tot i ser el portaveu i el candidat del grup majoritari de la cambra, veu la caiguda en picat a les enquestes. Un panorama que li ha permès sortir a l’atac, fent el que sap fer millor: de Carrizosa. Ha recuperat les seves expressions TM com ara la “casa gran de la hispanofòbia” per referir-se a JxCAT i ha aprofitat l’entrenament parlamentari per aprofitar l’espai televisiu. Sense corbata i amb ulleres de pasta marró rodones i un to casual, ha estat agressiu i ha tibat d’ironia. Còmode, ha ocupat l’espai que li ha deixat el popular Fernández, que no ha tingut el seu dia.
Laura Borràs: Reafirmada
A la candidata juntera li agrada la política. Tant li fa anar a un mercat com a un debat electoral. Amb una paper dificilíssim, per explicar que implementarà la República si se supera el 50% i amb un procés judicial obert al Suprem, ha jugat com ha pogut. Ha aguantat bé les invectives de Comuns i ERC, i ha utilitzat expressions punyeteres com “circulin, circulin”. Quan Carrizosa li ha retret el cas del Suprem, Borràs ha mirat a càmera i ha dit: “No entraré al fang, que és on vostès guanyen, no hi ha cas”. S’ha reafirmat en el seu estil punyent, sobretot en les rèpliques.
Pere Aragonès: Dièsel
El candidat republicà ha fet de dièsel, ha anat de menys a més. En les dues primeres parts del debat, seguia massa la consigna i la posada en escena dels seus spin doctors, obsessionats a mostrar-lo com a presidenciable. Per això se l’ha vist poruc en alguna ocasió, mirant de jugar a l’empat. No ha estat fins el final del debat que ha guanyat més confiança i ha gosat plantejar el que volia el seu partit, plantejar el 14F com un duel entre ell i Salvador Illa. Portava corbata.
Salvador Illa: Professional
El candidat socialista fa anys que s’arrossega pels camps de la política i es nota. Ell s’ha convençut d’un paper i ha anat a interpretar-lo. “No estamos tan mal!”, ha clamat recordant Laporta per vantar-se del nivell de vacunacions de l’estat. “Som els cinquè d’Europa”, ha assenyalat. Com qui no vol la cosa, ha parlat dels treballadosr de la SEAT –el del comitè hi era a la seva presentació–, de les poblacions del Baix Llobregat i del “passar pàgina”. Tres ítems estudiadíssims per la factoria José Zaragoza. No s’ha ficat en jardins innecessaris i s’ha mostrat conciliador. De fet, ha venut un producte que, agradi més o menys, fa la sensació al seu potencial consumidor que no portarà més problemes dels necessaris. Portava corbata.
Jéssica Albiach: Hàbil
La candidata dels Comuns té al cap una calculadora: quin és el seu potencial votant. S’ha definit contínuament com a republicana i com una franquiciada del colauisme al Parlament i del govern “més progressista de la història” a la Moncloa. Acostumada al debat, hàbilment ha vist les escletxes que li han deixat els altres candidats i ha aixecat el dit per poder colar alguna de les seves propostes. Ha utilitzat el català i el castellà i no ha amagat que té ganes de governar si hi ha una majoria d’esquerres.
Alejandro Fernández: Desconegut
El candidat popular té un bon domini de l’oratòria que combina amb ironia. Aquest diumenge, el format no l’ha afavorit. Se l’ha vist tens i poques vegades mirava a càmera. S’ha mostrat complaent amb el PSC tot i retreure a Illa que pactés amb ERC abans que amb el PP a Castelldefels o a Badalona. Ha tingut un mal dia, fins al punt que Carrizosa l’ha acusat d’estar al “racó dels enfadats”. Portava corbata.
Carles Riera: Encotillat
El diputat cupaire ha tingut el millor moment quan no ha llegit les notes del partit, bé, de l’organització. Massa subordinada i massa farcit de les proclames que alentien el seu discurs, coses que en un debat convida a la desconnexió. Ha llegit molt i se l’ha vist molt encotillat, tot i que pot tenir un posat d’home tranquil que permetria trencar tòpics cupaires. S’ha definit com el vot útil i ha estat meravellós, televisivament parlant, quan Illa i Riera s’han enganxat.
Àngels Chacón: Revelació
La candidata del PDeCAT ha sortit amb els deures fets. Coneixedora que a les enquestes la intenció directa de vot no arriba al 2%, només hi tenia a guanyar en aquest debat. De fet, ha estat com en un partit de Copa, on l’equip petit sorprèn perquè creix, es prepara i s’entrena. Chacón ha ocupat tots els espais i forats que ha pogut marcant tres punts claus: són els que no pactaran amb la CUP, els que “no volen destralades, sinó cirurgia amb els confinaments” i són indepes però d’ordre. Chacón se n’ha sortit i, fins i tot, ha sembla que mai, mai va estar al Govern de Quim Torra fent de consellera. I ves per on, fa quatre mesos que va plegar.
Ignacio Garriga: Previsible
El candidat de Vox no té gaires problemes als debats. Amb l’excusa que és un partit xenòfob, ultradretà i tal, els contrincants opten per ignorar-lo i no respondre-hi. O, com a molt, a queixar-se que se li doni veu. Garriga ho sap i per això no cal que s’ho treballi gaire. Velocitat de creuer amb quatre idees estrambòtiques i sense rèpliques, una autopista perquè circuli com li doni la gana amb el seu llenguatge dur, farcit d’adjectius excitats i posada en escena de marca de xampú: “porqué yo lo valgo”. No ha tingut oposició. L’únic que li ha replicat ha estat el moderador.
Xabier Fortes: Neguitós
Tenia un paperot i se li notava només de veure com bellugava les cames. Ha arguït fatal la seva justificació del debat en castellà, però a mida que ha avançat el debat ha agafat força. Un altre entrebanc en anomenar les candidates pel nom de pila i els candidats pel cognom, però després s’ha esmenat i ha demanat disculpes. Meritòria ha estat la insistència perquè fos un debat i no un col·loqui. Ha replicat a Vox, però no li ha cridat l’alto quan s’ha passat de frenada, i s’ha ficat en algun esbarzer innecessari. De fet, algú li hauria de dir que fent acudits no té gaire traça, fa millor la moderació.
1 
