La Brigada Mòbil, la unitat d’elit d’ordre públic dels Mossos, està molesta amb una altra unitat altament especialitzada dels Mossos d’Esquadra. Consideren que la seva funció és de darrera instància i es queixen que no han rebut dades prou útils de la comissaria l’Informació durant les protestes pel cas Pablo Hasél. “Som l’última frontera policial per contenir aldarulls a la via pública”, alerten des de la unitat en declaracions a EL MÓN. Després de sis dies de mobilitzacions i d’actuacions polèmiques arran de les protestes per l’engarjolament de Pablo Hasèl, aquest diumenge s’ha celebrat amb caràcter d’urgència una reunió al més alt nivell a la conselleria d’Interior. Feia anys que tots els sindicats amb representació no actuaven amb la unitat que ho han fet aquests dies. L’avís de la tropa i els comandaments és que la Brigada Mòbil no pot ser “l’ase dels cops” ni dels polítics ni de la gestió d’Interior. “Al final, no hi haurà escopeters, ni tampoc gent que tregui la defensa, no hi ha prou seguretat jurídica”, insisteixen des dels antiavalots.
“No tenim cap mena de garantia jurídica, et donen unes eines, tothom sap que no hi ha res infal·lible, poden fallar i pots lesionar, ja sigui un cop de defensa o apuntes i dispares i ves a saber què pot passar, un moviment, un cop… i després et toca el rebre i et menges el marrón!“, retreuen. “Cal distingir coses que poden passar dins els riscos de la feina de la mala praxi evident, que això ja és una altra cosa molt diferent”, apunta un comandament. “Si no responen per nosaltres, ja ens diran què hem de fer!”, repliquen els agents.
De fet, el cas dels escopeters és simptomàtic. Van rotant a cada equip, però cada vegada costa més que hi hagi un agent disposat a assumir el risc d’una dispersió amb una llançadora de foam. És una eina de treball que no té la contundència de la pilota de goma, però que també implica riscos. “Estem en un punt que si no ens defensen nosaltres no podrem fer la feina”, avisen. “És bastant esgotador, estem vigilats, l’ordre públic és complex i només cal veure com actua la Unitat d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia per veure les diferències de model“, afegeixen.
Aquests dies s’ha incrementat la demanda de formació dins les files de Brimo. Ara fa un any, també ho van reclamar a l’aleshores conseller Miquel Buch i es va fer un programa, per practicar més amb el foam i estudiar nous mètodes, i es va ampliar i dotar de més recursos la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic. L’objectiu era fer actuacions més quirúrgiques i treballar més amb la intel·ligència de fonts humanes i tècniques per identificar durant o després dels aldarulls els violents de les protestes. La Brimo és una de les unitats més modernes i vigilades de l’Europa occidental en ordre públic. No només per la pressió social, sinó per la parlamentària la política.
De fet, és un model propi que s’ha anat adaptant a la variabilitat de les protestes a Catalunya i el control de l’entorn social. Una diferència clamorosa amb les altres unitats antiavalots de la resta de l’Estat, com la UIP del CNP o els Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil. La darrera gran auditoria va ser a càrrec del comissari Eduard Sallent, que va impulsar l’increment de recursos en intel·ligència a la unitat i fins i tot va proposar un canvi d’organigrama per modernitzar l’estructura de l’ordre públic, va planejar canvis en un futur immediat. Per exemple, un treball i un entrenament més constant i amb més vincles amb les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO). Com a exemple, la càrrega sobre manifestants acorralats al carrer Gran de Gràcia dissabte al vespre. Una “situació no buscada” que tot apunta va ser una creada per una mala comunicació entre ARRO i Brimo. La tensió al cos era tal que el major, Josep Lluís Trapero, va acompanyar al Dragó 1, Xavier Pastor, aquest dissabte a la nit dins una furgoneta de la Brimo.
La Brimo, molesta amb Informació
Precisament, aquesta ha estat una de les queixes dels primers dies de la unitat antivalots. La Brimo no actua com un autòmat sinó que la seva feina i la necessitat d’actuació va precedida de la feina de la poderosa Comissaria General d’Informació, que dirigeix el comissari Xavier Porcuna. Per cert, un dels pocs comandaments d’alta responsabilitat que no va canviar Trapero en la seva restitució com a cap del cos. A més, el número dos és Carles Hernàndez, que era el cap de la Brimo abans del seu relleu per l’intendent Xavier Pastor. Precisament, des de la Brigada Mòbil es queixen que el seu dispositiu no va ser del tot eficaç perquè els “informes de prospectiva no van encertar ni la intensitat ni la localització de les protestes”.
La primera nit de protestes es va plantejar amb uns informes que preveien protestes davant dels jutjats o delegacions del govern espanyol, però no pas objectius com la comissaria de Vic, on no hi havia ni una sola furgoneta d’ARRO. “Fins ara, mai s’atacaven comissaries”, contesten des d’Informació. De fet, insisteixen a qualificar l’atac a la comissaria “d’espontani”. Però l’avaluació del moviment que es podia generar no es va preveure ni amb la intensitat ni amb els objectius ni pel que fa a la tipologia de manifestant.
“A poc a poc, durant la setmana s’ha anat afinant més, però Informació també ha pecat de no fomentar les fonts humanes en els darrers temps i s’ha notat”, detallen des dels antiavalots. L’obsessió amb les xarxes o amb suposades connexions internacionals coneguts en l’argot com “l’Erasmus del caos” que no ha estat tal són algunes de les errades que han comès els espies dels Mossos, els Astor. Al capdavall, amb informació bona, la Brimo hauria contingut sense cap problema la manifestació de la primera nit, com es va fer durant les protestes del passat Onze de Setembre, o les posteriors de la tardor del 2020, convocades amb motiu del primer aniversari la sentència del Procés i de la icònica batalla dUrquinaona del 2019.
107 
62 
