Una candidatura de CiU sense candidats de CiU, encapçalada per un alcalde del PP que no va cedir locals municipals per al 9-N i flanquejada per tres regidors del partit de Sánchez Camacho, un regidor d’ERC i dos més vinculats a la formació d’Oriol Junqueras. No és pas un acudit, és la candidatura que la federació presenta a Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l’Urgell, que deixa fora els dos regidors que actualment té CiU al municipi, que de fet són d’Unió.
Candidatura de CiU a Sant Martí de Riucorb per a les eleccions del proper 24M
El cap de llista és Jaume Pallàs Carbonell, fins fa un mes militant del PP. Ha estat alcalde durant quatre mandats des del 1995, amb l’única excepció del mandat 2007-2011. I no s’ha convertit al sobiranisme d’un dia per l’altre, de fet, assegura que “no sóc independentista” i que seguirà “fent complir la llei de l’Estat”. Explica a El Singular el motiu pel qual ha estripat el carnet del PP i ha apostat per CiU: “No hi ha discrepàncies ideològiques amb el PP, però jo i els altres tres regidors ens hem sentit menystinguts i abandonats pel partit. Tenim un deute de més de 96.000 euros amb Hisenda perquè vam presentar la documentació d’unes obres que havíem fet amb tres mesos de retard, ens reclamen molts diners i el partit no ha fet res”. I per què ha triat les sigles liderades per Artur Mas? “CiU ens ajudarà a gestionar aquest problema des de la Diputació, i a més a més, al poble ens coneixem tots, no hi ha problema. Aquí es voten les persones més que les sigles”. Tant és així que Pallàs insisteix que “els membres de la candidatura ens presentem com a independents per CiU, i hem acordat deixar de banda les nostres diferències ideològiques per treballar pel poble”. I per si algú té la temptació d’acusar-lo d’aferrar-se a la poltrona, Pallàs recorda que “jo sóc pagès d’ofici, i per la feina d’alcalde cobro voluntàriament un 50% menyd del que cobrava l’anterior -d’Unió-, i hi dedico moltes hores al dia”.
Sigui com sigui, les diferències ideològiques que ara queden aparcades van situar Sant Martí de Riucorb al mapa quan el consistori va anunciar que no donaria suport al procés de participació ciutadana el 9N després de conèixer-se el dictamen del TC. Tot i que Pallàs assegura a El Singular que “no és veritat que jo prohibís el 9N, perquè es va votar en un local social que rep ajudes de l’Ajuntament”, el cert és que el 7 de novembre de 2014 els quatre alcaldes del PP de Lleida van fer un comunicat conjunt en què s’asseguava que “no cedirem cap espai de titularitat municipal per a la celebració de la consulta. Les lleis estan per complir-les”, van assegurar, tot i que també van remarcar que respectarien “la voluntat veïnal d’utilitzar espais privats”. Al consistori ara hi ha majoria absoluta del PP amb quatre regidors, per dos d’UDC i un d’ERC. Aquests dos regidors d’Unió no es presentaran a les properes eleccions, tot i que haurien intentat muntar una llista només amb gent d’Unió que finalment no va trar endavant.
L’alcalde de Sant Martí de Riucorb -a la dreta de la imatge-, en un acte amb els veïns al poble
Vot dual
El 9-N, el 89% dels vots van ser del Sí-Sí, a les eleccions al Parlament europeu del 2014 va guanyar ERC amb el 37% dels vots, seguida de CiU amb el 33%, i en tercer lloc, el PP amb el 15%. En canvi, a les eleccions al Parlament del 2012 CiU va guanyar per golejada amb el 46% dels vots, seguida d’ERC (21%) i del PP, amb el 17%. De fet, els únics comicis en què guanya el PP són les eleccions municipals. Al 2011 Pallàs va proclamar-se alcalde amb el 43% dels vots, molt lluny de CiU (25%) i d’ERC (17%). Aquest comportament clarament dual del vot dels veïns és una prova que potser sí, que Jaume Pallàs té raó quan diu que al seu poble es voten persones i que les sigles són irrellevants. Caldrà veure si els veïns són capaços d’entendre aquest episodi de transfuguisme tan original.
Els alcaldes d’Almatret, Bassella, Benavent de Segrià i Sant Martí de Riucorb, amb la presidenta del PP de Lleida, Dolors López. (Foto: Partit Popular)
