UCPI: el misteriós arxiu del CNP que inclou dades biomètriques

El Ministeri de l'Interior admet l’existència d’un fitxer com a “punt de suport a la investigació policial, tant nacional com internacional”

UCPI. Aquest és el nom d’un dels fitxers que depèn del Cos Nacional de Policia i del qual menys informació se’n té. De fet, està considerat una base de dades policial sense cap tipus de control judicial i que, ara, en principi, tindria el “controls establerts per la llei de protecció de dades”, sense detallar-ne quins. Aquest arxiu, amb un nivell de seguretat qualificat “d’alt” es defineix com “un punt de suport a la investigació policial, nacional i internacional” i que conté dades de “caràcter personal” de persones suposadament “implicades en activitats delictives o infraccions”. Fins i tot, aquest arxiu comporta la incorporació de “dades biomètriques” de les persones que s’hi inclouen.

Ara, aquest arxiu, modificat l’any 2014 per l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l’ha explicat breument el ministeri de l’Interior a través d’una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu. En aquest sentit, els actuals responsables del ministeri asseguren que aquesta base de dades es va crear el 2011 i que la gestiona la Comissaria General de la Policia Judicial, en concret de “l’antiga Unitat Central de la Policia Internacional, de la que és actualment responsable de la Divisió de Cooperació Internacional”. El fitxer es gestiona des del Centre de Procés de dades del Escorial, a Madrid, un autèntic búnquer de la informació de l’Estat. 

En principi, aquesta base de dades es defineix legalment com “un punt únic de comunicació per a l’intercanvi de missatges entre les diferents unitats de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, policies autonòmiques, policies locals o entitats externes (Ministeri de Justícia, Duanes, Banc d’Espanya i qualssevol altra susceptibles d’enviar o rebre informació ) i la Unitat de Cooperació Internacional; i aquesta, a la vegada, amb les entitats internacionals del seu àmbit de competència: Interpol, Europol i Sirene (sistema d’informació de l’espai Schengen)”. 

Els tipus de missatges, la informació, el seu contingut i tractament es troben en un terreny relliscós perquè al capdavall és el funcionari policial qui decideix introduir en aquest fitxer unes dades determinades i no unes altres, així com els motius per incorporar-les. La clau d’entrada és un genèric “suport a la investigació policial, nacional i internacional”. El “col·lectiu” de què es nodreix l’arxiu són “persones implicades en activitats delictives i infraccions, sobre les quals se sol·licita informació o són objecte d’investigació policial a nivell nacional o internacional”

Així, segons l’ordre ministerial que modernitzava aquest arxiu, les dades que els policies poden integrar i consultar són nombroses i no cal que siguin ordenades. És a dir, hi ha un “cos de missatge” per tal que l’investigador hi pugui introduir “informació no estructurada”. Cada fitxa recull el nom i cognoms, lloc i data de naixement, sexe, nacionalitat, número de DNI, NIF o passaport i número de la seguretat social. També s’hi inclouen imatges, documents digitals, vídeos o àudios, i números de telèfon. A més, hi ha “dades biomètriques, fotografies, dactilogrames o qualsevol altra dada que pugui ser identificativa de la persona”, com ara un tatuatge o una cicatriu. Finalment, a les fitxes s’afegeixen dades sobre objectes de la propietat del sospitós com vehicles, comptes bancaris, armes o joies amb informació identificativa com ara número de bastidor, fotografies, marques o descripcions. 

Aquest fitxer actua al marge dels especialitzats en investigacions internacionals com ho són Extradiciones-IP o el Comiroga IP, especialitzats respectivament en informació i dades de persones que es troben en processos d’extradició, així com per al compliment de les comissions rogatòries internacionals que requereixen d’una investigació prèvia a l’Estat espanyol. 

Part de l'ordre de funcionament del fitxer UCPI del CNP

Nou comentari